|
CIÈNCIA-FICCIÓ- FANTASIA |
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
ILLES DEL Editorial:
|
| Illes del Caliufosc | |||||||||||||||||||||
|
El Cosmere és molt gran. Alguns diran que infinit, altres que no, que té un marc abastable tot i proporcionar una sensació de vertigen difícil de superar. Però jo l’intueixo enorme i abassegador, com si m’enfrontés a un univers lluny dels meus sentits, fora de coordenades geogràfiques o almenys de punts de referència. Illes de Caliufosc és una novel·la independent dins aquest magne univers que és el Cosmere. I com a tal, es pot llegir sense saber res de la resta d’obres anteriors però no ens enganyem: Qui conegui ja fets i trames centrals del Cormere la gaudirà encara més. Jo em trobo en un terreny intermedi en aquest sentit: Sí, conec el Cosmere però he llegit només les primeres obres: les dues novel·les que transcorren al planeta Sel (L’ànima de l’emperador i Elantris (en espera de la relectura en català, la ressenya de la qual té setze anys quan encara no sabia ni què era això del Cosmere), La trilogia de Nascuts a la boira, que friso per rellegir o El aliento de los dioses (Warbreaker). En canvi, no m’he endinsat, per ara, en la seva columna vertebral: la pentalogia de l’Arxiu de les tempestes. Comento tot això perquè òbviament hi ha detalls, mencions, fets que se’ns poden escapar quan llegim Illes del Caliufosc (els editors, molt atents en aquest sentit, ens han preparat un petit glossari que ajuda molt) però el punt més singular o sorprenent amb el que m’he topat és que jo tenia al cap unes trames ambientades en mons pseudo-medievals o similars a una edat moderna terrestre i ara descobreixo una aventura situada molt endavant en el temps, amb naus espacials, viatges a altres dimensions i elements molt més propis de la ciència-ficció que de la fantasia a què estava habituat. Retrobar-se amb societat que recordes en un escenari pre-industrial i que ara viatgen per les estrelles... és com a mínim colpidor. De fet Branson Sanderson ja comenta que aquesta és la novel·la situada més endavant al futur que ha escrit fins ara. I sabeu què? Que tot i la sorpresa, tot i el trencament d’esquemes... Illes del Caliufosc l’he trobada revulsiva i sorprenent i m’ha atrapat com és habitual en qualsevol obra de l’autor de Nebraska. Vaja, que l’he gaudit com no podia ser d’una altra manera. I sí, ara tinc una petita peça més del puzle que incorporar dins al Cosmere. Però centrem-nos una mica que hem de parlar de moltes coses: Illes del Caliufosc es situa en un moment indeterminat en el futur i comença la seva acció al planeta Primer del Sol, un món replet d’illes que està experimentant canvis importants en la seva societat degut a l’arribada d’alienígenes que volen comerciar amb els aviar, una mena d’ocells vinculats als humans i que els ajuden amb els seus poders extrasensorials. La primera part de la novel·la, en el fons, és una reescriptura d’una novel·la curta que Sanderson ja va publicar anteriorment titulada Sisè del vespre. L’autor, de manera molt intel·ligent incorpora aquella novel·la a la narració a través de flasbacks que els protagonistes tenen en el present. Coneixerem aquí a Vespre, un paranyer, una mena d’explorador que viu retirat observant els canvis que l’han apartat de la seva feia, descobrint com arriba el progrés gràcies a les ajudes tecnològiques dels alienígenes. Aquí cal incidir en un element clau i és que de manera similar a la Primera Llei que podem trobar en universos amb el de Star Trek, sembla que «Els de Dalt» no puguin irrompre de manera brutal en aquesta societat pre-viatges estel·lars... almenys per ara. Vespre és un anacronisme en un mon canviant i dinàmic al que no vol pujar. Ell mateix es veu a sí mateix així: “Soc una canoa en un món de vaixells de vapor”. Ara que les seves habilitats com a paranyer —explorador de les perillosíssimes illes del planeta— ja