|
FANTASIA-
ANTOLOGIA |
||
 |
||
 |
||
 |
||
|
MATERMORFOSIS Editorial: |
||
| Matermorfosis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Hi ha autors de relats que sense voler et vas trobant de forma fortuïta mentre llegeixes revistes o antologies fantàstiques. I cada cop te n’adones que és més habitual, més constant. Aquesta és la sensació que he tingut amb Laura Tomàs, una escriptora que cada cop que la llegeixo, el meu cap m’avisa que ja la tens fitxada, encara que potser et costi situar en quina revista o recull la vas descobrir anteriorment. I es clar, al endinsar-me dins de l’antologia Matermorfosis te n’adones que fa uns anys que estàs llegint treballs seus. En aquest recull publicat per Medusa Editorial trobarem una selecció dels seus relats, alguns ja publicats anteriorment, i d’altres inèdits, que conformen una mena de presentació formal del talent de l’autora «Princesa» és un conte que ens serveix d’introducció a la present antologia, un conte curt que ens presenta algun dels fils conductors de Matermorfosis com és el tema de la maternitat. És relat senzill i trist sobre les esperances i somnis que posa una mare vers la seva filla no nata que sap que no viurà. Poètic. Un bon començament A “Res més que fum d’espelma” ens trobem un conte sobre fantasmes que resulta original de plantejament: Una noia amb problemes de vista veu fantasmes entrellucats. M’ha sembla una història trista i ben aconseguida. Molt bé. Més difícil de valorar és “Embastada”, un relat curt de gran ritme sobre una dona que va perdent l’essència...literalment. M’ha semblat una relat que vol reflectir la solitud encara que també el podem interpretar com quelcom més transcendent. “El mecanisme del carrilló” és una història breu de to poètic i fantàstic al voltant de la recerca dins la casa d’una bruixa. M’ha costat entrar-hi tot i que es molt curt. No sé si l’he acabat d’entendre. No m’ha acabat de convèncer. Un altre conte molt intens és “Malànima” on una dona xucla, exprimeix el seu amant fins a devorar-lo. És com un relat vampíric però d’una làmia o similar. En tot cas, prou bé. “Perduda” és un magnífic relat que ja havia llegit a l’antologia Extraordinàries. Ha estat parcialment reescrit i puc dir que aquest cop m’ha agradat bastant més que a la primera lectura —no sabria dir per què— Relatat en un estil solemne, reescriu la llegenda de Sant Jordi donant protagonisme a la princesa i atorgant-li un paper mes fort i mes profund del que s'espera. Conté tocs d’erotisme inversemblants —i per això molt més interessants— i una curiosa barreja de mites cristians del gènesi. Un dels millors del recull. Tornem als relats breus i descobrim “Forats”, un conte que ens obre les portes al terror. Els forats apareixen a vegades i atrapen a les persones que els pateixen. Cauen al buit i es queden allí fins que algú les rescata.... a no ser que un monstre arribi abans. M’he quedat amb ganes de més. Aquí Tomàs utilitza la por a allò que es desconeix com a revulsiu per a la trama “La cucafera” ja s’havia publicat anteriorment al recull Arcana Sectarium i segueix sent una de les històries de la Laura Tomàs més colpidores. Un relat de terror que es barreja amb crítica contra el canvi climàtic. La primera part es tensa i ens parla d’una nena que sent atreta per la plaga d’erugues de processionària que assota els boscos. La segona part, narra sota el punt de vista de la mare segueix els passos i ens porta un final esfereïdor, potser una mica massa alliçonador tanmateix. Seguim amb “Heroi”, relat breu que incideix amb el canvi climàtic i la responsabilitat de la humanitat en la destrucció del planeta. Molt pessimista. Molt bé. La petita sorpresa me l’he endut amb “Sang de la meva sang”, un conte sobre el vincle mare-fill i la dependència total del nen vers una mare soltera que es va quedant exhausta. Conté un dels millors finals de la present antologia. Laura Tomàs també toca el relat eròtic —en clau fantàstica— a “Com estimar-te, Mar” on una noia viu experiències extremes i sexuals amb diversos aspectes del Mar (incloent un Kraken!). Sembla pertorbador però Tomàs li ha atorgat un aire delicat que potencia l’erotisme. Molt bo. El millor conte de Matermorfosis és “El dia dels Angelitos”. Laura Tomàs ens acosta a un relat dur sobre la immigració irregular als EUA des de Mèxic. De com milers de persones perden la vida intentant arribar a la terra promesa. L’autora hi barreja el mite de la Llorona, així com la mitologia precolombina i el Dia de Muertos per presentar-nos un relat transcendent i èpic alhora. Excel·lent. “Retorn al paradís” és un conte estrany i breu. Una noia, la última supervivent de l'espècie humana, que ha estat transformada en animal viatja cap al mar per fondre’s en ell. Un to poètic i potser pessimista. Però no hi ha acabat d’entrar. Un altre relat que sembla adaptar o tergiversar un conte de fades, aquest cop sota una mirada de tristesa o pessimisme és “Al llindar”. Unes bessones que fa temps que viuen soles arriben a una misteriosa casa on viu una vella. No estic segur d’haver-lo entès. Laura Tomàs també ha publicat a la revista Narranación 8. En aquella ocasió va ser en castellà i ara ha traduït al català “Nomoblidis”, un dels relats més exigents (tant per l’autora com per al lector) que és tan absorbent com estrany. Resulta un pèl difícil de seguir i de ben segur mereix una segona lectura. Un intercanvi de memòries entrellaçades o reencarnacions creuades. Ben portat però complicat. Tanmateix, és del tipus de contes que m’atrauen sempre. I acabem amb “Ada o l'origen de les flors”, un torrent d’idees que van des de biogenètica, als cíborgs i al transhumanisme. En un ambient gris i altre cop pessimista degut al canvi climàtic un grup de científics intenten crear una nova forma de vida que mescla cèl·lules vegetals i humanes. Té un bon ritme i sobretot grans dosis especulatives. Massa curt l’he trobat. Es una base per una bona novel·la
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
