FANTASIA

ELANTRIS
Elantris
(2005)

Brandon Sanderson

Editorial:
Zeta Bolsillo
(2010)


Col.lecció:
Ciencia-ficción

Núm:
209

Pàgines:
642

Altres edicions:

2006 Ediciones B. Nova, 188

2007 Círculo de Lectores

Elantris  

No totes les obres de fantasia estan ambientades en un món mitològic replet d’essers sobrenaturals. No totes les novel·les fantàstiques segueixen els esdeveniments darrera els camins iniciàtics que fa un jove per assolir un estatus molt superior. No totes les trames i arguments són capaces de mostrar amb tanta fermesa una història original i uns personatges com aquesta. No totes les obres de fantasia són com Elantris. Què més voldrien.

Brandon Sanderson és un d’aquells autors desconeguts que triomfen de manera brutal presentant la seva primera novel·la; tal qual passaria uns anys més tard per exemple amb Patrick Rothfuss i la seva El nombre del viento, a Sanderson li han plogut els elogis de la crítica i del públic. Ara bé, un es pot pensar que Elantris és una història més en clau fantàstica i que l’autor ha tingut sort. Potser sí, però la qualitat literària és tan gran, la trama tan ben soportada per, com deia, una sèrie de personatges excel·lents que catapulten la novel·la a l’exel·lència dins el gènere de la fantasia. Perquè no n’hi ha prou en tenir una bona idea, no n’hi ha prou en oferir entreteniment… per que una novel·la assoleixi l’èxit cal tenir talent. I llegint Elantris, un descobreix les bones maneres del seu autor. Sembla a més que l’autor ha caigut en gràcia a Miquel Barceló –l’encarregat de triar les obres que surten a la col·lecció Nova- i poc més tard també es va traduir la trilogia de Nacidos de la bruma

Elantris va ser una ciutat màgica, on els seus ciutadants eren pràcticament déus doncs sabien controlar els aons, una mena de runes màgiques que proporcionaven tot allò que desitjaven… a ells i a la gent que no eren com ells. Durant segles els elantrins van oferir menjar, salut i benestar a tothom qui ho demanava, sense esperar res a canvi. I de quan en quan un escollit, un nou membre, es despertava un dia amb els cabells blancs sentint el poder dels elantrins dins seu… era tocat per la glòria.

Però això era abans, fa 10 anys. Des del cataclisme de la Reod, una estranya malaltia, la Shaod, assota la població. Afecta a rics i pobres, grans i petits i ara li ha tocat al príncep hereu. Les taques fosques, la caiguda del cabell i un omnipresent dolor que no marxa mai són alguns del trets que adquireixen qui ha estat tocat per la Shaod… són els morts en vida, no poden morir però tenen un fam voraç… són els nous pàries. Raoden, el príncep, ara corre la mateixa sort que centenars de persones abans i el seu destí és l’antiga ciutat d’Elantris on són enviats tots als que la Shaod ha transformat.

Sarene, qui s’havia de desposar amb Raoden, arriba tard doncs i es veu obligada per contracte a residir a la cort del seu futur pare, ni que sigui per mantenir l’aliança política d’Arelon i Teod que els beneficia mútuament contra les estrategemes de Fjordell, un regne sotmès completament als designis de la religió. El seu nou embaixador, Hrathen, també acaba d’arribar a la ciutat per predicar la santa religió del déu Jaddeth. Té 3 mesos per fer-ho i convèncer als arelonencs o els exèrcits de Fjordell arribaran per destruir-ho tot. I d’això Hrathen no en té cap dubte; la salvació doncs passa per la conversió de tota una nació.

Tenim doncs un escenari molt interessant, descrit a través de les vivències dels tres personatges principals en tres línies d’acció diferents. Els protagonistes Raoden, Serene i Hrathen, hauran de lluitar principalment contra ells mateixos: En un cas per no caure en la desesperació i la bogeria que envolta la Shaod; en un altre per fer-se valer i demostrar fins on pot arribar una dona intel·ligent en una cort que li és estranya. Finalment, la lluita del sacerdot, serà contra la seva pròpia consciència, una batalla constant entre la lògica, la por, la devoció i el sentit comú. Probablement aquest darrer personatge sigui el més ben tratat per l’autor, el que pateix una evolució més marcada i el que en definitiva és més humà de tots.  

Tot plegat en una novel:la que combina el conflicte d’interessos polítics amb els religiosos, sota l’ombra omnipresent de la ciutat d’Elantris, la seva màgia perduda i els misteris que ha deixat enrera, començant per la seva pròpia destrucció. Sanderson sap donar peixet al lector per enganxar-lo des del primer capítol amb una trama viva i sense concessions que combina les línies d’acció per anar formant un trencaclosques perfecte.

La diplomàcia expresada a través de diàlegs vius i plens de força; el fervor religiós o la recerca a contrarellotge de respostes que puguin ajudar a entendre perquè Elantris va caure seran una combinació perfecte per que el lector devori les més de 600 pàgines en un tres i no res.

Fantasia de qualitat que hauria de ser lectura obligada per a qualsevol amant del gènere. I tot en un sol volum!

Eloi Puig, 16/09/2010

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: