QUÈ ENS
DEVORA DE NIT
What Feasts at Night
(2024)

Autor:
T. Kingfisher

Editorial:
Obscura Editorial
(2025)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 159

Traductora:
Marta Arnengol Royo

llustradora:
Marina Vidal

Novel·les relacionades:
Què mou els morts
Què ronda a les profunditats

Després que T. Kingfisher reinterpretés el clàssic de Poe «La caiguda de la Casa Usher» en un novel·la fresca i més que entretinguda com va ser Què mou els morts, Obscura editorial i la traducció de Marta Armengol ens continuen portant les vivències i desventures del personatge d’Àlex Euston, del seu lleial servent Angus i la carismàtica senyora Potter a Què ens devora de nit i amb la recentment publicada Què ronda a les profunditats.

Però ara toca analitzar el segon volum, Què ens devora de nit, sense oblidar recordar que son novel·les auto-conclusives i que ens acosten a un petit país imaginari ubicat de forma deliberadament indeterminada en algun lloc dels balcans. Sí, estem parlant de Gal·làcia, la pàtria d’Àlex Euston, el nostre Soldat Jurat, i un indret que és terreny fèrtil per que aflorin les llegendes locals enmig d’una ambientació opressiva.

Així que, aquest cop, Euston i Angus tornen a casa, a Gal·làcia, concretament a una antiga cabana familiar de caça en un poble remot. Allí esperen la visita de l’entranyable senyora Potter, que segueix immersa en l’estudi dels fongs i bolets estranys. Però a l’arribar a la cabana, descobreixen que el masover no se n’ha cuidat prou i que aquesta presenta un aspecte lamentable. De fet, qui l’havia de mantenir ha mort en estranyes circumstàncies i la gent del poble sembla neguitosa.

L’autora ens presenta una altra història de terror, aquest cop sense estar lligada a cap contes clàssic concret, però sí a una figura mitològica que està present en diversos pobles europeus. Tanmateix, aquest horror gòtic que tots esperem, costa d’arribar. A l’autora li agrada delectar-se en l’ambientació de la fictícia nació de Gal·làcia i les seves gents. Fa picades d’ullet al lector explicant-ne les curiositats a través de la narració en primera persona de l’Alex Easton: Costums, menjars, llegendes i supersticions locals sota un lleuger toc humorístic. De fet, de quan en quan interpel·la directament amb el lector, conversa amb nosaltres a través dels pensaments d’Àlex Euston.

En aquesta segona aventura, tant Angus com la senyora Potter son personatges més testimonials i només semblen seguir una trama de caràcter romàntic de rerefons per omplir alguns espais. Tot s’ha de dir que molt subtil i que suposem tindrà més recorregut en altres novel·les. Però en canvi apareix el personatge de la vídua Botezatu i el seu nét Bors. El paper de la vídua és una gran aportació a la història i reflexa les supersticions i tarannàs dels pobles rurals aïllats… en una Europa rústica i endarrerida. Es tracta de la única persona del poble que s’ha presentat voluntària per sevir a Euston a la cabana del bosc i no només proporciona l’excusa per conèixer més sobre les llegendes locals, sinó que el seu particular tarannà serà un dels principals punts forts de la present lectura, aconseguint equilibrar els mal tràngols pels que ha de passar el protagonista amb un toc de sarcasme i humor.

I poc a poc, aquesta breu novel·la es acostant inexorablement a la trama de terror gòtic que tots esperàvem i a un final terrorífic que es mou entre escenaris onírics. Perquè sentirem a parlar dels moroi, una criatura de la nit que a vegades és descrita de forma molt viva i completament feréstega. Tanmateix, a Kingfisher també li agrada bellugar-se en aigües tèrboles que no mostren ben bé la realitat. I es que amb un monstre que apareix quan dorms no pots saber mai si estàs somiant o si aquest existeix de veritat.

Una dicotomia interessant. En el fons, tots nosaltres, lectors de fantàstic sabem la resposta però no deixa de ser interessant com l’autora utilitza elements reals com els ‘nervis de guerra’ o neuròsi de combat i ho barregi amb els moroi, o en altres paraules amb el folklore relacionat amb les mare... que a casa nostra es coneix com pesanta

Ja és la segona novel·la que en poc temps tracta aquest monstre de la mitologia popular europea. Fa un any, Ricard Ruiz ens el presentava també amb la fantasia històrica Wollstonecraft. Kingfisher li ha atorgat un caire potser més terrorífic però sense oblidar la frescor dels tocs d’humor i la transcendència del pes de la cultura popular en un lloc com els balcans.

Sigui com sigui, una segona aventura, lligada aquest cop, a mostrar-nos més de les llegendes europees de caràcter sobrenatural que es llegeix en un tres i no res i que, si bé, no provoca massa moments de tensió, no deixa de ser una lectura la mar d’agradable, tot i tractar-se d’una novel·la de terror gòtic.

Amb ganes de continuar amb la sèrie. Ara toca posar-se amb Què ronda a les profunditats

Eloi Puig
03/05/2026