FETILLERIA PER A NOIES ESGARRIADES
Wichtcraft for
Wayward Girls
(2025)

Autor:
Grady Hendrix

Editorial:
Obscura Editorial
(2025)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 522

Traductor:
Marta Arnengol Royo

El terror pot tenir moltes formes i es pot desplegar davant nostre de forma sobrenatural però també atacar-nos amb la crua realitat. I aquesta és una novel·la que combina a la perfecció aquests dos horrors: El fantàstic i el quotidià fins al punt que no és fàcil decidir quin és més macabre, quin ens fa palpitar amb més energia el cor i quin ens tensa els nervis de manera més angoixant.

A Fetilleria per a noies esgarriades, Grady Hendrix ens endinsa en una història d’arrels històriques, denunciant el tracte a que la hipòcrita i purista societat estatunidenca dels anys seixanta aplicava a les noies joves que queden prenyades... sense estar casades. Aquesta és la història de la Fern, que arriba a una casa d’acollida per a futures mares a la tòrrida Florida. Allí coneixerà a l’activista Rose, a l’assenyada Zinnia o a la petita Holly de només 14 anys. Seran les seves amigues, les companyes, les persones amb qui descobrirà en quin món els tocarà viure els propers mesos fins que pareixin i lliurin els seus nadons, es treguin la vergonya de sobre i retornin als seus instituts, a les seves llars, quan es reintegrin a la societat que les ha marcat pràcticament com si fossin bèsties.

 “—Entens ben bé per què erts aquí? —li va preguntar.
La Neva necessitava que la senyoreta Wellwood tingués clar que no era mala persona. Necessitava que tingués clar que estava preparada per comportar-se amb maduresa.
—Perquè estic... en estat, senyora —va dir
—Ets aquí perquè t’has comportat com un animal de granja. Vas agafar la glòria de la teva feminitat i la vas llençar als fems. Mira’m als ulls.”

Cada una de les futures mares persegueixen un somni per quan neixi el nen: N’hi ha que es volen casar amb els seus xicots, d’altres somien en quedar-se el nen, algunes se’n volen desfer, com una nosa que els creix al ventre. Però totes son joves, inexpertes, nenes en el fons que no saben què significa parir, ni quins lligams creixeran entre elles i els nadons que porten dins. La seva opinió no importava, llurs necessitats eren obviades i l’ajuda era la mínima i necessària per què el nadó pogués néixer sense problemes per ser acollit per les parelles que els esperaven.

“Érem nenes. Així ens deien als seus articles i als seus discursos i als seus arxius: nenes dolentes, nenes neuròtiques, nenes necessitades, nenes esgarriades, nenes egoistes, nenes amb complex d’Electra,  nenes que necessitaves omplir un buit, nenes que necessitaves mà dura, nenes desesperades per encaixar, nenes amb problemes, nenes que no sabien dir que no.
El que passa és que les nenes com nosaltres, a la Llar, vam descobrir que el dimoni era l’únic amic que teníem.”

Hendrix estableix un escenari concret, la casa d’acollida, on les noies son ateses amb desgana i on les estrictes regles de comportament transforma l’ambient en un espai de tensió constant. La Fern, la Rose, la Zinnia i la Holly, però, descobriran camins que les portaran a experimentar amb forces que desconeixen, amb elements sobrenaturals que les permetran perpetrar un pla per ajudar-se mútuament. La fetilleria, la màgia pot ser una sortida però també pot esdevenir una maledicció, una aposta que es paga amb sang. I aquí és on Hendrix introdueix el nostre element fantàstic, aquesta fetilleria que complementarà les mancances de les noies, que els tornarà suposadament lliures, mestresses del seu destí...bruixes.

Primer serà un llibre, més tard coneixeran altres maneres de veure el món. En una època de hippies, inseguretat i canvis constants, algunes de les nostres protagonistes s’atreviran a creuar un llindar on el seny, en circumstàncies normals, les hagués previngut.

”No podeu suplicar al món que faci el que voleu. No li podeu demanar si us plau. Cal obligar-lo, doblegar-lo a la vostra voluntat. Això és el que ensenya a fer el llibre.”

Hendrix s’expressa amb una prosa ferma, directa, allunyada de sentimentalismes i que de seguida ens atrapa. Tot i la llargada dels capítols, un cop comences, la lectura es torna una addició, la llar d’acollida en una casa maleïda, les noies es transformen, canvien de parer, son humanes. Tenen quimeres per assolir però també por, tenen curiositat i valentia però també recança. Hendrix ens trasllada a les seves psiques de forma extraordinària i a totes ells les trobem properes, com de la família. Ens amoïnem per elles i ens n’alegrem quan les coses els hi van bé. També quan s’angoixen i pateixen perquè a les pàgines d’aquest llibre hi trobareu dolor, molt de dolor. Tan psicològic com físic. Oh sí! Us asseguro que una sala de parts pot ser tan terrorífica com la cova més profunda repleta d’ombres.

Perquè recordem que la majoria de les noies son a la llar en contra de la seva voluntat i moltes després de passar per experiències terrorífiques que les han transformades de dalt a baix. Potser practicar fetilleria no els sembla tan mala idea després de com les ha tractat el món real del que s’amaguen.

“Potser ser una bruixa vol dir que aniràs a l’Infern, però a mi m’és igual mentre no hagi de tornar a casa.”

Al Grady Hendrix el vam conèixer en català arran de la novel·la Ens hem venut l’ànima però sobretot pel seu pas com a convidat d’honor a la CatCon del 2024. En una conversa informal davant d’unes pizzes li vam explicar a l’autor de Nova York els problemes a que s’enfrontaven les editorials catalanes quan no podien traduir i publicar al mateix moment que la seva versió en castellà. En Hendrix ho va entendre i va prometre que a partir de la seva següent novel·la, intentaria que sortissin al mateix temps en ambdós idiomes per oferir igualtat d’oportunitats als lectors catalans. I així ha estat. Així que aprofiteu i llegiu Fetilleria per a noies esgarriades, teniu l’oportunitat de llegir en la vostra llengua una de les millors novel·les de Grady Hendrix.

Eloi Puig
20/12/205