LOS TAMBORES DEL DIOS NEGRO
The Black God's Drums
(2018)

P. Djèlí Clark

Editorial:
Obscura Editorial
(2023)

Col·lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 160

Traductor:
Raúl García Campos

Il·lustrador:
David G. Vaquero

Una de les coses que més em va sorprendre quan vaig conèixer l’obra de P. Djèlí Clark amb la fantàstica Ring Shout fou la seva capacitat de síntesi, el com en poques pàgines et podia presentar un escenari, uns personatges i a més, portar-nos acció i bons diàlegs... sense allargar-se i sense farcir innecessàriament la trama.

Es clar, que aquesta mancança de pàgines també pot ser contraproduent si la història t’agrada molt o vols més teca sobre aquell personatge o sobre aquella idea i això és exactament el que ens passa amb Los tambores del dios negro, una aventura que de tan ràpida que succeeix sembla un sol capítol, un preàmbul a una gran història que és a punt de començar. Una trama que condensa en menys de dues-centes pàgines un munt d’informació sobre déus africans, comerç d’esclaus i història alternativa amb els tocs steampunk que tan ens agraden als amants de la ciència-ficció.

Ens trobem amb una ucronia fantàstica centrada a Nova Orleans i el Carib del que equivaldria al s. XIX. Pel cel observem dirigibles que formen part de les naus que batallen el cel d’uns Estats Units en una mena de guerra civil eterna. L’estat de Louisiana sembla que s’ha erigit com un territori neutral en aquest context ucrònic on les diferents faccions dels Estats Units lluiten entre sí. Però també trobarem diferencies històriques al Carib on les illes son independents de les colònies europees, on trobem un nivell de desenvolupament social i científic molt diferent al dels passats segles del nostre mon. Una evidencia d’aquest fet és el científic haitià que diferents poders estratègics es disputen.

En el passat les armades europees van ser destruïdes per la capacitat tecnològica dels caribenys però sobretot per la seva potencia màgica. L’arma més aclaparadora són Els tambors del déu negre, capaç de provocar tempestes i huracans que arrasen tot al seu pas. Tan enemics com amics.

Aquesta serà la història de la grimpadora, una noia que viu als carrers de Nova Orleans robant i estafant però amb el somni de marxar dels barris baixos i l’ambient tropical que es respira a la ciutat.  L’acompanya la deessa Oiá que és com una ombra mental que li suggereix com actuar en determinades ocasions. Grimpadora s’assabenta d’un secret que pot proporcionar l’arma més mortífera existent a un bàndol o un altre i actuen conseqüència seguint els seus instints (i els de la seva deessa protectora). Juntament amb l’ajuda d’una capitana de zèppelin intentarà impedir que l’arma caigui en mans enemigues.

I tot això mentre l’autor ens introdueix en una ambientació magnífica de Nova Orleans, i les seves arrels africanes, la seva pròpia mitologia i les creences heretades del comerç d’esclaus. Sí, a l’igual que passava a Ring Shout, Clark aprofita les seves novel·les per denunciar les ignomínies de l’home blanc a Amèrica, per mostrar-nos les injustícies, el racisme o el classisme a través de la fantasia i la ciència-ficció.

I el resultat és una novel·la carregada d’acció que a mi particularment m’ha enganxat de seguida i m’ha obert els ulls a un món alternatiu que m’encanta però al que li trobo a faltar, només degut a la seva poca extensió, més profunditat. I és que les idees de Clarke donen per molt més.

El que està clar que els lectors mai estem contents.

Per acabar, destacar el postfaci de la Cristina Jurado on analitza els temes de rerefons que tracta Clark a la novel·la: afrofuturisme, l’esclavatge massiu africà, les creences i la mitologia heretades del continent negre instal·lades a les colònies del Carib i al sud dels Estats Units. Una molt bona reflexió que complementa aquesta notable però curta aventura que és Los tambores del dios negro

Eloi Puig
05/07/2025