ENLLOC EN FLAMES
Nowhere Burning
(2026)

Catriona Ward

Editorial:
Obscura Editorial
(2026)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 346

Traductor:
Lluís Delgado

Il·lustrador:
David Rendo

Catriona Ward és una escriptora estatunidenca que ha triomfat molt en els darrers cinc anys arreu del mon, especialment des que va publicar La casa al final de Needless Street. I des de llavors ha seguit captivant a tot el món amb el que podríem definir com un estil marca de la casa que juga amb nosaltres i ens transporta a una barreja de gèneres que a vegades es mou entre la ciència-ficció i el terror (com el cas de Sundial) i d’altres perfora diverses capes del fantàstic, sense oblidar les inquietuds i els escenaris més propis del terror psicològic. Novel·les com La bahía del espejo ho evidencien sobradament.

Però aquest terror inquietant del qual n’és una gran abanderada mai l’havíem pogut gaudir en la nostra llengua. I tenint en compte les vendes i la crítica dels seus llibre era fins hi tot estrany que cap editorial mainstream es bolqués a traduir-la perquè el que és cert és que les seves trames enganxen tan als afeccionats al fantàstic com per als que gaudeixen amb el suspens i els misteris de la novel·la negra. Per resoldre aquest error tàctic de les nostres editorials més generalistes, per sort tenim a Obscura Editorial, que ha aprofitat l’ocasió i que ens ha portat la seva darrera novel·la, Enlloc en flames traduïda al català al mateix temps de sortir publicada en anglès i castellà. Per tant, una aplaudiment per la rapidesa de la nostra editorial de terror favorita. A més, la traducció corre a mans del Lluis Delgado, i per tant, me l’he llegit amb total confiança.

Enlloc en flames té un títol estrany, i la novel·la també és peculiar —es clar, que tractant-se d’un text de Catriona Ward, et pots esperar girs de guió d’allò més insospitats—. La podem definir breument com un thriller de terror psicològic que es mou hàbilment entre la bogeria, l’horror sobrenatural en forma de fantasmes o cases encantades i la novel·la policíaca en un ambientació una mica de folk horror que tan agrada als estatunidencs. Es clar que també juga amb les fronteres entre situacions anòmales que desafien la nostra comprensió immediata i l’angoixa interior que pateixen la majoria dels personatges, per fets ben diferents, de manera que cadascú traurà les seves pròpies sensacions.

Narrada en diferents temps, ens trobem amb capítols relatats en el present i d’altres al passat, oferint diferents punts de vista de tres personatges principals completament diferents i distanciats i que no semblen tenir res en comú.

Comencen amb la Riley, una adolescent entregada a la protecció del seu germà que fuig de casa del seu cosí per marxar a viure a una estranya casa aïllada a la muntanya anomenada ‘Enlloc’. Voluntàriament buscarà aquest refugi on diuen les males llengües, molts nens i nenes s’hi han instal·lat, evadint-se de les seves misèries formant una mena de comunitat estranya amb certs rituals macabres.

Per altra banda tenim a l’Adam, un constructor que queda atrapat metafòricament pel poder de persuasió de Leaf Winham, un actor de Hollywood que viu a la finca ‘Enlloc’. Winham és una persona extravagant que fins i tot posseeix un cocodril a la llacuna del seu jardí. I sembla que en el passat va fer coses esgarrifoses.

I per finalitzar tenim al Marc, un periodista que treballa amb un reportatge sobre els fets que van ocórrer després que la casa de Leaf Winham cremés fins les cendres, anys enrere. Ell i la seva companya s’acosten a la finca Enlloc per investigar sobre les llegendes que acompanyen aquell indret i per buscar als que encara hi viuen...teòricament.

Son tres històries que es creuen en el temps i on els personatges viuen moments molt intensos que els acaparen depenent del seu tarannà. Com es connecten entre ells ho anirem descobrint a mesura que avança la novel·la, això no és cap problema.

Ward aconsegueix una novel·la plena d’inquietud i amb un misteri que plana sobre el nostres caps de manera simple i a vegades angoixant, a vegades excitant. Però crec que la trama no es centra prou en proporcionar una direcció senzilla d’una sèrie de misteris que no semblen prou coherents o potser l’autora ho vol així expressament perquè també he tingut aquesta sensació en alguna de les novel·les anteriors. Sovint tens com una percepció estranya que no saps ben bé què ens vol explicar l’autora però contra tota previsió, a l’igual que les altres novel·les, tot queda força ben resolt al final.

Haig de reconèixer, tanmateix, que el ritme i una trama dispersa m’han enganxat una mica menys que en altres obres seves però això no treu que Ward sàpiga mantenir-nos atents a la lectura amb els seus escenaris críptics i amb personatges que necessiten tots una bona sessió de teràpia.

Sigui com sigui, Enlloc en flames és una lectura ben recomanable per qui busqui allò estrany de la ment humana ambientada en episodis ben especials, cultivats amb molta cura per una autora que escriu sobre allò que millor sap fer: Pertorbar-nos amb les seves històries.

Eloi Puig
24/06/2026