CF- HUMOR

ENANO ROJO:
MEJOR QUE LA VIDA

Red Dwarft: Better than live
(1990)

Grant Naylor

Editorial:
Parnaso (2005)

Col.lecció:
Albemuth
Internacional


Núm:
10

Pàgines:
244

Serie:
El nan roig

Lectures relacionades:
Enano rojo: la novela
Enano rojo: Hacia atrás




Enano rojo: Mejor que la vida  

Arran de la lectura de Enano rojo: La novela, la primera novel.la d’aquesta saga humorística galàctica em vaig proposar tornar a veure la sèrie de televisió en que es basava, tant les temporades que ja havia vist com les que no. El resultat va ser molt diferent al que m’esperava doncs la mítica sèrie de la BBC no em va agradar prou com per passar de la tercera temporada. Tant han canviat els meus gustos en 15 anys? O és que ara sóc més exigent? I no m’estic queixant dels pobres efectes especials ni dels recursos que tenia la sèrie per tirar endavant… m’estic referint a que no m’enganxava, les històries, les trames argumentals estaven mal dirigides, tot i posseir idees excel.lents.

Però tot això canvia quan llegeixes alguna de les novel.les basades en la sèrie. No és que aquestes redescobreixin res de nou, però la seva estructura està molt més ben conduïda que a a televisió i en definitiva allò que ja preveia després de llegir la primera novel.la s’ha complert en escreix en aquesta: Les novel.les, es miri per on es miri, són més bones que la sèrie original. Punt.

Enano rojo: mejor que la vida és la continuació directa de la seva predecessora, de fet m’atreviria a dir que són una sola novel.la partida en dues parts (bé, de fet en quatre parts, doncs encara em queda la meitat de la saga per llegir) i reprèn l’acció just on es va quedar: amb els personatges perduts en un joc virtual titulat Mejor que la vida el qual llegeix el teu subconscient per oferir-te allò que realment has volgut sempre. No cal dir que els subconscients dels nostres antiherois són molt rocambolescs…

Aquesta subtrama, però, és secundària en el periple que els tripulants de la nau El Nan Roig estan traçant per l’espai. Recordem-los: Lister, l’últim humà viu després d’haver-se passat més de 3 milions d’anys en una cambra d’Estasi; Arnold Rimmer, un holograma del tècnic de segona que va ser quan estava viu; el Gat, l’evolució de la gata prenyada del lister; el Holly, l’ordinador de bord –actualment senil-; el Kryten, el robot de la neteja creien incondicional del cel de silici i cal afegir el que per mi és el millor personatge d’aquesta segona novel.la: La torradora parlant.

Deixant de banda, doncs, l’esmentada trama de la realitat virtual, els nostre antiherois s’hauran d’enfrontar a perills inimaginables, sempre sota la premissa de l’absurd i de l’humor que ens refreguen els seus creadors: Rob Grant i Doug Naylor. Estic parlant de forats negres, d’ampliacions de consciències cibernètiques, de l’atac de perillosos alienígenes polimorfs, de la terraformació de la Terra amb l’ajuda d’escarabats de cuina o del processament indiscriminat de torradetes amb mantega.

Certament, alguns dels personatges han perdut protagonisme (el Gat per exemple) a favor d’altres (la torradora parlant) però crec que és bo que aquests es vagin renovant per no repetir clixés. En aquest punt s’ha de dir que la novel.la ho ha aconseguit força tot i no posseir un humor tan punyent com a la seva predecessora. Això sí: Hi continua havent moments hilarants (com el procés de selecció del “Planeta escombraria” entre els els astres del sistema solar que és una paròdia divertidíssima del concurs d’Eurovisió).

En tot cas, la novel.la es llegeix bé, és amena i com que no té pretensions, resulta molt digerible. Potser en algun moment es troba a faltar aquella frescor de la primera entrega però en general el resultat és satisfactori. L’aventura continua a Enano rojo: Hacia atrás

Eloi Puig, 04/06/09

 

Premis:
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: