ELLA ÉS AL GORG
(2025)

Ivan Belzunce

Editorial:
Llibres del delicte
(2025)

Col.lecció:
Spècula

Núm: 17

Pàgines: 266

Il·lustrador:
Àlex Santaló

Des de fa un parell d’anys, una de les seccions més interessants —professionalment parlant— de la CatCon de Vilanova i la Geltrú és l’espai de trobada entre escriptors, il·lustradors i editors. Una de les converses que van prosperar en el seu moment i va acabar materialitzant-se va ser aquesta: la novel·la Ella és al gorg de l’Ivan Belzunce que va captivar l’atenció dels editors del segell Spècula.

I és que Belzunce és un escriptor que no deixa indiferent. Vaig fer un petit tast del seu estil amb un conte publicat a l’antologia La senda i altres relats, fins al punt que la seva prosa em va fer decidir d’abordar de seguida la seva novel·la, que tenia pendent de feia mesos a la pila.

La primera novel·la de l’autor barceloní és una història intimista, una drama familiar explicat en dos temps i una narració que s’esforça per enfocar sempre a dos personatges: En Pau, un noi que arrossega un trauma immens des de jove i que viu alienat de la seva mare, l’Àngela, l’altre protagonista. En Pau rep una carta de la seva mare demanant-li que torni a casa, una mansió mig atrotinada i semi aïllada ubicada en un petit poble i ell amb ànims d’aclarir aspectes del passat, de treure’s espines que encara avui li fan mal, decideix enfrontar-se a l’Àngela, ni que sigui un últim cop.

Belzunce construeix una trama que s’endinsa a la psique de dues persones torturades emocionalment per un fet que els va trasbalsar de per vida. Ens acosta una història trista de forma reposada, enfocant-se als personatges que giravolten com una baldufa perduda al voltant d’una casa i d’un paratge natural on va ocorre la tragèdia. Dos punts claus: El casalot i el gorg, molt propers l’un de l’altre, que semblen atraure de forma estranya als qui hi viuen... o als qui posseeixen certa sensibilitat paranormal.

La prosa és fluïda, propera i ferma. Ens trobem molt còmodes llegint sobre aquesta història familiar i quan arriben els moments inquietants, aquests estan molt ben portats. Però son escassos.  Ella és el gorg és una novel·la de terror sobrenatural barrejat amb píndoles fantàstiques i amb la presència d’una criatura pròpia de la mitologia catalana però sota un dels seus aspectes més terrorífics; tanmateix, Belzunce aposta més per analitzar els traumes dels personatges que no pas per condicionar-nos amb els moments inquietants replets fantasia sobrenatural. I és una llàstima perquè quan ho fa, aconsegueix crear una àuria pertorbadora al voltant dels fenòmens que experimenten l’Àngela i en menor mesura, el Pau. I això no sempre és fàcil en aquest tipus de literatura.

Una primera novel·la que es llegeix amb molt d’interès a través, sobretot, del personatge del Pau que esdevindrà un peó, una pobre ànima que malviu al seu present entre els records del passat mentre busca redimir-se i continuar la seva vida. Tota la novel·la tractarà aquest tema i a mesura que ens acostem als capítols finals, la tensió anirà en augment. El final és digne; potser una mica brusc i sense totes les respostes que hom voldria però amb una trama ben lligada i prou pertorbador.

Ella és el gorg és una història que m’ha atrapat força: per l’estil de l’autor, mesurat i agradable; També per apropar-nos un criatura mitològica a la que no li tinc massa simpatia per la manera que sovint els autors l’han tractada: De manera massa ortodoxa, sense innovar o presentada amb un aire més clàssic dins la nostra mitologia. I no pas amb aquest punt de terror grotesc i esfereïdor, potser un pèl cinematogràfic, però que resulta, crec, innovador. Reconec, tanmateix, que m’hagués agradat que l’autor hagués exprimit més aquesta faceta seva tan expressiva pel que fa a l’horror. Crec que s’ha contingut una mica i això li ha fet perdre una mica d’empenta al final. En tot cas, una novel·la notable que es llegeix més que bé i que ens obre les portes a témer les aigües cristal·lines dels gorgs perduts — i no tan perduts— de la nostra terra.