Les bruixes no són gregàries per naturalesa i, certament, no tenen líders. La Iaia Ceravellarda era la més estimada de les líders que no tenien. Però fins i tot ella va descobrir que entremetre’s en la política reial era molt més difícil del que alguns dramaturgs podrien fer creure…
El Rei Verence I de Lancre és assassinat pel seu cosí, el Duc Felmet, i la corona del Rei i el seu nadó són lliurats per un servent a tres bruixes. Les bruixes l’entreguen a una companyia d’actors ambulants, tenint en compte que el destí es redreçarà, eventualment, i que Tomjon creixerà
per enderrocar el Duc Felmet. El regne, la terra i el seu col·lectiu de gent al complet, està molt enutjat, i no vol esperar quinze anys, així que les bruixes mouen tot el regne complet cap al futur. Mentrestant, el Duc ha decidit que vol una obra de teatre per mostrar la seva benvolença, acaba contractant la mateixa companyia d’actors en què es troba Tomjon, per escriure-la i interpretar-la

En un futur on l’augment del nivell del mar ha desfigurat Europa, l’oceà tal com el coneixíem ha desaparegut: és el Noceà. La societat, governada per la dictadura neoliberal de Systema, viu submergida sota continus conflictes socials.

L’Atari i la Tika només volen que el món sigui un lloc millor on es pugui viure. Quan la policia rebutja investigar la mort d’un nen sense llar, elles dues descobriran que no es tracta d’un fenomen aïllat. Al darrere s’hi amaga una realitat molt diferent del videojoc on es refugien molts ciutadans. O potser no tant…

Si tenim en compte els seus nombrosos contes, novel·les i pel·lícules, ningú s’aproxima tant com Clive Barker al terror més viu i original. El cor condemnat (titulada Hellraiser en la seva adaptació per a la pantalla gran) és una de les històries més espantoses que probablement s’hagin escrit mai i una de les seves millors obres.
 L’apetit insaciable de Frank Cotton pels plaers més extrems i pel dolor el duen fins al trencaclosques de la caixa de Lemarchand, i a una mort que només una ànima malaltissa podria inventar. Però la Julia descobreix una manera de fer tornar en Frank d’allà on ha anat a parar, tot i que el preu que li tocarà pagar serà sagnant i terrible...

La hibernació de la inspectora Sara Bruc és interrompuda durant un viatge interplanetari: tres persones han aparegut mortes en dies successius en un compartiment tancat de realitat virtual de l’astronau. La inspectora, assistida per Adso, un androide de darrera generació, investiga les morts i aviat descobreix que es tracta d’assassinats. A la nau espacial conviuen diferents equips de recerca científica i una tripulació militaritzada, assistida per robots amb diferents funcions. La seva missió és arribar a Caront (el satèl·lit de Plutó) per construir-hi una estació interestel·lar.

Jordi de Manuel torna a “crims.cat” després d’haver publicat les novel·les Foc verd (2016) i La barrera (2019) i d’haver coordinat l’antologia Vapor negre. Barcelona steampunk 1911 (2023). En aquesta ocasió, l’escriptor hibrida novament el gènere negre amb la ciència-ficció i ho fa en l’escenari delimitat d’una nau espacial, tot un crim de cambra tancada que involucrarà personatges de carn i os amb intel·ligència humana i d’altres amb intel·ligència artificial.

Alice Dixie i els seus amics s’enfronten a una missió molt complicada: explicar tota la veritat sobre el Programa Èxode als ciutadans de la Terra. El projecte, que es desenvolupa en la colònia lunar Admunsen, té per objectiu el salvament de la humanitat després d’una guerra mundial. Però algunes de les situacions i actuacions viscudes pels amics són èticament reprovables.

Disposats a fugir, acaben matant el cap de la colònia, convertint-se així en fugitius del seu propi planeta. Quan arriben a la Terra, opten per utilitzar el diàleg amb el president del Govern, però guarden un pla alternatiu per si la cosa no funciona.

Una novel·la captivadora que ens planteja una aventura plena de descobriments, lluita i justícia. Aquesta obra de ciència-ficció és una crida a la reflexió sobre els valors fonamentals i la llibertat en un món governat per la manipulació.

Un mercader segresta una dama amb una nau i uns pocs mariners. Una tempesta els condueix cap al pol Nord i els empeny cap a un altre món, el Món Resplendent, i només sobreviu ella. La rescaten uns homes os, la porten a palau i la fan emperadriu d'aquell món. L'emperadriu no podrà oblidar el seu món ni la possibilitat que té ara de millorar-lo.

Escrita el 1666, és considerada una de les novel·les precursores de la ciència-ficció, i la primera utopia coneguda escrita per una dona al segle XVII. És una novel·la feminista on una dona dirigeix un imperi i en conquereix un altre amb la voluntat de canviar-lo a millor.

El món resplendent ha estat font d'inspiració per a molts autors contemporanis com Alan Moore, JG Ballard, Siri Hustvedt o China Miéville. Cavendish va firmar la seva prolífica producció ?literària, teatral, científica i filosòfica? amb el seu propi nom, en una època on la majoria d?autores romanien anònimes.

Una distopia climàtica que posa el focus en la crisi social i migratòria i que ens alerta del poder desmesurat de la tecnologia i la informació. Camp Zero és una novel·la coral protagonitzada en gran part per dones, un exercici de sororitat i un interrogant obert sobre el paper dels homes en la societat futura.

La Rose arriba a Dominion Lake per dur a terme una missió. Del resultat de la mateixa dependrà que la seva mare, migrant sense recursos desplaçada pels efectes del canvi climàtic, tingui un futur millor. White Alice és un reducte de la Guerra Freda, però també és una mena de mite entre la gent del Nord. Allà hi viu una comunitat formada exclusivament per dones. Quin futur els espera allunyades de tot i de tothom? Podran mantenir-se aïllades de la cobdícia i la decadència d’un món que s’ensorra?

La Nira és ciutadana de la Nova Unió i viu reclosa al territori erm de la setena Colònia, on cada glopada d’aire contaminat passa a través d’una màscara filtradora. Treballa per a l’Estat i fa tots els possibles per sobreviure al món que ha hagut d’heretar. Cuida la seva germana, pateix per l’esperança de vida del seu millor amic i, per damunt de tot, s’escarrassa a ocultar que té l’habilitat de mimetitzar-se amb l’entorn fins a desaparèixer.

Després d’un violent atac contra la Colònia perpetrat per una suposada Resistència, envien la Nira i un grup d’agents del govern a la Zona Vermella, més enllà dels límits que coneixen, on el món respira i la vida batega com enlloc. Allà la Nira no trigarà a descobrir que la missió en què l’han involucrada no era l’operació que la Nova Unió els havia fet creure, i que la seva habilitat de mimetitzar-se no és tan única com pensava.

Mireia Lleó presenta Sota la cendra, una aventura captivadora que parla de família, de lluita i de canvi, i que atraparà els lectors de gènere fantàstic i distòpic.

Endinsa’t en el món èpic i salvatge d’Hibòria a través de dues apassionants aventures protagonitzades pel guerrer més temut de tots els temps: Cònan. Aquestes històries ens duran a un univers de perilloses batalles, misterioses ruïnes i heroisme indomable. Les joies de Gualhur ens portaran a les terres de Keshan, on Cònan lluitarà per obtenir les joies mítiques que es troben en una ciutat abandonada. Amb Claus vermells, acompanyarem Cònan i la pirata Valèria com fugen d’un drac a través de les jungles del sud d’Hibòria fins a una ciutat misteriosa, on hauran de lluitar per la supervivència enmig de la decadència i la riquesa.

Han pasado cuatro años desde que la elección de Carrie desbarató las fuerzas que mantenían el orden de nuestra realidad, a penas sostenida por un fino velo, ahora hecho trizas por la furia del oleaje. Neil vive en un mundo sumido en el miedo y la vigilancia continua del Centro de Investigaciones Inhumanas, con enormes criaturas de otro tiempo sobrevolando los cielos e inhumanos con poderes más allá de lo imaginable. Sin embargo, aquello realmente temible es lo que no se ve, una melodía difusa que llega con el aire y el aroma a lluvia, una vibración que despierta la naturaleza y abre ojos a otros mundos. .

Tota era ha d’arribar a la seva fi.

L’estació dels finals es fa més fosca, a mesura que la civilització s’esvaeix en la llarga nit freda. Essun, una vegada Damaya, una vegada Sienita, ara venjadora, ha trobat refugi, però no la seva filla. En canvi hi ha Alabastre, destructor del món, amb una petició. Però si Essun fa el que demana, segellaria el destí de la Quietud per sempre.

Lluny, la seva filla Nassun està creixent en poders i les seves eleccions trencaran el món. Premi Hugo 2017 a la millor novel·la, El portal dels obeliscs és el segon llibre de la trilogia de La Terra Fragmentada, guanyadora de tres Premi Hugo consecutius.

A El Misteriós desconegut, relat llarg que dona títol a aquest recull, Robert E. Howard ens narra amb el seu dinamisme habitual la història d’un comte que ha hagut de fugir per establir-se en una fortificació davant de la costa. Allà rebrà la visita de dues naus pirates enemigues que cerquen un tresor amagat a la selva. L’aparició de Cònan —astut i poderós com mai— serà el punt d’inflexió d’aquesta història de pirates, nobles, pictes ferotges, monstres, màgia i espases.
A L’estany dels negres, després d’enrolar-se a la tripulació pirata del Wastrel i acompanyat de la bellíssima Sanxa, Cònan viurà una breu però intensa aventura en desembarcar a una illa habitada per criatures gegantines que més s’assemblen a dimonis que a aborígens.

Cònan és el personatge més rellevant de l’escriptor de literatura pulp Robert E. Howard, pare del gènere anomenat «espasa i bruixeria» i un dels narradors més icònics de la revista Weird Tales. Creador d’altres personatges com Solomon Kane o Kull, el Conqueridor, ha passat a la història sobretot per les narracions que va escriure sobre Cònan, qui, gràcies a les recopilacions dels seus relats i les seves adaptacions al còmic i al cinema, ha esdevingut una icona del segle xx.

Tafanejar les deixalles d’una universitat de màgia pot tenir conseqüències inesperades. Sobretot si ets una rata que devora vells llibres d’encanteris i restes de pocions. Poden passar coses rares, com que aquesta rata i les seves companyes aprenguin a parlar i, una mica pitjor, a pensar. Això és una cosa difícil de pair, sobretot per a Maurice, el gat que solia perseguir aquestes rates i que també ha après a parlar.

Maurice sap que cal adaptar-se als nous temps per treure’n partit. Quan ensopega amb un noi ingenu que sap tocar la flauta, comprèn que els seus dies de pobresa han acabat. La sort somriu a la banda: recorren els pobles i les ciutats desplomant els seus habitants, que aterrits davant la inesperada plaga de rates, paguen gustosos els serveis del jove perquè les espanti amb la flauta.

Tot va de perles, fins que les rates comencen a dubtar que tot això sigui moralment ètic.

«Els monstres tenen por. Per això són monstres.»

Tot va començar quaranta anys enrere, quan l’home va suïcidar-se dins el cotxe del pare, a la granja al final del camí. Com fitxes de dominó que tomben l’una rere l’altra, aquella mort va desfermar antics poders provinents d’un altre món, terrorífics i incomprensibles per a un infant. Així fou com l’horror va entrar-li a casa i va fer tots els possibles per trencar-li la família. Al final del camí, però, hi vivia la Lettie. I la Lettie, inexplicablement màgica i incomparablement astuta, va jurar que el protegiria per damunt de tot.

Quan l’infant torna al poble fet home, de seguida se sent cridat a visitar la granja altra vegada. Fa molt que procura no pensar en res del que va passar-hi, però tan bon punt seu vora l’estany, rere la granja al final del camí, reviu el dia en què descobrí que l’horror no és només cosa dels contes.

L’oceà al final del camí és un recer magnífic que parla de l’essència d’allò que ens fa humans. Una faula obscura i corprenedora que demostra que, de la mà de Neil Gaiman, la màgia arrela als indrets més foscos de la realitat.

L’any 2130, es detecta un misteriós asteroide creuant el sistema solar. L’objecte, batejat com a Rama, és un cilindre perfecte de més de cinquanta quilòmetres de llargada que es desplaça en línia recta a una velocitat vertiginosa. Els científics arriben a una conclusió: la humanitat es troba per primera vegada davant d’un senyal de vida extraterrestre intel·ligent. Però, qui són els ramans i què pretenen? Què amaga la seva tecnologia incomprensible? I, sobretot, què suposarà per a la humanitat l’encontre entre ambdues civilitzacions?

Encontre amb Rama és un clàssic de la ciència-ficció signat per un dels millors autors de gènere de tots els temps. Guardonada amb els premis Hugo, Nebula, Locus, John W. Campbell i BSFA.

La Win ha tornat d’entre els morts per venjar-se de l’home que la va assassinar i d’aquells que el van encobrir. Els seus actes són incòmodes i posen en perill l’statu quo, però el jou dels poderosos mai no és amable, encara et lliguin amb una corretja de setí.

Dècades després d’una invasió alienígena, un grup de científics analitza el rastre que ha deixat aquest cataclisme. A través d’un diari personal, dues dones, una supervivent de la invasió i una investigadora, establiran un fort lligam emocional.

Dues històries narrades amb una veu potent i evocadora, dues mostres del talent de Premee Mohamed.

Todo lo que Rob quería era una vida normal. Y casi la consigue: un marido, dos hijas, una bonita casa en las afueras. Pero bajo este barniz de normalidad, Rob teme por sus hijas: por Callie, que colecciona pequeños huesos y susurra a amigos

imaginarios; por Annie, y lo que Callie podría hacerle. Rob ve en Callie algo oscuro que le recuerda a la familia que dejó atrás y decide llevar a Callie a Sundial, la casa de su infancia en el desierto de Mojave. Callie tiene miedo a su madre. Rob ha empezado a mirarla de forma extraña, a contarle secretos de su pasado que la inquietan y la excitan. Y Callie empieza a preguntarse si una de las dos no saldrá viva de Sundial. "No te pierdas este libro". Stephen King

A finals del segle XXI el món està en reconstrucció despres de la situació límit a la qual l'ha portat l'esser humà. Pero hi ha una multitud de gent, els no-ningú, descendents de les classes mes desafavorides, que encara viuen al marge de la societat. L'Aura i en Víctor són dos d'aquests desnonats socials, i es veuran immersos en una terrible peripecia per tal de tirar endavant. Quin futur els espera? L'una s'estima la vida, l'altre pensa en l'alliberament que pot proporcionar la mort.

Una novel·la que reflexiona sobre la condició humana i que ret homenatge en clau futurista a la gran novel·la Oi que maten els cavalls?, d'Horace McCoy.

La princesa Théra deja el trono en manos de su hermano pequeño para luchar contra los lyucu en Ukyu-Gondé. Ha cruzado el legendario Muro de las Tormentas con una flota de guerra y diez mil combatientes. En Dara, mientras tanto, las corrientes de poder fluctúan al vaivén de las rivalidades de los líderes lyucu y la corte del Diente de León. Aquí, padres e hijos, maestros y discípulos, emperatriz y pékyu, alimentan las semillas de planes que tardarán años en germinar. En todas partes, el espíritu de la innovación flota en el ambiente como semillas de diente de león y el pueblo, los olvidados y los ignorados empiezan a ingeniar soluciones para una nueva era.

En la tradición de las grandes epopeyas de nuestra historia, Ken Liu construye en esta saga una historia de formidable alcance y magnitud.

Guia avançada per a pringades espacials és un títol refotudament llarg. També és un homenatge a l’obra de Douglas Adams, als malaurats protagonistes de les pel·lis de Guy Ritchie, a les iaies toves per fora i dures com el titani a l’interior i als losers del món. Però, sobretot, és la prova fefaent que l’autora no hauria d’intentar fer haikus.

Diuen que compartir és viure, però a bord de la Llúdriga no tots pensen igual. Quan alguns  tripulants del capità Xoriguer s’adonen que la seva recompensa augmentarà si no tots els seus companys tornen de la missió que els han encarregat, comencen a ordir un pla per desfer-se del llast humà que els impedeix fer-se rics. Lleialtat de lladres és una delícia per a sàdics i pragmàtics i una tortura per als esperits que creguin en la integritat moral.

Marcello Ling viu al Terraplè, el lloc on van a parar els apagats, mentre que els habitants de la Ciutat passen la major part del temps connectats a la realitat virtual idealitzada i utòpica que anomenen Món. Al Terraplè, es dedica a traficar amb uns cucs metàl·lics que ell mateix programa i que són la droga més buscada entre els pàries. El nihilisme autodestructiu del traficant canvia quan descobreix que Llàtzer, un dels seus clients, ha tornat al Món després d’haver consumit un dels seus cucs. És aleshores quan en Ling inicia una cerca per trobar el codi oblidat que va dissenyar, aferrant-se a la cosa més semblant a un bri d’esperança que hagi tingut mai.

L’intacte és també la història de l’Edgar, un imaginador d’escenes del Món que, desenganyat amb la seva tasca i amb la voluntat dictatorial col·lectiva de l’Estil —que és qui governa a la Ciutat—, prova primer d’enfrontar-s’hi i després de fugir-ne, per així deixar de ser una eina del poder.

Amb un estil cru i directe, i a mig camí de la distopia i del ciberpunk, L’intacte és una reflexió sobre la Llibertat i una metàfora de com el poder juga amb nosaltres, com si fóssim titelles que descansen en gàbies d’or.

CONTRAPORTADA

En Klòvicz, un aspirant a escriptor, es veu obligat a fugir del seu país a causa de l’expansió del nazisme i d’una sèrie de circumstàncies personals desafortunades. Després d’una breu estada a Londres, s’enfila a un vaixell que posarà el rumb cap a Amèrica. Però pel camí farà escala a l’illa de Miràbilis, on queda totalment fascinat per l’alegria extravagant dels seus habitants, que combaten els problemes quotidians escrivint a raig en les seves llibretes.

El debut d’Eva Espinosa és una festa per als sentits, un viatge entranyable i imaginatiu a una illa on les situacions rocambolesques i els personatges caricaturescos estan a l’ordre del dia. Una novel·la viva, fresca i colorista, que ens recorda a les millors pel·lícules de Wes Anderson.

Escrita el 1937, anticipa la segona guerra mundial i dibuixa un escenari 700 anys després de que hagin guanyat els nazis.

Precedent de 1984 i El conte de la serventa serveix d’inspiració per aquests autors en la projecció de com seria viure sota un règim totalitari.

«Hermann, penso destruir el vostre Imperi.»

Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. L’Alfred, un anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi.

Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood i alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme

Un estrany i inexplicable fenomen sacseja València. Petits fragments de la ciutat desapareixen i són substituïts per miratges, visions d’una realitat quotidiana que no és la nostra. En ple estat d’emergència social, mentre corren rumors d’evacuació, tot segueix avant, com una màquina imparable, excepte la vida d’Alba, Lola i Pau, obsessionades amb aquestes illes com qui observa a un il·lusionista amb la intenció de descobrir el truc, la realitat rere el vel
de la ficció.

En un futur on l’augment del nivell del mar ha desfigurat Europa, l’oceà tal com el coneixíem ha desaparegut: és el Noceà. La societat, governada per la dictadura neoliberal de Systema, viu submergida sota continus conflictes socials. Arribada a l’adolescència, l’Atari ha pres una decisió: venjar la seva mare, morta per la policia quan ella era petita.

Serà l’inici d’una vida dedicada a la justícia social, però també de l’amistat amb la Tika, una altra òrfena revoltada.

La Queralt, psicòloga de formació, treballa al Centre d'Assistència al Suïcidi (C.A.S) número dotze, un organisme adscrit a la Seguretat Social que regula les sol·licituds de suïcidi dels seus pacients. La seva tasca consisteix a valorar cada cas i actuar-hi en conseqüència, sovint administrant fàrmacs mortals a aquelles persones que reuneixen els requisits adequats per accelerar la seva mort: malalties terminals, depressions cròniques, traumes familiars...Tot plegat molt senzill i higiènic, si nos fos per que un matí li cau a les mans un expedient inesperat, que l'obligarà a prendre decisions dràstiques i platejar-se qüestions, que afectaran seriosament la seva vida.

En un món post pandèmic alternatiu i cada cop més tecnològic, on el suïcidi en controla i s'impulsa des de la sanitat pública, quin valor es dóna a la vida de les persones? Què se n'ha fet de la capacitat de lluita? Per què aquest tipus de mort s'ha convertit en el principal problema de salut pública?

