ASSAIG- HUMOR
 

¡YO SOY TU PADRE!
(2014)

Jorge Vesterra

Editorial:
Timun Mas
(2014)


Col.lecció:
---

Núm:
---

Pàgines:
158




 
 
¡Yo soy tu padre!

Em vaig acabar de llegir Yo soy tu padre el passat diumenge 25 de maig. Va ser casualitat que coincidís amb el dia mundial de l’Orgull friki. És un bon dia per finalitzar una lectura agradable sobre la nostra condició de persones que els agrada reafirmar-nos com a diferents en molts aspectes culturals de la moderna societat en la que vivim. Traduït: Freaks o frikis, o fins i tot friquis (amb “q”). El títol d’aquest assaig humorístic no podria ser més explícit: per una banda fa referència a la probablement frase més cèlebre de la història del cinema, i per altra constata l’objectiu del present volum: Avisar als nostres descendents de qui som en realitat, pares abnegats, immersos en la cultura friki que faran tot el possible perquè els seus fills els segueixin els passos (i així, un dia dominar el món, com és obvi)

Era inevitable que en un moment donat la gent culturalment dispersa – com en diuen apropiadament alguns-, les persones amb inquietuds lligades a la cultura popular que ha crescut sota l’ombra dels jocs de rol, les novel·les de fantasia i CF, els còmics, les sèries de televisió; o sigui els autoanomenats freaks o frikis, un dia volguessin transmetre a la seva descendència tots aquells coneixements obtinguts, totes aquelles hores de diversió, totes aquelles tertúlies, debats apassionats, arguments absurds al voltant d’un full de personatge, o d’un guionista inepte, o d’una saga literària perquè en el fons saben que ser friki significa ser culte, tenir la ment oberta a noves possibilitats, a ser creatiu i a divertir-se aprenent de molts camps a la vegada.

Certament de gent estrafolària que llegia ciència-ficció o còmics sempre n’hi ha hagut. Però crec que eren llops solitaris, sense massa possibilitat d’intercanviar coneixements excepte en trobades puntuals. Però la nostra generació ha crescut diferent. Perquè senyors, els que tenim una certa edat, al voltant dels quaranta tenim l’orgull de ser la primera generació friki de la història, o almenys la primera que es vanagloria de ser-ho. Ara és el moment on el friki de tota la vida, aquell que fins fa pocs dies massacrava orcs, somiava amb les fundacions d’Asimov o es dibuixava mapes impossibles de videojocs com el Pentagram o Head over Heels... s’ha casat, i no només això... ha tingut un o dos crios. Com diu Jorge Vesterra al començament de l’assaig, Increïble però cert. I ara s’adona que necessita passar el seu llegat als seus descendents, o almenys provar-ho que no costa res i sempre és divertit.

Jorge Vesterra – pseudònim- és un dels autors que de forma amena i divertida ens dóna consells de com fer que la nostra família sigui assimilada pel fantabulós món del frikisme. El llibre ens explica anècdotes, idees, consells de com promoure que als nostres fills (i a la nostra senyora) els agradi llegir, mirar sèries, devorar còmics etc... està tractat òbviament des del punt de vista de l’assaig humorístic i de l’exageració però realment quan llegeixes molts dels capítols, t’hi sents identificat i per tant esbosses un somriure o rius directament de la recomanació de l’autor.

M’ha fet especialment gràcia els tests sobre el nivell de frikisme tant de nosaltres com de la nostra parella i dels nostres fills en diversos moments de la infantesa. Per contra, hi trobo a faltar moltes referències als jocs de rol (aquí sí que caldran consells per animar als nostres fills a seure davant un full de personatge solitari i insípid quan poden jugar amb la tablet). El rol és l’ànima de tots col·lectiu friki: El rol aglutina sensibilitats diverses provinents de la literatura, la televisió, el còmic i a més esdevé un catalitzador per formar i desenvolupar amistats com mai s’ha vist abans. Hi trobo a faltar més referències en aquest volum...

Naturalment, el friki ideal és home, que ronda els quaranta i que ha tingut diverses experiències frikis en la vida. Des dels jocs de rol, a les lectures de ciència-ficció, videojocs etc... I bona part del llibre intenta donar-nos consells perquè mediem entre la dona i el nivell de frikisme que vulguem inculcar als nens... però que passa quan la nostra parella és tant o més friki que nosaltres? Què hem de fer quan algú a qui diuen Godzilleta s’aboca a llegir més còmics que un mateix? O que s’entreté a buscar per internet vídeos de com fer polseres de gomes de nivell 10? O quan devora amb la meitat de temps que tu la saga de Cançó de Gel i foc? Eh? Eh? El llibre no t’explica com tractar una dona friki, com atenuar-la, com impedir que compri compulsivament llibres del Terry Pratchett o com impedir que guanyi sempre al Catán!!!

Fora conyes, Jorge Vesterra, aconsegueix divertir-nos i a més ens dóna consells pràctics (des de cuina a quins jocs de taula són els més recomanables pels nostres nois) per poder fer que la família es mantingui unida sota l’ombra del frikisme. Perquè sí, és cert: Com a pare m’agradaria que els meus fills gaudeixin tant com jo jugant a rol o gaudint de la lectura, o somiant amb futurs utòpics i plens d’aventura. Ningú sabrà per on sortiran ni si voldran seguir els teus passos, però almenys intentarem inculcar-los la base de qualsevol moguda friki: Amistat, diversió i lectura. Que no és poc.

Yo soy tu padre, cómo llevar a tus hijos al lado oscuro és una primera proposta divertida amb alguns molts bon consells (seriosos) sobre com educar als nanos. Un repte, sense dubte. Només que la meitat de les recomanacions del llibre es poguessin dur a terme, ja estaria content.

Un assaig ideal per a pares (i mares) que vulguin transmetre als seus fills no només els valors universals, sinó també aquells amb que hem cregut des que som adolescents.

Que la Força ens acompanyi!

Eloi Puig, 31/05/14

 

Premis:

 

Recerca:
 
 
 
    Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
 
Podeu buscar el vostre llibre a: