CONTRAPORTADA

En Klòvicz, un aspirant a escriptor, es veu obligat a fugir del seu país a causa de l’expansió del nazisme i d’una sèrie de circumstàncies personals desafortunades. Després d’una breu estada a Londres, s’enfila a un vaixell que posarà el rumb cap a Amèrica. Però pel camí farà escala a l’illa de Miràbilis, on queda totalment fascinat per l’alegria extravagant dels seus habitants, que combaten els problemes quotidians escrivint a raig en les seves llibretes.

El debut d’Eva Espinosa és una festa per als sentits, un viatge entranyable i imaginatiu a una illa on les situacions rocambolesques i els personatges caricaturescos estan a l’ordre del dia. Una novel·la viva, fresca i colorista, que ens recorda a les millors pel·lícules de Wes Anderson.

Un estrany i inexplicable fenomen sacseja València. Petits fragments de la ciutat desapareixen i són substituïts per miratges, visions d’una realitat quotidiana que no és la nostra. En ple estat d’emergència social, mentre corren rumors d’evacuació, tot segueix avant, com una màquina imparable, excepte la vida d’Alba, Lola i Pau, obsessionades amb aquestes illes com qui observa a un il·lusionista amb la intenció de descobrir el truc, la realitat rere el vel
de la ficció.

En un futur on l’augment del nivell del mar ha desfigurat Europa, l’oceà tal com el coneixíem ha desaparegut: és el Noceà. La societat, governada per la dictadura neoliberal de Systema, viu submergida sota continus conflictes socials. Arribada a l’adolescència, l’Atari ha pres una decisió: venjar la seva mare, morta per la policia quan ella era petita.

Serà l’inici d’una vida dedicada a la justícia social, però també de l’amistat amb la Tika, una altra òrfena revoltada.

La Queralt, psicòloga de formació, treballa al Centre d'Assistència al Suïcidi (C.A.S) número dotze, un organisme adscrit a la Seguretat Social que regula les sol·licituds de suïcidi dels seus pacients. La seva tasca consisteix a valorar cada cas i actuar-hi en conseqüència, sovint administrant fàrmacs mortals a aquelles persones que reuneixen els requisits adequats per accelerar la seva mort: malalties terminals, depressions cròniques, traumes familiars...Tot plegat molt senzill i higiènic, si nos fos per que un matí li cau a les mans un expedient inesperat, que l'obligarà a prendre decisions dràstiques i platejar-se qüestions, que afectaran seriosament la seva vida.

En un món post pandèmic alternatiu i cada cop més tecnològic, on el suïcidi en controla i s'impulsa des de la sanitat pública, quin valor es dóna a la vida de les persones? Què se n'ha fet de la capacitat de lluita? Per què aquest tipus de mort s'ha convertit en el principal problema de salut pública?

Suïcidis SA de Mariló Àlvarez va resultar guardonada ex aequo amb el IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2022

«Els monstres tenen por. Per això són monstres.»

Tot va començar quaranta anys enrere, quan l’home va suïcidar-se dins el cotxe del pare, a la granja al final del camí. Com fitxes de dominó que tomben l’una rere l’altra, aquella mort va desfermar antics poders provinents d’un altre món, terrorífics i incomprensibles per a un infant. Així fou com l’horror va entrar-li a casa i va fer tots els possibles per trencar-li la família. Al final del camí, però, hi vivia la Lettie. I la Lettie, inexplicablement màgica i incomparablement astuta, va jurar que el protegiria per damunt de tot.

Quan l’infant torna al poble fet home, de seguida se sent cridat a visitar la granja altra vegada. Fa molt que procura no pensar en res del que va passar-hi, però tan bon punt seu vora l’estany, rere la granja al final del camí, reviu el dia en què descobrí que l’horror no és només cosa dels contes.

L’oceà al final del camí és un recer magnífic que parla de l’essència d’allò que ens fa humans. Una faula obscura i corprenedora que demostra que, de la mà de Neil Gaiman, la màgia arrela als indrets més foscos de la realitat.

Després de recórrer les zones rurals de Panga, Dex, uni mongi del te de cert renom, i Moixeró, un robot enviat a una recerca per determinar què realment necessita la humanitat, dirigeixen la seva atenció als pobles i ciutats de la petita lluna que anomenen casa. Esperen trobar les respostes que busquen, a la vegada que fan nous amics, aprenen nous conceptes i experimenten la naturalesa entròpica de l’univers. La nova sèrie de Becky Chambers continua preguntant-se: en un món on la gent té el que vol, importa tenir-ne més?

2n llibre de Mongi i Robot

Una novel·la subtil i meticulosa que parla d’un món en ruïnes en què les supersticions, la misogínia i la violència conviuen amb la necessitat urgent d’alliberar-se’n.

La Janira va créixer amb la prohibició d’apropar-se al mar. Les dones que volien tocar l’aigua, desapareixien. «Se les mengen els monstres i els éssers que s’amaguen a l’abisme», li deia l’àvia. Per això les noies escrivien a les pedres els noms de les amigues i germanes desaparegudes, per recordar-les. Però el mar era insaciable, perquè fins i tot això s’emportava.

Tot i així, la Janira, com altres noies del poble, sent la veu del mar, que visita els seus somnis i alimenta el desig de mirar més enllà de les normes que les condemnen a estar lligades. A viure tancades, sense horitzó. I vol descobrir si tot allò que batega entre les roques, a les profunditats del mar, és real o si només són supersticions.

Els fils del mar és un cant a la llibertat, a l’acceptació d’un mateix, però també és un relat esfereïdor que ens parla del desig, del control, de les cordes que dibuixen fronteres i ens lliguen, de la manera amb què una història pot marcar-nos la pell.

L’Amahle és una Cercallums. La seva vida transcorre solitària i plàcida mentre visita un seguit de planetes a la recerca d’uns valuosos collars. Aquest cicle es repeteix una vegada i una altra durant milers d’anys fins que rep un missatge que farà trontollar la serenor de la seva existència.

Peter F. Hamilton i Gareth L. Powell uneixen els seus talents per narrar una història que barreja fantasia i ciència-ficció d’alta volada. Cercallums és un cant a l’amor i l’amistat que traspassa els límits de l’espaitemps.

Un grup d'adolescents sobreviuen com poden en un món destruït per la crisi global, les bandes criminals i l'escassetat d'aliments enmig de les runes i de mil perills mortals que els assetgen a cada cantonada. En aquest escenari, la Duna es retroba amb el seu germà bessó, a qui creia mort des de feia molts anys. Però el noi viu amb una violenta banda d'assassins... 

L’autora presenta aquest conjunt de relats amb el subtítol «Llibre de les metamorfosis». Ambientades en un temps que és gairebé avui, i un lloc que és gairebé a qualsevol lloc, les històries d’Anna Starobínets no són ni ciència-ficció ni realisme màgic, sinó que combinen elements d’ambdós.

Una operació quirúrgica rutinària que fa que els homes siguin «més agradables» té efectes socials imprevistos. Dos misteriosos productors de pel·lícules ofereixen a un guionista la seva primera gran oportunitat, però no són el que semblen. Una netejadora de l’hospital és testimoni dels experiments d’un metge amb la metamorfosi. Una mainadera electrònica es fa càrrec de la vida familiar, de mala manera..

En aquest recull hi trobarás tres històries més protagonitzades per Cònan, el Bárbar "L ombra que llisca", "El dimoni de ferro" i "El poble del Cercle Negre". Tres aventures ben diferents en les quals el nostre heroi o antiheroi preferit travessará deserts sense fi, s endinsará en ciutats fantasmals, es perdrá per illes male¯des i creuará serralades de cims inversemblants. Ho fará en els tres casos acompanyat d hero¯nes tan singulars com la brituniana Natala, l esclava Octávia o la reina Iasmina.

Tant se val si Cònan és un fugitiu, un líder de pirates o el cap d una tribu de les muntanyes, perqué en les tres històries viurá enfrontaments contra horrors humans i inhumans, contra éssers vius i morts, contra bésties i usurpadors que ens deixaran sense alé, com passa sempre amb les aventures del bárbar més influent de la història de la literatura.

Dotze anys després dels fets descrits a Dune, Paul “Muad’Dib” Atreides governa com a emperador. Després de ser nomenat messies pels fremen, es desencadenà una gihad que va conquerir la major part de l’univers. Paul és l’emperador més poderós que s’hagi conegut mai, però es veu impotent per aturar els excessos letals del gegant religiós que ha creat. Tot i el gran nombre de morts d’aquesta guerra santa, les visions predictives de Paul alerten que tot serà molt pitjor. Motivat per aquest coneixement, Paul desitja reconduir la humanitat en un camí que no la porti a la destrucció, alhora que actua com a governant de l’imperi i líder religiós dels fremen.

A primers de setembre de 1990, apareix una jove penjada d’un pi a Portbou. L’enigma de la seva identitat ha estat desvelat tot just el 2022. Fins a aquesta data, tots els experts que van tenir a veure amb el cas donaven per vàlid l’argument que es tractava d’un suïcidi.

En aquesta peça, el doctor Gabriel Sinyol és un dels forenses titulars de Figueres. La relació d’aquest metge amb la Mort ─Ema o Manel, segons l’horari; un contrapunt humorístic i, alguns cops, barroer─ és força peculiar d’ençà que la filla de Gabriel es vestí de núvia per posar punt i final a la seva vida. Amb aquests condicionants, al cap de tres anys, Gabriel es troba amb una noia de Portbou a la taula d’autòpsies, també vestida de núvia. Com ho afrontarà i quines conclusions en traurà, només podrem saber-ho endinsant-nos en les pàgines de Bàrbara.

Perseguides pels Déus i per l’Akavi, l’àngel caigut, la Yasira i la Tiv s’han d’endinsar en els misteris embogidors del seu planeta fragmentat per salvar —o potser destruir— un món que s’esvaeix.

Els caiguts és l’esperada continuació de L’Extern, una novel·la que posa el focus en la lluita de la Yasira, la Tiv i el grup rebel conegut com els Set contra la tirania dels Déus en un planeta Jai corromput per les forces Externes.

Aquest volum recull els relats de Richard Matheson en els quals es van basar sis capítols de la sèrie de culte La dimensió desconeguda.

Inquietants, impactants i sorprenents, en aquests contes hi podrem trobar capses que contenen insòlits dilemes morals; caigudes fortuïtes a la quarta dimensió; ombres humanes sobre les ales d?avions enlairats a vint mil peus; incendis, telèpates i experiments educatius; astronautes a la recerca de nous planetes habitables o robots boxejadors comandats per perdedors que no llencen mai la tovallola...
Matheson, autor d'obres com Soc llegenda, L?increïble home minvant, La casa infernal, o Duel que Spielgberg va dur a la pantalla sota el títol El diable sobre rodes, ens endinsa als relats com si els estiguéssim vivint en primera persona, combinant de manera magistral la quotidianitat i els fets paranormals.

I és que... «Vostè encara no ho sap, però acaba d?entrar a la dimensió
desconeguda».