CF- HUMOR

ENANO ROJO.
LA NOVELA

Red Dwarf: Infinity, welcome careful drivers
(1989)

Grant Naylor

Editorial:
Grupo AJEC
(2005)


Col.lecció:
Albemuth
Internacional


Núm:
07

Pàgines:
288

Serie:
El nan roig

Lectures relacionades:
Enano Rojo:
Mejor que la vida


Enano rojo: Hacia atrás




Enano rojo. La novela  

El primer cop que vaig veure un episodi de la sèrie El nan roig vaig quedar dubtós en si seguir-la o no… era una sèrie amb pocs recursos i uns efectes especials que feien plorar, però tenia guions interessants tot i els pocs personatges que la protagonitzaven. Tot això ja s’havia pogut veure en alguna altra sèrie com Dr. Who, però aquesta tenia un element addicional que la feia especial: l’Humor.

Vaig tenir la sort d’enganxar l’època en que TV3 emitia una colla de sèries d’humor de la BBC d’un altíssim nivell…i això que El nan roig no era de les que destacava particularment – no almenys enfront de grans propostes com Allo, Allo, Els joves, L’escurçó negre o d’obres mestres insuperables com Hotel Faulty. Però El Nan Roig era una sèrie d’humor de ciència-ficció… i un servidor només per això ja la passava per un altre filtre. Tot i això mai vaig acabar de veure tots els episodis i temporades – l’adolescència té altres prioritats- cosa que estic resolent en aquests moments, almenys visualitzant les que s’han emès en català, sis temporades de les vuit existents.

El nan roig doncs, fou una sèrie innovadora a la seva època, com deia plena de mancances tècniques però amb molt sentit de l’humor. Una sèrie guionitzada per Rob Grant i Doug Naylor durant uns 10 anys, els quals també es van llançar a escriure quatre novel.les basades en l’esmentada sèrie de televisió. Com a duet havien funcionat molt bé i com tots sabem si una cosa no funciona… no cal tocar-la. Així que dit i fet, els dos guionistes van fusionar-se en una sola ment pensat i es van convertir en Grant Naylor.

Aquesta és la primera de les novel.les i adapta de forma força acurada la primera temporada de la sèrie incorporant-hi elements de la segona. I l’adaptació és molt fidel, fins i tot diàlegs i situacions són calcades a escenes dels episodis de TV. El millor de tot és però, que la novel.la supera a la sèrie en molts aspectes. Per començar l’argument està més ben lligat, els diàlegs més complets, els personatges més treballats, … tot el que ens vam perdre a la sèrie per manca de minuts està narrat a la novel.la de forma més coherent i divertida –tenint en compte les premisses en que es basa l’argument-.

El primer que capta la nostra atenció és la premissa inicial: El nan roig és una nau minera gegantina tripulada per milers de persones, però degut a un accident, tots moren excepte Dave Lister que en aquell moment complia condemna en una cambra d’èstasi –on el temps no transcorre- a causa d’haver vulnerat la quarantena de la nau introduint una gata –prenyada- a la nau. Quan l’ordinador de la nau – Holly- el retira de la seva presó immortal, han transcorregut 3 milions d’anys i Lister esdevé l’únic humà viu a l’univers… acompanyat d’un descendent evolucionat dels fills de la seva gata  i de l’holograma de la persona més odiada de la nau: El Tècnic de segona Arnold J. Rimmer.

La novel.la gira entorn a aquests tres personatges – i algun altre que s’hi afegeix més endavant- i per tant no deixa de ser un exercici intimista i molt divertit entre les situacions que comporta que un humà deixat, dropo i barroer comparteixi l’existència amb un holograma d’una persona ridículament egoista, mesquina i paranoica de l’ordre i un gat-humà que li agrada vestir de forma hortera i que és un devot de sí mateix. Per no oblidar que l’ordinador de la nau, en Holly, ha començat a comportar-se de forma un pèl estranya després de 3 milions d’anys totalment sol a la nau.

A l’igual que a la sèrie, l’humor és el motor principal de l’acció esperpèntica que ens ofereixen els Grant Naylor. Un humor intel.ligent però també que juga amb l’absurd i que m’ha recordat per molts moments l’estil irreverent de Terry Pratchett. Sí, he rigut i amb ganes durant moltes pàgines de la primera part de la novel.la, les situacions, les paròdies estan molt ben aconseguides i realment assoleixen la fita que s’havien proposat: Entretenir. Però és que a més, tant la sèrie com la novel.la està plena d’elements típics de la ciència-ficció perfectament descrits -encara que sigui sota l’ombra de l’humor- cosa que revaloritza encara més la seva lectura.

Potser la vitalitat inicial que desprenia la novel.la es va refredant a mesura que aquesta avança, almenys l’humor es torna menys punyent… sobretot a la tercera part d’aquesta, on els canvis dràstics d’escenari i argument sobten una mica – uns esdeveniments que es solucionaran en la següent novel.la esperem- però mai deixa de ser una lectura amable i entretinguda sobre les peripècies entre els tarannàs de Lister i l’holograma Rimmer, o entre l’humor sarcàstic d’en Holly i el comportament super-narcisista del Gat.

Resumint: El nan roig és una bona elecció per aquells que desitgin endinsar-se dins una peculiar història de ciència-ficció en clau d’humor. Una novel.la doncs, entretinguda, ben estructurada i que aconsegueix interessar-nos per l’univers creat pels Grant Naylor, on a tot el món, especialment al Regne Unit, hi ha una legió de fans i seguidors afeccionats a la sèrie, les novel.les i al merchandasing (Jocs de rol, calendaris, DVDs…). Aquí, Grupo AJEC ha publicat ja tres de les quatre novel.les… esperem que no tardin a treure la darrera. La sèrie de El nan Roig pot esdevenir tot un clàssic dins la ciència-ficció humorística.

Eloi Puig, 26/10/08

 

Premis:
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: