Àcars és un recull d’onze històries connectades que es llegeixen com una novel·la breu i que reflecteixen el dolor, l’afecte, l’odi, l’esperança i la desesperació humanes davant els conflictes provocats per una situació límit.

L’àcar Sarcoptes miocardis, una espècie nova i letal que comença a parasitar els humans, ha obligat les autoritats a decretar mesures dràstiques. La gent ha d’abandonar casa seva i viure al carrer per evitar el paràsit, que ha envaït la majoria de llars. 

A la ciutat de Barcelona, parcs, places i carrers s’omplen de veïns que conviuen a la intempèrie, obligats a racionar menjar i aigua. Els cossos de bombers, a càrrec de l’anomenada operació Fahrenheit, treballen incansablement tot retirant mobles, matalassos, llibres i altres objectes domèstics on el paràsit prolifera, i incinerant-los a les platges. La nit de Sant Joan, la ciutat crema.

La Flota està prenent el control dels Confins. Aquells qui gosen oposar-s’hi són ensorrats sense contemplacions. L’anhel del general Pannerian, però, va més enllà del control polític.
Amb l’estació en mans dels militars, Bientöt-Garo fuig amb Kudht i les germanes Maa. Sense un objectiu clar, perquè el sistema sencer està pres per Pannerian i els seus. Quan els ocupants de l’Olifant es topen amb la peça que podria aturar la revolta, hauran de decidir si salven la seva pell o si se la juguen per salvar a tothom.

Ingö i Dôra esperen poder-se amagar al Pou Weisser. Baran, reclosa al fons del Fortí de Labaddun, malmesa pels efectes de l’èter, veu com la realitat es va desintegrant a poc a poc, i amb aquesta, el seu senderi.

Arrakis ha començat a créixer verd i exuberant. L’espècia és abundant. Els bessons, fills de Paul Muad’Dib i Chani, posseeixen els poders sobrenaturals del seu pare, i se’ls prepara com a nous messies. Però hi ha qui pensa que l’Imperi no necessita messies…

La seva tia Alia governa l’Imperi en nom de la Casa Atreides. Davant la traïció i la rebel·lió, el poder d’Alia no és absolut. Uns conspiren pel poder mentre els altres provoquen els fanàtics fremen a una revolta oberta amb l’enigmàtic Predicador. Però Leto i Ghanima tenen els seus propis plans per al seu destí.

Viatgem de la populosa Nova York a la desolació àrtica de l’Illa de Baffin i de Nanjing a una comuna agrícola a Mart per descobrir una història de tenacitat i superació. Les vides superposades que es narren a Xina Muntanya Zhang constitueixen un món macroscòpic d’intensitat microscòpica, i fan d’aquesta obra multipremiada una de les ficcions especulatives més brillants de la ciència-ficció moderna i un referent de la literatura queer.

En un futur distòpic els Estats Units han patit una Segona Depressió, una nova guerra civil i una campanya dels Grans Vents Purificadors similar a la Revolució Cultural xinesa. A través d’un mosaic de personatges que miren de sobreviure en la rígida societat dominada pels costums xinesos, seguim l’obstinat progrés d’en Zhang, un mestís homosexual que anhela integrar-se sense renunciar a la seva identitat.

Cuando Estela, embarazada, se entera de que su esposa Eva se ha ahorcado de un roble, no puede creer que lo haya hecho voluntariamente. Eva, una periodista obsesionada con los crímenes del llamado Jardín de los Horrores, estaba a punto de lanzar un podcast sobre la asesina convicta, Coral, quien siempre sostuvo que no fue ella quien mató a su familia y a su recién nacido desaparecido, sino un espíritu maligno del bosque.

Mientras Estela se sumerge profundamente en las grabaciones, los correos electrónicos y las cartas de la investigación de Eva sobre la verdad de Coral sobre los asesinatos, se verá obligada a afrontar una simple pregunta que podría costarle la vida y la de su futuro bebé: «¿Crees en la magia?»

CONTRAPORTADA

El 13 de febrer del 2001 el temps pateix una sacsejada que envia la humanitat sencera 10 anys enrere i la condemna a tornar a viure l'última dècada, minut a minut, però sense poder canviar-ne absolutament res. Així, cada individu, atrapat dins el seu propi cos, perd del tot la capacitat de lliure albir i es veu repetint els mateixos errors, prenent les mateixes males decisions i no pot fer res per impedir-ho.

Una sublevació militar amenaça amb trencar la Pau dels Confins, el sistema solar on la humanitat ha viscut tancada durant els últims dos mil anys. Però l’exèrcit no és l’únic perill que batega en la foscor de l’espai.

Quan Baran Aion, una jove cadet, és acusada sense proves d’haver mort la seva millor amiga un estrany poder desperta dins seu. De ser una víctima col·lateral de la conxorxa militar passarà a convertir-se en l’objectiu d’una cacera que ho capgirarà tot.

En la seva fugida, Baran sacsejarà les vides de tots aquells que es creuin en el seu camí, i res tornarà a ser com abans. La Pau, l’Ordre, els Pactes del Consens, els Confins i la Tenebra, així com moltes altres creences i cançons antigues, semblen haver existit per dibuixar el taulell del moment que els ha tocat viure. Les respostes que uns i altres malden trobar per tal de sobreviure no faran sinó incrementar els misteris que els envolten des de temps immemorials.

Amb l’ombra de la guerra cada vegada més present, el destí de la humanitat està en mans d’un grup reduït de persones. La veritat, però, podria estar-se amagant molt més enllà del que cap d’ells és capaç d’imaginar.

Stéphen Orlac, virtuós del piano famós a tot el món, veu la seva vida i carrera truncades per culpa d’un greu accident on perd l’ús de les mans. Tot sembla arreglar-se quan el doctor Cerral s’ofereix a trasplantar-li unes de noves. Ara bé, després de l’operació, Orlac perd el control del seu propi cos i és dominat per impulsos criminals. La seva esposa Rosine investigarà fins a descobrir la veritat.

Maurice Renard, referent del gènere fantàstic i de ciència-ficció, ens porta una obra precursora del body horror o terror corporal que anys després faria coneguts a directors com David Cronenberg. Aquí l’enemic no és fora, sinó al propi cos, que s’escapa del nostre control. Amb una barreja de suspens, sàtira i grotesc, Renard ens convida a reflexionar sobre el nostre destí i la condició humana.

Kleinod es un orgulloso palomo que se dedica a animar bodas, hasta que un día decide probar suerte fuera del nido y descubrir como es la vida de las verdaderas palomas. Para su sorpresa, no estará tan bien tratado como esperaba.

Una reflexión sobre la forma en que los humanos tratamos a las palomas, que fueron tan imprescindibles hasta hace muy poco.

T. Kingfisher, una de les reines indiscutibles del terror i la fantasia, meravella amb una novel·la gòtica deliciosa que recupera La caiguda de la casa d’Usher, l’etern clàssic d’Edgar Allan Poe.

Quan l’Alex Easton s’assabenta que la vida de la seva amiga Madeline Usher perilla a causa d’una malaltia, s’afanya a visitar-la a la casa familiar. L’Alex s’esfereeix en descobrir que les fosques aigües del llac vora la mansió Usher semblen vives, i que les envolten fongs que devoren la vegetació i animals que actuen presos d’un descontrol sinistre. A la casa, mentre la Madeline vaga somnàmbula tot parlant amb una veu que no sembla pertànyer-li, al seu germà Roderick també el comença a consumir la malaltia.

Sortosament, en fer front a la caiguda de la casa d’Usher l’Alex compta amb l’assistència d’una micòloga britànica de reputació dubtosa i d’un doctor estatunidenc. Junts faran tots els possibles per salvar els germans Usher abans el mal que sembla haver arrelat a les terres de la família no acabi per consumir-los. 

Kingfisher ha estat guardonada amb un premi Locus a millor novel·la i finalista als Hugo.

Malsons i somnis del futur… és un assaig contra la invasió de les distopies de ficció que colonitzen la nostra ment i l’acció. L’autor estudia de manera crítica les aportacions positives i negatives de les utopies, distopies i catastrofismes en la novel·la, el relat, el cinema o les sèries i es pregunta si tot plegat no ajuda a poder imaginar futurs millors.
«D’ençà que la distopia ha deixat de ser un gènere de la ciència-ficció i ha passat a ser una moda de masses i quan la distopofília ja envaeix gairebé tota la ficció que té a veure amb el futur, el tema central que tractem en aquest llibre ja no és només un assumpte entre frikis o aficionats a la ciència-ficció i la fantasia, és un assumpte cultural de primera magnitud, atès que del que parlem no és només d’històries de ficció especulativa sinó de la distopització de la cultura que ens fa percebre i interpretar la realitat amb les ulleres de la distopia que utilitza una por fora mesura, invasiva i sense sortides, antihistòrica, com a recurs central. I això no m’afecta en la meva condició de lector sinó en la meva condició de ciutadà lliure que encara creu i treballa per un món no perfecte però sí millor.»

Quan l’oficial de la Guerra Civil dels Estats Units John Carter arriba a Mart després de veure’s transportat per un fenomen misteriós, no espera trobar-se amb un paisatge àrid, tecnologia sorprenent i diferents races marcianes que només tenen una cosa en comú: un bel·licisme ferotge. Entre conflictes èpics, xocs culturals i una emocionant història d’amor, el valent John Carter haurà d’enfrontar-se a mil perills per sobreviure i protegir aquells que estima.
Publicada originalment l’any 1912, Una princesa de Mart ha estat una novel·la de ciència-ficció fonamental. En aquesta exploració d’un altre planeta, Edgar Rice Burroughs ens presenta un món fascinant, ple de sentit de la meravella, amb un John Carter a mig camí entre guerrer, aventurer i antropòleg entusiasta. Endinsa’t a l’univers de Barsoom, un clàssic que ha inspirat autors com Ray Bradbury, Jack Vance, Larry Niven o Robert A. Heinlein.

OBRA GUANYADORA DEL XIII PREMI POLLENAA DE NARRATIVA 2022 L'Hector Pàl·luch decideix, a contracor, emprendre una expedició a la vall d'Iwo Mura, dins la regió katxin de Myanmar, a la recerca d'un prosimi que doni sentit al seu treball academic i, de passada, aturi l'ansietat. L'acompanya en Thalim, un guia oriu?nd de les terres i coneixedor de les fosques llegendes de la vall que parlen d'un esser monstruós, especie de diable o de vampir, capaç de xuclar l'ànima dels vius per copsar-ne les emocions. A mesura que s'endinsa a la vall, el projecte científic de l'Hector s'ensorra mentre que el mite que pobla la llegenda sembla cada cop mes versemblant.

L’obscura i fascinant història d’El cas de Charles Dexter Ward de H.P. Lovecraft, és una immersió en els misteris insondables de Providence. Charles Dexter Ward, un jove antiquari, desencadenarà forces ancestrals mentre desvetlla els sinistres secrets de Joseph Curwen, un alquimista immers en la màgia negra. A través d’antigues biblioteques i rituals perduts, Ward s’endinsarà en un món ocult que amenaça la seva pròpia existència i posa en perill la tranquil·litat de la seva ciutat natal. Amb una prosa característica de Lovecraft, ofereix una atmosfera d’horror còsmic, revelant els terribles límits de la ment humana davant de forces incomprensibles.
Endinsa’t en les pàgines d’aquesta obra mestra del terror, on el passat emergeix per reclamar la seva venjança, i l’ombra de l’ignot amenaça d’envoltar-ho tot.

El gran déu Pan narra la història del Dr. Raymond, un científic que realitza un experiment per revelar la veritat oculta de la realitat. Mitjançant aquest experiment i amb l’ajuda de la Helen, crea una jove anomenada Mary. A mesura que es desenvolupa la trama, es descobreix que Mary és l’encarnació de «El gran déu Pan», un ésser ancestral que porta la destrucció. La novel·la explora temes de ciència, misticisme i les conseqüències de jugar amb forces més enllà de la comprensió humana, creant una atmosfera inquietant que destaca els límits de la percepció i els perills d’indagar en els misteris de l’existència. A La llum més intensa explora temes ocults i místics. La història segueix l’investigador Dyson, involucrat en un misteriós experiment místic amb la intenció d’obtenir una visió de la veritat última. Utilitzant antigues fórmules màgiques, l’experiment revela forces incontrolables i entitats ocultes. La narrativa barreja elements de terror i misticisme, oferint una exploració fascinant de les fronteres de la realitat i les conseqüències de buscar la veritat profunda. El conte destaca la capacitat de Machen per crear una atmosfera enigmàtica i inquietant mentre examina les conseqüències d’explorar els secrets més profunds de l’univers.

Vet aquí uns contes redescoberts que Pratchett va escriure amb pseudònim per a diversos diaris durant els anys 70 i 80. Tot i que cap no té lloc al Discmón, prefiguren el món que crearia més endavant i contenen totes les seves marques de fàbrica: enginy, saviesa sarcàstica i imaginació fantàstica.

Coneixereu Og l’inventor, el primer cavernícola que va cultivar el foc, mentre descobreix els alts i baixos del progrés; acompanyareu els fantasmes desnonats de les Torres del Cap Pelat en el seu encantament del Ministeri d’Enuigs; visitareu Blackbury, un petit poble amb una meteorologia estrambòtica i un visitant d’altres mons, i emprendreu una gesta perillosa a través del temps i l’espai amb l’heroi Kron, que s’inicia a l’antiga ciutat de Morpork…

Vint contes primerencs d’un dels autors més estimats del món, cadascun acompanyat d’exquisides il·lustracions en xilografia.

Pròleg de Neil Gaiman

ot just començar el segle XXII, la ciència fa un gran descobriment en el camp dels vols espacials tripulats. Mitjançant un mètode revolucionari anomenat somaformació, els astronautes poden sobreviure en entorns hostils fora de la Terra utilitzant suplementacions biològiques sintètiques. Quan la fragilitat del cos ja no és un factor limitant, els éssers humans poden explorar per fi exoplanetes propers que des de fa molt se sospita que acullen vida.

L’Ariadne és una exploradora així. En una missió per fer l’estudi ecològic de quatre planetes habitables a quinze anys llum de la Terra, ella i els seus companys de tripulació dormen quan estan en trànsit, i es desperten cada vegada amb característiques físiques diferents. Però mentre ells passaven per diferents formes i temps, la vida a la Terra també ha canviat. Davant de la possibilitat de tornar a un planeta que ha oblidat les persones que n’han sortit, l’Ariadme comença la crònica de les meravelles i els perills del seu viatge, amb l’esperança que potser a casa encara hi hagi algú que els escolti.

Hari Seldon va predir la caiguda de l\'Imperi, i, per tal de restaurar la civilització en el menor temps possible, va crear dues fundacions. La primera va ser establerta a Tèrminus amb coneixement de l’Imperi. La segona, «a l\'altre extrem de la galàxia». La missió d\'aquesta segona Fundació era custodiar el coneixement de la humanitat i protegir-lo durant els segles que durarà el període de barbàrie. La finalitat del Mul, mutant que no figurava a les equacions d\'Hari Seldon i destructor de la primera Fundació, no és altra que descobrir l\'emplaçament d\'aquesta segona Fundació per destruir-la. Ho aconseguirà?

Segona Fundació conclou la primera trilogia d’aquesta lectura imprescindible de la ciència-ficció clàssica. Inspirada en la caiguda i decadència de l\'imperi romà explora la condició humana i les seves possibilitats en un futur llunyà.

.

Guanyador del PREMI EISNER com a Millor Còmic Digital

Un heroi detectiu adolescent a la fi es fa gran en el primer volum d’aquesta obra mestra postjuvenil dels celebrats creadors Ed Brubaker (Reckless, Pulp, Criminal) i Marcos Martín (The Private Eye, Daredevil), amb els colors excel·lents de Muntsa Vicente (The Private Eye, She-Hulk).

El millor amic i soci de la Friday Fitzhugh, en Lancelot Jones (el noi més intel·ligent del món) ha estat assassinat, i la policia del seu petit poble de Kings Hill no està capacitada per resoldre el crim. Ara, la Friday ha de superar el seu dolor i perseguir la justícia en les nits fredes d’hivern, aquest cop tota sola.

L’Alícia, coberta de sang, es presenta a comissaria per confessar l’assassinat de la seva parella. Quan la policia arriba a l’escena del crim, no hi troben res estrany: no hi ha cadàver, ni senyals de lluita, ni taques de sang. Ha estat tot un malson? Una al·lucinació? Pateix l’Alícia algun trastorn? O és que potser la realitat no és única i immutable?

L’altre costat és una novel·la angoixant —plena de picades d’ullet a l’Alícia de Lewis Carroll— en la qual Ivan Ledesma mostra com les petites decisions determinen el destí i (des)dibuixen el futur.

Una crítica feroç a la violència de gènere i a la nostra societat, que ens mostra allò que podríem esdevenir, i les seves conseqüències.

Un jove endeutat amb un usurer perillós es veu en la necessitat d’escriure al seu oncle de Barcelona per demanar-li ajut econòmic. Tot un seguit d’esdeveniments insòlits el deixaran indefens i descol·locat en una època que no és la seva.

Perdut en el temps i en l’espai, el jove s’obsessionarà amb la idea de tornar a casa. Les cartes dirigides al tiet es convertiran en un refugi per no perdre el cap. O potser tan sols seran fruit de la seva bogeria?

Benvolgut Jaume és una novel·la amb hippies i modernistes; amb zombis i poetes; amb agents de la CIA i estrelles del rock. I és que només Enric Herce podia barrejar tedi finisecular i criatures sobrenaturals en una novel·la a cavall entre el costumisme i el fantàstic.

Se trata de una novela de terror que se adentra en la oscuridad del ser humano, particularmente cuando este, aquí caracterizado como un remoto pueblo de apenas cien habitantes queda aislado de toda comunicación con el exterior y ve como la fina capa social que nos une se resquebraja rápidamente, poniéndonos ante el espejo y enseñándonos ese reflejo donde vemos el animal que apenas hemos dejado de ser y al que estamos, a un par de días sin comida ni electricidad, de volver a ser.

La intención de la novela, a camino entre la narrativa sintética y la poesía de lo macabro, junto con su voluntad de explorar temas incómodos, hacen de este un libro una invitación a la reflexión y llamado de atención hacia las religiones y la fe, a veces refugio y guía para algunos, pero desgraciadamente motivo de enfrentamientos, disputas, guerras y muerte para muchos otros.

Los fanáticos del terror se verán inmersos en esta historia oscura, llena de fuerzas extrañas que libran una batalla por la supervivencia en un entorno hostil y aislado de todo. Peleas cuerpo a cuerpo, a muerte, bajo un invierno crudo que amenaza con devorarlo todo bajo su blanca capa de muerte…

A ambos lados del Muro de las Tormentas, dos imperios se enfrentan a un torbellino que amenaza destruirlos. En Ukyu-Gondé, la princesa Théra, con la traición al acecho, es perseguida por un continente más vasto de lo nunca imaginó hasta los túmulos de la Ciudad de los Fantasmas, los icebergs en el lejano norte y los valles ocultos de las Montañas del Fin del Mundo. Théra cruzó el Muro de las Tormentas para llevar la guerra a las tierras Lyucu, pero ¿cómo se conquista lo inconquistable?

Mientras, en Dara, la emperatriz Jia, el príncipe Phyro y Pékyu Tanvanaki se ven abocados a seguir caminos que nunca habrían elegido. Y descubrirán que hay poca diferencia entre la locura de los tiranos y la gracia de los reyes.

Continuación de El trono velado, Huesos que hablan es la épica conclusión a una de las grandes series de fantasía de todos los tiempos.

Fins ara la Guàrdia Nocturna només compta amb el cap Safanòria (tècnicament un nan), l'agent Cuddy (realment un nan), l'agent Detritus (un troll), l'agent Angua (una dona... la major part del temps) i el cap Nobby (desqualificat per fer trampes). Necessiten tota l'ajuda que puguin aconseguir. Perquè hi ha un assassí als carrers, amb una arma nova i mortífera i un pla per tornar la grandesa perduda a la ciutat d'Ankh-Morpork.

o Rol de Rèquiem és un joc de rol ambientat a l’univers d’HP Lovecraft que combina ATURA’T AQUÍ. Sé què et passa pel cap. T’estàs preguntant qui necessita un altre joc ambientat als mites de Cthulhu. Per què Lo Rol de Rèquiem hauria de ser diferent a La Crida de Cthulhu, el Parxís d’Innsmouth o El Backgammon de la Follia.
Pot ser que coneguis o hagis sentit a parlar de la novel·la L’horror de Rèquiem. Pot ser que fins i tot l’hagis llegit o n’hagis vist el musical. Aleshores no cal explicar-te gaire què tens entre mans. Per si no és el cas: què és Lo Rol de Rèquiem?
Lo Rol de Rèquiem (tornem-hi) és un joc de rol molt seriós d’humor còsmic, el fill bastard entre els monstres de la Universal o de la Hammer i les pel·lícules dels ZAZ, una barreja de terror i paròdia on podràs investigar cultes misteriosos o formar-ne part, on lluitaràs contra divinitats alienígenes o els prepararàs la llet calenteta d’abans d’anar a dormir.
Oblida’t de jocs cooperatius on tots feu pinya per derrotar el primigeni de torn. Aquest és un joc de rols ocults, competitiu, en què no és aconsellable refiar-se de qui tens al costat i la millor manera de vèncer (sí: vèncer) és mentint.

Aquest volum ofereix tres excel·lents exemples de fantasia, acció i aventures. A Més enllà del riu Negre, batega l’etern conflicte entre colons i pobladors autòctons en una frontera implacable i infestada de màgia. El fènix a l’espasa és una història d’intriga política, acció èpica i heroisme: la profecia s’ha complert i en Cònan s’ha coronat rei, però ara ha d’enfrontar-se a una perillosa conspiració i a un bruixot letal. A La ciutadella escarlata, el capturen i empresonen a la capital del regne de Koth, i li cal desplegar tot el seu coratge per escapar-se de l’infern, combatre traïcions i arts obscures i preservar la seva llegenda.

Cònan és el personatge més rellevant de l’escriptor de literatura pulp Robert E. Howard, pare del gènere anomenat «espasa i bruixeria» i un dels narradors més icònics de la revista Weird Tales. Creador d’altres personatges com Solomon Kane o Kull, el Conqueridor, ha passat a la història sobretot per les narracions que va escriure sobre Cònan, qui, gràcies a les recopilacions dels seus relats i les seves adaptacions al còmic i al cinema, ha esdevingut una icona del segle xx.

Una de les aventures més màgiques de Neil Gaiman, un conte de fades que ens trasllada al cor d’una terra meravellosa i desconeguda i d’una història captivadora com cap altra.

En Tristran Thorn està decidit a guanyar-se el cor de la Victoria. Així doncs, quan ella li ho demana, li promet que l'obsequiarà amb l'estrella que tots dos veuen caure del cel una nit. Per aconseguir-la, en Tristran no tindrà cap altre remei que creuar les muralles que separen la seva vila d'una terra del tot inexplorada, i no tardarà a descobrir que rere l'antic mur de pedra s'hi amaga la Terra de les Fades, un indret on res és el que sembla. Allà, entre els arbres i la malesa, hi ha bandits, follets i espectres i altres éssers d'allò més extraordinaris, i els estels caiguts prenen la forma de dones de carn i ossos.

Solcant el cel a bord d'un vaixell pirata i acompanyat d'un unicorn, un arbre molt savi i de la mateixa estrella que s'havia entossudit a atrapar, en Tristran farà tots els possibles per aconseguir el Desig del seu Cor.

«No diu res, tan sols clava la mirada al cel i contempla, amb els ulls tristos, la lenta dansa dels estels infinits.»

Disset escriptors i un il·lustrador de l'Alt Empordà converteixen la ciutat de Figueres i alguns indrets de la comarca en el reialme del terror i les forces obscures.Per aquesta antologia desfilen entitats sobrenaturals, éssers mitològics, monstres de diversa i esfereïdora mena i personatges sanguin...

En un remot castell a l’Europa Central del segle XIX, la jove Laura viu una vida tranquil·la fins que l’arribada d’una misteriosa convidada, la bella i enigmàtica Carmilla, canvia tot. Mentre l’amistat entre les dues joves es desenvolupa, Laura comença a experimentar estranys somnis i una progressiva debilitat. La seva salut s’enfonsa mentre la veritat oculta darrere de Carmilla comença a desentrellar-se.
Carmilla és una obra clàssica del gènere gòtic que pren lloc en un món de misteri, vampires i secrets foscos. L’autor, Joseph Sheridan Le Fanu, va ser un mestre en la creació d’una atmosfera inquietant i en la construcció de personatges fascinants. A través d’una narrativa ricament detallada, Le Fanu teixeix una història que examina la dualitat de la bellesa i la maldat, i els límits de l’amistat i la passió.
De lectura obligada per als amants dels clàssics gòtics i de les històries de vampirs. Aprofundeix en les ombres misterioses d’aquesta obra mestra i descobreix el seu impacte perdurable en la literatura de terror. Una història que captivarà la teva ment i envoltarà la teva ànima en una atmosfera de terror i intriga que perdurarà molt temps després de l’última pàgina.

Joseph Sheridan Le Fanu (1814-1873) va ser un escriptor irlandès conegut per les seves contribucions al gènere gòtic i de terror victorià. La seva obra mestra, Carmilla, va ser una de les primeres narratives sobre vampirs en la literatura i va influir profundament en autors posteriors com Bram Stoker. Le Fanu va escriure amb elegància i habilitat, creant una atmosfera de misteri i por que encara ressona avui en dia.
 La seva influència en el gènere de terror és inqüestionable. Le Fanu és recordat com un mestre de la por literària que va marcar un abast profund en el món de la ficció de terror.

Al planeta Werel, fa deu Anys que conviuen a contracor els «llunynats», els colonitzadors de la Lliga de Tots els Mons, i els «egis», els nadius n.mades. Els nadius miren amb desconfiança qualsevol element foraster, i els foramons professen una fe cega en una civilització que els ha oblidat. Totes dues races es menyspreen mútuament, per. si volen sobreviure els primers vents del llarg Hivern i lÆamenaça emergent dels gaal, un bel·licós poble del nord, hauran de superar els prejudicis racials i cooperar.Planeta dÆexili va ser la segona novel·la publicada per Ursula K. Le Guin i una de les obres fundacionals de lÆunivers de lÆEkumen. Va assentar molts dels temes recurrents de la seva obra, com lÆús de lÆantropologia i lÆetnologia dins de la literatura de gènere, lÆintercanvi i el xoc cultural, i la crítica a qualsevol forma dÆimperialisme i jerarquia social. Le Guin ja marcava en aquestes novel·les el camí de la seva literatura, una literatura que va canviar el gènere i que va esdevenir una influència i un referent tant dels seus coetanis com dels escriptors actuals. 

Amb diversos milions d'exemplars venuts, la trilogia dels tres cossos de Cixin Liu s'ha convertit en un referent indiscutible de la ciència-ficció contemporània.

Xina, 1967. Un projecte militar secret envia senyals a l’espai per contactar amb extraterrestres. Aviat, una civilització alienígena a prop de l’extinció capta el senyal i comença a planificar el seu desembarcament a la Terra. Durant les dècades següents, es comunica amb la humanitat a través d’un insòlit mètode: un estrany videojoc esquitxat de continguts històrics i filosòfics. A mesura que els alienígenes comencen a guanyar als jugadors terrícoles, es formen diferents bàndols, uns disposats a donar la benvinguda a aquells éssers superiors i ajudar-los a fer-se càrrec del seu món corrupte, i d’altres preparats per lluitar contra la invasió. El resultat és una experiència tan autèntica com reveladora sobre el nostre temps.

Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en intel·lecte, tecnologia i exèrcit. Demanen unificar la terra, eliminar la pobresa i acabar amb la guerra. La humanitat hi posa poca resistència, les peticions són raonables i la majoria les accepta. Així comença un canvi de paradigma cap al que sembla una utopia.
Però a quin preu? Per als qui resisteixen, es fa evident que els governants suprems tenen una agenda pròpia. A mesura que la civilització s'acosta a la cruïlla de camins, els governants suprems marquen el final de la humanitat. . . o és només el principi?

L’últim corb és la segona part de la bilogia Misteris de la Boira, guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura.

L’Ordre Ministerial governa la Terra Fosca amb mà de ferro. El tirà, Kavega, ha prohibit estimar perquè l’amor crea un món que no pot controlar. La Gala i el Ciaran han fugit de les urpes del govern i s’han trobat amb els rebels. També coneguts com a immorals, són les persones que estimen, i es preparen per enderrocar el tirà. La Gala i el Ciaran tenen la missió de trobar la història que ho podria canviar tot: el secret dels poders de Kavega.

En el seu viatge, descobriran que l’amor també pot ser un tirà, i en companyia de la Sarsa i el Tim —una assassina i un esclau— s’enfrontaran al dolor i a la pèrdua, però també a l’alegria d’entendre qui són i com és el món on volen viure. Fugir de la guerra vol dir tenir totes les batalles pendents, i ara als rebels els toca lluitar per salvar tot el que consideren bell en aquest món.