Ring Shout (Càntic Ritual)
FANTASIA HISTÒRICA/ TERROR CÒSMIC

RING SHOUT
(CÀNTIC RITUAL)

Ring Shout
(2020)

P. Djèlí Clark

Editorial:
Mai Més Llibres
(2021)


Col·lecció:
Nüwa

Núm:
07

Pàgines:
160

Traductor:
Martí Sales



Ring Shout (Càntic ritual)  

La col·lecció Nüwa de l’editorial Mai Més Llibres és la que potser em desperta més interès per un fet que cal reivindicar: Aposta per les novel·les actuals, contemporànies, que guanyen premis, que marquen tendència, que són el motor del present de la ciència-ficció i la fantasia. Sembla que els editors s’ho han pres molt seriosament això perquè la traducció al català és la primera que es realitza des de la novel·la original. Traducció a mans de Martí Sales que es consolida dia rere dia com un dels millors traductors de gènere a casa nostra.  A Mai Més ja tenien comprats els drets abans que l’obra de P. Djèlí Clark sortís a la llum en anglès el passat novembre, la qual, per cert, ja ha estat nominada al premi Nebula. Una altre evidència que l’extraordinari olfacte editorial mereix un monument, perquè a més, trobo que l’han clavat portant-nos una obra lleugera, fresca, dinàmica, curta però amb un rerefons esfereïdor. Estem parlant de Ring Shout (Càntic ritual)

El 1915 s’estrenava als cinemes dels EUA El naixement d’una nació, pel·lícula dirigida per D. W Griffith, que resultà un èxit de taquilla immens. Considerada com un dels primers llargmetratges de la història del cinema mut, va ser un revulsiu per una part de la societat estatunidenca doncs assolí quotes de patriotisme inesperades però també va esdevenir una mala influència: Va despertar —per segon cop des de la fi de la Guerra de Secessió—  el Ku Kluk Klan.

Tot això són fets històrics, verídics. El que no s’explica a les cròniques és que els actes del Klan, el discurs xenòfob, racista però essencialment carregat d’odi que professaven, venien instigats per un conjur que es realitzà a Stone Mountain (Geòrgia) arran de la projecció de la pel·lícula i que permeté l’entrada de monstres interdimensionals a la nostra realitat.

P Djèlí Clark és un autor fantàstic que ens porta una trama de fantasia històrica amanida amb profusió de terror còsmic. Una aventura que aconsegueix amb escreix lligar els fets reals amb l’especulació fantàstica des d’una perspectiva que persegueix tant l’acció rere unes idees molt arrelades al sud-est del país com la reflexió al voltant del racisme que ha patit (i pateix) un país suposadament avançat com són els EUA.

Maryse Boudeaux és la protagonista d’aquesta bogeria fantàstica que és Ring Shout. Ella és qui ens narra els fets en primera persona i és a través dels seus ulls que acaben encaixant a l’aventura. Maryse està estretament recolzada per les seves amigues: Chef, antiga membre del cos dels hellfighters de Nova York que van lluitar a la I Guerra Mundial,  experta en bombes i demolicions; i la Sadie, la més joveneta, una tiradora nata i que somia amb les històries que li expliquen d’una Àfrica llunyana i mitificada, anhelant una llibertat i una grandesa perdudes a l’altre banda de l’Atlàntic. Elles són les protagonistes femenines d’aquesta història i fa temps que lluiten contra els Kuklux, monstres invisibles per la majoria d’ulls que habiten els cossos de molts dels membres del Ku Klux Klan. Totes tres s’ha transformat en guerreres que intenten destruir aquests éssers, amb l’ajuda de bona part de la comunitat negra de Macon, una petita ciutat de l’estat de Geòrgia. Maryse, a més, posseeix una espasa màgica carregada amb la ràbia dels esclaus que han patit maltractament i mort. És la portadora de càntics i veus de milers d’ànimes que clamen venjança. Una metàfora si voleu, de la repressió racista i denigrant contra els negres, fins i tot anys després de l’abolició de l’esclavitud. Però una metàfora carregada d’èpica a la que només li he trobat a faltar més pàgines.

L’autor ens introdueix a la trama argumental quan aquesta ja fa temps que ha començat, de manera que s’estalvia preàmbuls i explicacions que va introduint intel·ligentment  a mesura que es desenvolupa la història. De fet, l’acció transcorre l’any 1922, quan el Ku Klux Klan ja s’ha re-instaurat i actua impunement per tot el sud dels EUA, tot just després de la famosa massacre racista de Tulsa (en podeu veure una bona representació en un dels episodis de la recent sèrie Watchmen), i quan sembla que el Klan, aquesta organització secreta supremacista blanca està a punt de fer el cop definitiu. Les pistes apunten cada cop més cap a una nova projecció de la fatídica pel·lícula a la mítica Stone Mountain, lloc emblemàtic on el Klan va realitzar actes intimidatoris (com la crema de creus) durant dècades. I les nostres heroïnes hauran de buscar tota ajuda possible per impedir que el país caigui en mans de l’odi que emana d’aquest Ku Klux Klan renascut.

A la Maryse, la Chef i la Sadie s’hi uniran altres personatges secundaris com per exemple la Nana Jean, la matriarca que practica la seva pròpia màgia ancestral, una descendent d’esclaus que parla gullah, una llengua criolla utilitzada per diverses generacions de negres a les carolines i Geòrgia. Ella serà el pont entre el misticisme heretat de les cultures africanes i la realitat del s. XX als estat surenys. Observarem com els anys vint impregnen també la novel·la amb els locals de música —per negres— però sobretot descobrirem la mitologia pròpia que es va desenvolupar a través dels esclaus i llurs procedències. I un dels punts forts d’aquest folklore són els Night doctors (Doctors nocturns) que l’autor utilitza de forma obscena i molt tètrica per contrarestar el terror còsmic lovecraftià que apareix a la novel·la en forma dels Kuklux... i de molt més.

“Així és com la ciència veu la transformació d’un klan en un kuklux. La Molly diu que és com una infecció o un paràsit. Diu que la química del cos canvia quan odies molt. Quan la infecció es troba amb l’odi, comença a créixer fins que és prou poderosa per convertir la persona en una kuklux. Per a mi és la pura maldat que deixen entrar i que se’ls menja a tots per dins. I el que queda són dimonis blancs que no recorden que eren homes.”

Sí, ja ho he dit abans, però aquesta novel·la curta de només 160 pàgines és capaç, no nomes d’oferir-nos una història molt reflexiva sobre l’origen de l’odi i el racisme, sinó també de plantar-nos a la cara una aventura que sembla extreta de la malaltissa ment de H. P Lovecraft (només que en aquest cas, ell més aviat estaria a favor del Klan). Sigui com sigui, la mescla és deliciosa i ens permet obrir la ment a moltes possibilitats.

Com podeu veure, la novel·la juga perfectament amb les dues vessants: La fantàstica i la real. Utilitza punts foscos de la història contrastada per encabir-hi el terror i la fantasia i en aquest sentit Clark se n’ha sortit igual de bé que ho feia el mestre de la fantasia històrica, Tim Powers. I això significa no només escriure una trama coherent amb elements fantàstics, sinó documentar-se a fons per reflectir també l’essència dels fets que van ocórrer en aquella època.

Ring Shout és una novel·la senzilla però que aporta una complexitat en forma de capes de lectura i on P. Djèlí Clark aconsegueix la fita d’encaixar a la perfecció blocs de peces tan diferents com les referències històriques i geogràfiques (Tulsa, Stone Mountain, la pel·lícula del sudista Griffith), culturals i etnogràfiques (l’ambientació dels anys vint, el folklore i la llengua gullah) amb la màgia i el terror còsmic (que també es va originar a l’època, tot sigui dit) de manera que el resultat final sigui aclaparador. I molt especialment quan l’extensió de la novel·la és tan curta. Potser un parell de capítols més no haguessin molestat, especialment per acabar de lligar algun petit fil argumental sobre Maryse i l’ajuda sobrenatural que rep però això no treu que la novel·la esdevingui igualment rodona.

Sí, sé que tinc certa debilitat pel subgènere de la fantasia històrica però creieu-me si us dic que aquesta novel·la té un toc especial que us agradarà molt: Tant als que busqueu diversió i acció, com als que us plantegeu el gènere fantàstic com un camí més per reflexionar sobre el nostre món, de com millorar-lo o afrontar les seves mancances. Perquè tingueu en compte sobretot una cosa:

Això va sobre l’odi. El nostre odi, el dels humans.

Eloi Puig
26/03/2021

 

Premis:
 
Recerca per seccions:
Ciència-Ficció
Fantasia
Terror
Còmic
Revistes
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.