Los Premios Hugo 1973-1975
CF- ANTOLOGIA
 

LOS PREMIOS HUGO 1973-1975
The Hugo winners
(1977)

Diversos autors

Editorial:
Martínez Roca (1988)

Col.lecció:
Gran Super-Ficción

Núm:
---

Pàgines:
333


   
Los Premios Hugo 1973-1975

Una antologia dedicada a les obres guanyadores del Premi Hugo entre els anys 1973 i 1975 en les categories de Novel.la curta (NC), relat (R) i relat curt (RC) -presentades per Isaac Asimov- que resulta molt desigual.

Si vaig comprar-la va ser per que apareixien obres com Una canción para Lya que em cridaven molt l'atenció. També hi he redescobert autors como Úrsula K. Le Guin o Larry Niven que tenia un pèl infravalorats però per desgràcia l'antologia es sostenta amb dues o tres grans obres mentre que la resta és mediocre. Tot i així, només per llegir les novel.les curtes esmentades anteriorment val la pena comprar-la.

El nombre del mundo es bosque
He hagut d'esperar-me a llegir tres novel.les de la senyora Úrsula K. Le Guin -encara que aquesta sigui una novel.la curta- per quedar plenament satisfet amb aquesta autora.

Els humans estan explotant el món 41, també anomenat "Nova Taití", un món verge cobert d'aigua i selves amb una raça humanoide que les habita: Els creechi. Les relacions entre humans i crrechi es basen en l'esclavatge fins que un fet provocarà una revolta que poc a poc s'anirà generalitzant.

El Nombre del mundo es bosque no m'ha sorprès perquè segueix alguns esquemes que ja es donaven a La mà esquerra de la foscor però això no significa que la valori menys, ans al contrari, la trobo millor que la seva obra insignia.

No es en va que compari aquesta obra amb La mà esquerra de la foscor. Les dues estan ambientades a l'univers de l'Ecumen i les dues tenen com a patró principal el xoc de cultures i les relacions posteriors al "Primer contacte". Les dues tenen profundes implicacions filosòfiques sobre la vida i el clima extrem del planeta, sobre com viure i deixar viure, però en aquest cas, aquesta novel.la curta crec que se'n surt millor. També és veritat que aquesta vegada, l'autora explota més la vena ecologista, que dóna lloc a un major implicació del lector.

El nombre del mundo es bosque ens mostra dues maneres de pensar diametralment oposades: La d'alguns humans, entestats a fer les coses malament i la del heroi creechi, que lluita tal qual Espartac contra l'invasor. Aquí crec que falla una mica l'autora per presentar-nos personatges amb una personalitat tan extremament marcada. Els "bons" són molt bons i el dolent és un dels dements més carismàtics (com a dement) que recordo. Es clar, que entremig, Le Guin ens col.loca el típic científic antibel.licista. Però l'autora té estil, té màs esquerra (acudit fàcil) i utilitza una prosa rica que ens introdueix fàcilment a l'obra.

Novel.la, doncs, molt recomanable, escrita a començaments dels 70, sota la influencia de la Guerra del Vietnam i potser sota els efectes d'algun estupefaent... en tot cas, una petita obra mestra.

El canto del chivo
L'enfrontamet futurista entre l'Home i la màquina que ho controla tot i que vetlla pel benestar humà no deixant-lo prendre el seu propi camí és la base argumental per que l'autor ens intenti descriure una història entre un rebel i el Déu màquina SUM.

El canto del chivo és una conte confós, que Anderson no encara bé des del començament. Poques vegades m'ha passat que m'hagi estat 3 o 4 pàgines sense saber de què va una història. Més tard s'arregla i fins tot Anderson mostra ofici en això de narrador però la desigual història no acaba d'enganxar.

La reunión
Conte de carácter més moral que fantàstic que ens descriu la decisió que ha de prendre un pare alhora d'operar o no el seu fill, per moments em va recordar a Flors per l'Algernon. Ben narrat però amb poc contingut.

La maldición de Eurema
Simpàtic conte curt que intenta reflexionar sobre les persones suposadament amb poc talent i/o estúpides. No coneixia a Lafferty de res però m'ha agradat el seu estil. Final una mica pobre.

La muchaca que estaba conectada

Una aproximació a la realitat virtual és la base d'aquest relat confús i mal desenvolupat. La història d'una noia que resta conectada a un aparell que li permet moure un altre cosa a través del seu cervell. Una idea que s'hagués pogut explotar de forma diferent i que acaba intentant guanyar-se al lector a través de setimentalismes barats. No m'ha agradat.