Suïcidis SA de Mariló Àlvarez va resultar guardonada ex aequo amb el IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2022

«Els monstres tenen por. Per això són monstres.»

Tot va començar quaranta anys enrere, quan l’home va suïcidar-se dins el cotxe del pare, a la granja al final del camí. Com fitxes de dominó que tomben l’una rere l’altra, aquella mort va desfermar antics poders provinents d’un altre món, terrorífics i incomprensibles per a un infant. Així fou com l’horror va entrar-li a casa i va fer tots els possibles per trencar-li la família. Al final del camí, però, hi vivia la Lettie. I la Lettie, inexplicablement màgica i incomparablement astuta, va jurar que el protegiria per damunt de tot.

Quan l’infant torna al poble fet home, de seguida se sent cridat a visitar la granja altra vegada. Fa molt que procura no pensar en res del que va passar-hi, però tan bon punt seu vora l’estany, rere la granja al final del camí, reviu el dia en què descobrí que l’horror no és només cosa dels contes.

L’oceà al final del camí és un recer magnífic que parla de l’essència d’allò que ens fa humans. Una faula obscura i corprenedora que demostra que, de la mà de Neil Gaiman, la màgia arrela als indrets més foscos de la realitat.

Després de recórrer les zones rurals de Panga, Dex, uni mongi del te de cert renom, i Moixeró, un robot enviat a una recerca per determinar què realment necessita la humanitat, dirigeixen la seva atenció als pobles i ciutats de la petita lluna que anomenen casa. Esperen trobar les respostes que busquen, a la vegada que fan nous amics, aprenen nous conceptes i experimenten la naturalesa entròpica de l’univers. La nova sèrie de Becky Chambers continua preguntant-se: en un món on la gent té el que vol, importa tenir-ne més?

2n llibre de Mongi i Robot

Una novel·la subtil i meticulosa que parla d’un món en ruïnes en què les supersticions, la misogínia i la violència conviuen amb la necessitat urgent d’alliberar-se’n.

La Janira va créixer amb la prohibició d’apropar-se al mar. Les dones que volien tocar l’aigua, desapareixien. «Se les mengen els monstres i els éssers que s’amaguen a l’abisme», li deia l’àvia. Per això les noies escrivien a les pedres els noms de les amigues i germanes desaparegudes, per recordar-les. Però el mar era insaciable, perquè fins i tot això s’emportava.

Tot i així, la Janira, com altres noies del poble, sent la veu del mar, que visita els seus somnis i alimenta el desig de mirar més enllà de les normes que les condemnen a estar lligades. A viure tancades, sense horitzó. I vol descobrir si tot allò que batega entre les roques, a les profunditats del mar, és real o si només són supersticions.

Els fils del mar és un cant a la llibertat, a l’acceptació d’un mateix, però també és un relat esfereïdor que ens parla del desig, del control, de les cordes que dibuixen fronteres i ens lliguen, de la manera amb què una història pot marcar-nos la pell.

L’Amahle és una Cercallums. La seva vida transcorre solitària i plàcida mentre visita un seguit de planetes a la recerca d’uns valuosos collars. Aquest cicle es repeteix una vegada i una altra durant milers d’anys fins que rep un missatge que farà trontollar la serenor de la seva existència.

Peter F. Hamilton i Gareth L. Powell uneixen els seus talents per narrar una història que barreja fantasia i ciència-ficció d’alta volada. Cercallums és un cant a l’amor i l’amistat que traspassa els límits de l’espaitemps.

Un grup d'adolescents sobreviuen com poden en un món destruït per la crisi global, les bandes criminals i l'escassetat d'aliments enmig de les runes i de mil perills mortals que els assetgen a cada cantonada. En aquest escenari, la Duna es retroba amb el seu germà bessó, a qui creia mort des de feia molts anys. Però el noi viu amb una violenta banda d'assassins... 

L’autora presenta aquest conjunt de relats amb el subtítol «Llibre de les metamorfosis». Ambientades en un temps que és gairebé avui, i un lloc que és gairebé a qualsevol lloc, les històries d’Anna Starobínets no són ni ciència-ficció ni realisme màgic, sinó que combinen elements d’ambdós.

Una operació quirúrgica rutinària que fa que els homes siguin «més agradables» té efectes socials imprevistos. Dos misteriosos productors de pel·lícules ofereixen a un guionista la seva primera gran oportunitat, però no són el que semblen. Una netejadora de l’hospital és testimoni dels experiments d’un metge amb la metamorfosi. Una mainadera electrònica es fa càrrec de la vida familiar, de mala manera..

En aquest recull hi trobarás tres històries més protagonitzades per Cònan, el Bárbar "L ombra que llisca", "El dimoni de ferro" i "El poble del Cercle Negre". Tres aventures ben diferents en les quals el nostre heroi o antiheroi preferit travessará deserts sense fi, s endinsará en ciutats fantasmals, es perdrá per illes male¯des i creuará serralades de cims inversemblants. Ho fará en els tres casos acompanyat d hero¯nes tan singulars com la brituniana Natala, l esclava Octávia o la reina Iasmina.

Tant se val si Cònan és un fugitiu, un líder de pirates o el cap d una tribu de les muntanyes, perqué en les tres històries viurá enfrontaments contra horrors humans i inhumans, contra éssers vius i morts, contra bésties i usurpadors que ens deixaran sense alé, com passa sempre amb les aventures del bárbar més influent de la història de la literatura.

Dotze anys després dels fets descrits a Dune, Paul “Muad’Dib” Atreides governa com a emperador. Després de ser nomenat messies pels fremen, es desencadenà una gihad que va conquerir la major part de l’univers. Paul és l’emperador més poderós que s’hagi conegut mai, però es veu impotent per aturar els excessos letals del gegant religiós que ha creat. Tot i el gran nombre de morts d’aquesta guerra santa, les visions predictives de Paul alerten que tot serà molt pitjor. Motivat per aquest coneixement, Paul desitja reconduir la humanitat en un camí que no la porti a la destrucció, alhora que actua com a governant de l’imperi i líder religiós dels fremen.

A primers de setembre de 1990, apareix una jove penjada d’un pi a Portbou. L’enigma de la seva identitat ha estat desvelat tot just el 2022. Fins a aquesta data, tots els experts que van tenir a veure amb el cas donaven per vàlid l’argument que es tractava d’un suïcidi.

En aquesta peça, el doctor Gabriel Sinyol és un dels forenses titulars de Figueres. La relació d’aquest metge amb la Mort ─Ema o Manel, segons l’horari; un contrapunt humorístic i, alguns cops, barroer─ és força peculiar d’ençà que la filla de Gabriel es vestí de núvia per posar punt i final a la seva vida. Amb aquests condicionants, al cap de tres anys, Gabriel es troba amb una noia de Portbou a la taula d’autòpsies, també vestida de núvia. Com ho afrontarà i quines conclusions en traurà, només podrem saber-ho endinsant-nos en les pàgines de Bàrbara.

Perseguides pels Déus i per l’Akavi, l’àngel caigut, la Yasira i la Tiv s’han d’endinsar en els misteris embogidors del seu planeta fragmentat per salvar —o potser destruir— un món que s’esvaeix.

Els caiguts és l’esperada continuació de L’Extern, una novel·la que posa el focus en la lluita de la Yasira, la Tiv i el grup rebel conegut com els Set contra la tirania dels Déus en un planeta Jai corromput per les forces Externes.

Aquest volum recull els relats de Richard Matheson en els quals es van basar sis capítols de la sèrie de culte La dimensió desconeguda.

Inquietants, impactants i sorprenents, en aquests contes hi podrem trobar capses que contenen insòlits dilemes morals; caigudes fortuïtes a la quarta dimensió; ombres humanes sobre les ales d?avions enlairats a vint mil peus; incendis, telèpates i experiments educatius; astronautes a la recerca de nous planetes habitables o robots boxejadors comandats per perdedors que no llencen mai la tovallola...
Matheson, autor d'obres com Soc llegenda, L?increïble home minvant, La casa infernal, o Duel que Spielgberg va dur a la pantalla sota el títol El diable sobre rodes, ens endinsa als relats com si els estiguéssim vivint en primera persona, combinant de manera magistral la quotidianitat i els fets paranormals.

I és que... «Vostè encara no ho sap, però acaba d?entrar a la dimensió
desconeguda».