L'ÀNIMA DE L'EMPERADOR
The Empero's Soul
(2012)

Brandon Sanderson

Editorial:
Duna Llibres
(2024)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 156

Traductora:
Marta Armengol

Il·lustradora:
Marina Vidal

Lectura del 2014:





Editorial:
Random House
Mondadori
(2014)

Col.lecció:
Fantascy

Núm: ---

Pàgines: 235

Traductor:
Rafael Marín Trechera

Aquest llibre és una fita de per sí. Ens trobem davant la primera novel·la traduïda al català de Brandon Sanderson, un nom que, espero, retingueu dins els vostre cap. Probablement ja el conegueu de les traduccions que s’han fet de la seva obra al castellà però si no és així... oh amics! Quina sort teniu! Esteu a punt de descobrir per què aquest autor és el màxim exponent de la fantasia actual a nivell mundial, per què legions de fans devoren les seves històries amb fruïció i per què s’ha convertit en el referent més aclaparador de tot allò que te a veure amb la fantasia. Duna Llibres i Mai Més llibres han fet un cop de puny a la taula i un pas de gegant per normalitzar el català dins la fantasia, per oferir al lector en català el principal autor mundial del gènere.

A molta gent li fa respecte començar a llegir l’obra de Sanderson i és natural. Desenes de volums (alguns d’un gruix molt considerable), trilogies, novel·les relacionades... fan que un s’ho pensi una mica abans d’intentar entrar als mons de l’autor estatunidenc. Per això, L’ànima de l’emperador  (Premi Hugo 2013 de novel·la curta) és una obra tan perfecta per a fer-ho: Curta, auto-conclusiva i que assenta algunes de les bases de com escriu Sanderson: La novel·la està dissenyada per atraure als profans (i als fans) al sentit de la meravella que ens aporta la literatura fantàstica amb un estil lleuger però que ens aboca de seguida a misteris, intrigues i sobretot a veure la fantasia de manera molt diferent a la que normalment estem acostumats: amb una regles pròpies de comportament màgic que de tan precises sovint semblen part d’una ciència pròpia.

Si he trigat uns quants mesos a llegir-la des que va sortir publicada és perquè la tenia força fresca tot i haver-la llegit fa onze anys. Això demostra com fins a quin punt les històries de Sanderson poden ser de colpidores, de com ens en podem recordar després de molt temps, de seguir tenir present a uns personatges i de com aquests canalitzen els seus poders màgics. En aquesta novel·la curta observarem, per exemple, el procés de creació d’una nova ànima per a un cos que no respon a cap estímul després d’un atemptat quasi bé mortal.

A l’Imperi de la rosa, un estat benestant del planeta Sel, estan de dol. L’emperador Ashravan ha estat ferit de gravetat i la seva dona assassinada en un intent de regicidi. Ashravan es manté en coma mentre les diferents faccions contraries confabulen per accedir al poder. Sembla que l’única esperança que tenen els actuals consellers (que a més, dirigeixen el regne) és comptar amb l’ajuda d’una falsificadora, una espècie de maga amb la capacitat de transformar les coses i els éssers vius en altres objectes o éssers que havien estat abans o dels que se’n conserva una part de l’essència, i així restablir a l’emperador la seva memòria i la seva ànima perduda.

Tot plegat sembla complicat però la prosa de Sanderson està un cop més al servei del lector perquè la història flueixi suaument a través de només cent cinquanta pàgines farcides de traïcions, manipulacions, esperances i molta màgia. De fet, l’aspecte que destaca més d’aquesta novel·la a nivell de trama és el tractament original que fa Sanderson de la màgia, de la capacitat de transformació de tot allò que un falsificador és possible de canviar. Per altra banda els personatges estan dotats de força profunditat, especialment Shai, la falsificadora presonera que ha d’aconseguir l’impossible en un temps record a més d’intentar salvar la pell.

Cada capítol que passa ens acosta a la data límit que la Shai té per preparar una nova ànima a l’emperador, per atorgar-li una nova vida basada en la seva pròpia sense que les faccions rivals sospitin que el seu emperador descansa en coma, cosa que podria forçar a ascendir a un nou emperador... o a causar una guerra de successió. Per assolir aquesta fita tan complicada en només cent dies, la Shai haurà d’estudiar la vida d’Ashraven, els seus gustos, el seu tarannà, les dèries, las fòbies... haurà d’intentar comprendre què s’amagava rere la façana d’una persona amb somnis i debilitats com qualsevol altra. Aquest, com deia, és dels aspectes més interessants de la història: la Shai no pot fer màgia com si res sense conèixer l’essència del que vol modificar, transformar.

Sanderson resol la novel·la de forma admirable i ens obre les portes a un mon que ens encantarà descobrir. De fet, la seva primera novel·la publicada (a la que tinc en gran estima), Elantris, també està ambientada al mateix món que l’Ànima de l’emperador, tot i que sens cap relació directa. Sortirà a la llum en català en breus setmanes. I és també una novel·la imperdible, excel·lent.

L’ànima de l’emperador, com deia, és una fita des d’on podem començar a explorar al nostre ritme aquest univers  fantàstic que és el Cosmere, on Sanderson situa bona part de les seves obres. Una fita des de la qual, esperem, ambdues editorials puguin expandir aquest univers i poc a poc normalitzar una carència en català completament injustificable. Tots volem més Cosmere, més Sanderson. I ho volem ja!

Eloi Puig
19/07/2025