| 
              
              Una de les lectures més  estimulants que vaig tenir el plaer de llegir fa un parell d'anys va  ser La casa de la muerte, la primera novel·la traduïda  que vaig llegir de la per mi llavors desconeguda Sarah Pinborough.  Haig de reconèixer que sense tenir present aquella magnífica  experiència m'hagués costat posar-me a llegir una novel·la com la  que ens ocupa, amb un títol digne del típic thriller de diumenge a  la tarda i amb una portada que a priori no em cridava l'atenció.   Però era una novel·la  de Sarah Pinborugh. I això ho canvia tot. Així que la vaig  col·locar dalt de tot de la pila i me la vaig mirar amb certa  devoció durant uns dies esperant acabar la lectura que ja tenia  començada. Va ser llavors com la xarxa va començar a rumorejar  sobre ella i sentia només comentaris positius especialment després  d'escoltar a gent més sàvia que jo comentar sobre cert final  sorprenent de la novel·la.   Així que aquí la tenim, Detrás de sus ojos és un thriller fantàstic que  s'envolta d'aires de psicologia i suspens per acostar-nos al que a  priori sembla un simple triangle amorós entre David, un psiquiatre  d'èxit, la seva preciosa dona, Adele, i Louise, la seva insegura  secretaria personal. La novel·la està narrada en primera persona  sota el punt de vista de les dues dones i es converteix en tour de  force formidable que poc a poc va deixant anar pistes i peces  d'un enrevessat puzle, la solució del qual només una d'elles coneix  a la perfecció. Perquè si una cosa tenim clara és qui és el  dolent d'aquesta història, des de bon començament. La narració,  recordo, és en primera persona i per tant no es poden amagar  sentiments i voluntats. O sí... si l'autora és prou intel·ligent-  com és el cas-. És increïble comprovar  com les manipulacions, mentides i també veritats absolutes que van  introduint  en aquesta estranya relació van filtrant-se cap al  nostre cervell fins al punt que la història que al començament  sembla un pèl monòtona, no para de créixer i d'assumir el rol  principal, fins i tot per sobre dels grans personatges dissenyats per  l'autora.  Perquè la trama és,  com deia, un trencaclosques on cada peça encaixa perfectament al  final, on cada acció, cada paraula, cada mínim detall ens trasllada  a unes últimes pàgines d'infart on tot quadra, on la història es  tanca de forma plena amb un final rodó, perfecte. És el tipus  d'història que ens recorda a pel·lícules com El sexto  sentido; no perquè els arguments s'assemblin, sinó per  aquesta sorpresa final que haguéssim hagut de deduir solets però  que no hem estat capaços de fer.  I sí, és cert que  la trama avança de forma compassada però sense aturador, és cert  que al començament trobem a faltar més personatges (ni tan sols  David té veu pròpia) i que els diferents flashbacks són un  petit oasi entre les voluntats, les misèries, les ambicions i els  secrets de les dues protagonistes... però més cert és encara que  el final ens deixarà amb la boca oberta i que pensarem “Chapeau,  Sarah”. Detrás de sus ojos està escrita amb una prosa que t'embolcalla de sinceritat. Tant  l'extrema seguretat que denota la ment d'Adele, com el rol contrari  de Louise i les seves pors i mancances afectives que la porten a  seguir camins que mai s'hagués atrevit a visualitzar. I tot i que el  component fantàstic és clau en l'obra també és veritat que  l'autora sap trobar un equilibri perfecte entre el realisme de la  asèptica vida londinenca i aquests petits però colpidors instants  de fantàstic que tan m'han encantat.  Llegiu-la amb la ment  oberta, deixant-vos portar per una trama que tot i semblar senzilla,  comprovareu fins a quin punt pot girar-se i entortolligar-se en un  tipus de final que ja comença a ser marca de la casa Chapeau Sarah!
 Eloi Puig
  15/11/17  
 |