El Pájaro de la muerte
Edison ens parla metafòricament de la religió, de la teoria de Gaia, la bogeria, la vida... però d'una manera curiosa, proporcionant les peces d'un puzzle que el mateix lector s'ha de construir per entendre'l, en certa manera, aquest estil m'ha recordat a Gene Wolfe amb La Quinta cabeza de Cerbero, escrits tots dos amb un estil curiós que t'exigeix pensar i construir-te la història cosa que a priori és un obstacle per que l'obra t'agradi però que a la llarga li acabes trobant el seu sentit.

L'autor ens dona una visió onírica de l'eutanàsia més gran de la història en aquest relat carregat de metàfores i significats ocults. No sempre queda del tot clar que ens proposa l'autor però el tema de rerafons: Déu i la seva relació amb l'home és prou interessant com perquè conideri aquest conte curt un dels més originals que he llegit darrerament tot i la seva composició caòtica.

Los que se alejan de Omelas
Úrsula K. Le Guin ens presenta aquest relat curt, de caires filosòfics (com només sap crear ella) i amb càrrega sentimental i de culpabilitat. Un relat que m'ha agradat i que sembla més una crítica despiadada al món occidental. Potser és aventurat afirnar això, però és la sensació que m'ha fet agafar a mi: "Nosaltres som feliços perquè hi ha gent desgraciada que sostenta la nostra felicitat". És un relat metafòric, escrit amb un bon estil i amb fluidesa. Recomanat. També va guanyar el premi Nébula.

Una canción para Lya
I arribem a la crême de la crême d'aquest recull. Una Canción para Lya va marcar l'inici de la exitosa carrera literaria de George R.R. Martin. Un argument precís i complet, unes descripcions acurades, uns personatges creíbles... tota una joia sobre la religió, els sentiments, la por, l'amor, embolcallat en un argument que gira entorn a la investigació per part de dos telèpates d'una religió extraterrestre que provoca que el 100% de la població natural del planeta Shkeen es suicidi al arribar a certa edat oferint-se a un paràsit que els va xuclant durant mesos el cervell... tot plegat un ritus respectable fins que aquesta mística religió també comença a tenir adeptes humans.

La qualitat literària d'aquesta obra és molt gran: És capaç de fer-nos reflexionar profundament sobre temes tan candents com la religió i el paper de les divinitats, però també d'atrapar-nos en una història on se'ns promou la curiositat per saber més, on els personatges ens fan patir i on Martin especula com mai sobre els sentiments, no humans ja, si no universals.

Martin no vol donar-nos una visió simplista del problema, no proclama qui són els "bons" i qui els "dolents", quin enfoc de l'afer és el correcte... perquè tots els sentiments, totes les sol.lucions poden ser bones depen de com un s'ho miri.

En definitiva, una obra imprescindible per a qualsevol afeccionat a la Cf i pels que no ho són. Tant per la seva simplesa alhora d'exposar els temes com per les profundes implicacions d'aquests. Chapeau!

A la deriva ante los islotes de Langerhans: Latitud 38º 54' N, longitud 77º 00' 13'' O
Una obra molt metafòrica que planteja un argument quasi fantàstic per mostrar-nos les peripècies del protagonista per trobar la seva ànima perduda... cercada en el seu propi cos. Sincerament, no l'he acabat d'entendre i això que l'estil de Ellison m'ha agradat, és agradable, i ben estructurat... però la línia argumental acaba sent caòtica i les explicacions finals sense sentit aparent (per mi). Llàstima.

El Hombre agujero
Niven no és un dels meus autors preferits, doncs on sempre m'havia esperat una gran història (Mundo Anillo; La Paja en el ojo de Dios) m'he trobat amb una petita decepció, en part per la seva vessant "Dura", en part per tenir una obra sobredimensionada, però en aquesta conte, El Hombre agujero, la cosa és diferent: Niven especula sobre forats negres de tamany de quants amb gràcia i amb un argument consistent pel tamany del relat.

Un bon relat, que és capaç de despertar la curiositat del lector per la física de l'univers, ben aconseguit.

 

Premis:

Tots el relats han guanyat el Premi Hugo

Recerca:
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Relats que conté aquesta antologia:

1972 (NC) El nombre del mundo es bosque - (Úrsula K. Leguin)

1972 (R) El canto del chivo - (Poul Anderson)
1972 (RC) La reunión - (Frederik Pohl y C.M Kornbluth)
1972 (RC) La maldición de Eurema - (R.A Lafferty)
1973 (NC) La muchacha que estaba conectada - (James Triptree Jr.)
1973 (R) El Pájaro de la muerte - (Harlan Ellison)
1973 (RC) Los que se alejan de Omelas (Úrsula K. Le Guin)
1974 (NC) Una canción para Lya - (George R.R. Martin)
1974 (R) A la deriva ante los islotes de Langerhans: Latitud 38º 54' N, longitud 77º 00' 13'' O - (Harlan Ellison)

1974 (RC) El hombre agujero - (Larry Niven)

Podeu buscar el vostre llibre a: