LA CASA AL FINAL DE NEEDLESS STREET
The Last House On Needleess Street
(2021)

Catriona Ward

Editorial:
Alianza Editorial
(2021)

Col.lecció:
Runas
Ciencia Ficción
y Fantasía

Traductora:
Cristina Macía

Núm: ---

Pàgines: 320

Hi ha novel·les que de seguida que surten publicades creen una mena de necessitat existencial de tenir-les i llegir-les al moment. Això es deu en bona part que els lectors més promiscus que tenen la sort de tastar-la sense interferències l’enalteixen ràpidament i la valoren sempre pels núvols ressaltant aspectes clau. Normalment això es degut a una història amb una bona dosi d’originalitat però sobretot a posseir un final deliciosament inesperat que enlluerna als lectors. Recordo perfectament que em va passar això mateix amb aquella petita obra mestra que és Detrás de sus ojos, de Sarah Pinborough: una novel·la, que a l’igual que aquesta, construïa un món molt realista però que també amagava una part més visceral, més fosca i que només als últims trams de la novel·la aquests fets sortien a la llum amb tot el seu resplendor.

La casa al final de Needless Street n’és un bon exemple també. Catriona Ward elabora un intrigant novel·la de terror psicològic que ens aventura a una rocambolesca trama que poc a poc anem descobrint i que esdevé pràcticament perfecta per sorprenent i per la tensió que arrossega en tot moment. Com a bon lector avesat a situacions i arguments on cal observar-los de des perspectives sovint, estranyes, contínuament vas formulant teories dins el teu cap per intentar comprendre què amaga l’autora, què pots entrellucar entre les línies de diàleg o algunes escenes que et desmunten l’enèsim intent de trobar aquella errada, aquell petit defecte. De fet, conspires amb tu mateix perquè et sembla tenir una solució recargolada, fantasiosa a cada capítol que llegeixes. Però Catriona Ward és més llesta que tu.

Ens trobem en un escenari fixe, una casa vella, amb les finestres tapiades i un aire de deixadesa extrema. Allí hi viu en Ted, un home solitari, exèntric. Sembla una persona amable però al mateix temps transmet recel i un aire d’estranyesa. Una de les visions d’aquesta història, la principal potser, serà la d’ell, com a centre d’atenció sobre el qual gira la trama. Deixant de banda aquesta casa, només els voltants tindran un paper secundari en aquesta història: La consulta del psicòleg, el bar... i el bosc, naturalment.

Però al protagonisme d’en Ted també cal afegir la mirada inquisidora de la Dee, una dona jove que arrossega un passat dolorós: la seva germana petita va ser segrestada en un dia de pícnic quan estava al seu càrrec. Mai es va trobar el seu cos. La Dee mai s’ha perdonat per allò i fa molts anys que busca pel seu compte al culpable. Les seves investigacions l’han portat a espiar a l’home de comportament estrafolari que viu a la casa del final del carrer Needless, just abans que comenci el bosc. Dee lloga una casa al seu davant i busca la manera d’entrar o de fer-se amiga d’ell. Sospita que la seva germana petita no és morta i malviu tancada en aquella tètrica casa.

Però encara tenim més. I aquí és on la idea ens explota al cervell: L’autora també ens transmet les percepcions i pensaments de l’Olivia, la gata casolana d’en Ted, la seva millor companyia. Una gata complaent i generosa que viu a la casa i que en secret està enamorada d’una gata ratllada que cada dia juga al carrer. El paper de l’Olivia també és determinant per aquesta complexa història.

Els capítols d’en Ted i l’Olivia son narrats en primera persona de manera que sabem què estan pensant en cada moment (excepte si l’autora els deixa de banda per canviar de personatge). En canvi els capítols de la Dee estan descrits en tercera persona i això dona lloc a que en el fons la veiem com una estranya en aquesta intriga, com una persona forana a la tranquil·la i també complicada vida de l’interior la casa de Needless Street. L’enfocament a la Dee és més llunyà, menys personal.

I creieu-me, tot això cal tenir-ho en compte perquè si una cosa he descobert de Catriona Ward és que no deixa cap fil per lligar, cap subtrama sense explicació, cap conseqüència sense una causa al darrera. L’exercici argumental amb que ens sotmet l’autora és sublim. Treballa de forma extraordinària la manera de fer-nos partícips de sensacions i records, tant d’acaronar sentiments agradables com de tensionar-ne d’altres perquè estiguem tan immersos en la lectura que no puguem deixar-la, i perquè aquest terror psicològic se’ns posi a dins.

La casa de Needless Street, a més, afronta uns fets que no sempre s’han explicat amb claredat a la literatura. Catriona Ward aprofundeix en aquests elements tan pertorbadors per transmetre’ns no només una bona història d’intriga de rerefons psicològic sinó també una determinant explicació sobre les raons i els orígens d’aquests fets que òbviament ara no descobrirem al lector.

Molt satisfet, doncs, per una novel·la amb la qual l’autora dirigeix al trio de personatges protagonistes sense dubtes de manera que ells tots sols acaparen tota la nostra atenció des del començament. No és aquest un relat que vulgui mostrar atmosferes tètriques (bé, una mica potser sí) sinó una narració que es centra de tal manera en els personatges que oblidem la resta de l’ambientació amb facilitat.

Eloi Puig
02/12/2021