no son necessàries, es dedica a contemplar el seu passat amb enyorança. “Tard o d’hora, el futur s’enduia a tothom. Perquè tothom estava destinat a convertir-se en passat.” La vida del nostre protagonista canviarà quan ofereix la seva ajuda al govern del planeta per buscar solucions a la pressió —cada cop més estreta— que «Els de Dalt» exerceixen a canvi de la tecnologia que està modificant irremeiablement la societat. Una pressió en forma d’un objectiu: Aconseguir els aviars. A Primer del Sol existeixen aquests ocells especials on la màgia del Cosmere s’hi manifesta. Son capaços de proporcionar ajudes increïbles als humans als que estan vinculats. I això atrau l’atenció de potències extraterrestres. A més, Vespre compta amb un dels aviars més peculiars de Primer del Sol. En aquesta primera part, completament centrada en els aviars i el planeta Primer del Sol, Vespre trobarà la manera de cercar ajuda, d’explorar més enllà d’on mai havia somiat arribar per tal de trobar un equilibri en les negociacions, una manera d’assegurar que el seu món no acabarà desapareixent per sempre sota l’arribada dels forans. I aquí és on entrelluquem que el Cosmere és molt gran... i extens... i que pot resultar feréstec i intangible alhora. Aquí és on races d’altres mons prenen protagonisme i on descobreixes que cultures i planetes que apareixen en altres novel·les tenen aquí la seva representació... i és on l’aventura esclata per encaixar dins l’univers del Cosmere. No cal dir que millor no donar massa pistes perquè els més avesats a aquest univers, es delectaran amb personatges, naus espacials, races i tot allò que la imaginació desbordant de Sanderson pot oferir. Aquí més que mai observarem com la màgia i la ciència es mesclen de forma espontània i sense fissures. Una obra curiosa on les cultures ancorades en el passat, abocades encara a preservar la seva identitat i aquí representades per en Vespre i el seu món, xoquen amb el futur, amb races i tecnologia avançada, amb interessos geopolítics (o podríem dir més aviat cosmepolítics) que pretenen acaparar més poder, més prestigi i més influència en un univers que no s’atura, que com comentava abans, evoluciona... tant de forma concreta a cada món on la màgia instaura les seves pròpies regles derivades d’un fet transcendental ocorregut eres abans, com també per tot aquest paisatge còsmic per explorar que s’obre davant nostre. Potser no és la millor novel·la per conèixer a Sanderson i al Cosmere però tampoc resulta gens feixuga ni difícil de llegir. Per qui vulgui fer un tastet sense que li importi no captar totes les referències, no hi ha cap problema. Qui prefereixi seguir una estructura més ideal d’endinsar-se al Cosmere, ja ho pot fer en català començant pels esmentats Elantris, l’Ànima de l’emperador o la descomunal trilogia de Nascuts a la boira. Entre, tasteu si sou primerencs en aquest grandiós escenari, o gaudiu-lo si ja sou veterans en aquest univers de Brandon Sanderson. Com sempre, el ritme, els cliffhangers, els personatges, els diàlegs us transportaran allà on la més gran de les imaginacions és capaç d’arribar. L’edició en tapa dura que ens presenta Duna Llibres és magnífica, complementada amb il·lustracions a tot color d’Esther Hi’ilani Candari i amb la traducció incontestable de Marta Armengol. I cal mencionar, a més, que la present edició és el primer cop que un llibre de Brandon Sanderson ha estat publicat al mateix temps que en castellà, seguint amb la particular cursa contrarellotge que tant Duna llibres com Mai Més Llibres tenen per portar-nos l’obra del l’autor estatunidenc en català. Entenem que a partir d’ara les novetats del Cosmere apareixeran al mateix moment que en altres idiomes oferint les mateixes oportunitats d’escollir la nostra llengua que les altres, cosa que particularment, m’alegra moltíssim. Eloi Puig
|
|
||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||