La daga
FANTASIA JUVENIL

LA DAGA
The Subtle Knife
(1997)

Philip Pullman

Editorial:
Roca Editorial
(2017)


Col.lecció:
Roca Juvenil

Núm:
---

Pàgines:
309

Traductora:
Dolors Gallart

Lectures relacionades:
La Bruíxola daurada

L'allargavista d'ambre

Altres edicions:

CATALÀ
2007 Empúiries; Estrella Polar
2017 Roca Editorial

CASTELLÀ:

1998, 2007 Ediciones B;
1999, 2001. 2008, 2013 Círculo de lectores
1999 Ediciones B; VIB
2002 Ediciones B; Punto de lectura
2004 Ediciones B; Byblos
2007 Ediciones B; La escritura desatada
2009 Zeta Bolsillo
2015 B de Books


La daga  

La trilogia de La matèria Obscura continua les aventures amb aquesta segona novel·la, La daga. Philip Pullman em va impressionar molt quan vaig llegir la primera part, La Brúixola daurada, on va dissenyar una trama que toca temes tan diferents com els universos paral·lels, la ciència, la màgia, l’essència de l’ànima humana, la física quàntica i com no, la religió. Però ho feia a través de les aventures d’una nena, Lyra Belaqua, que  era el centre d’atenció d’un món on a cada pàgina descobríem elements cada cop més fascinants.

Doncs bé, a La daga, les aventures continuen i s’amplifiquen doncs comprovarem com ara els escenaris s’han  dispersat en tres mons diferents però també com la novel·la es torna molt més coral: Més personatges prenen el relleu a Lyra i observem nous punts de vista que fins ara pràcticament s’havien centrat en la protagonista, Lyra. Perquè a La daga trobarem més màgia, més mons, més ciència, més emoció i intriga.

Potser també cal recalcar alguna incongruència poc destacable (com que certs nens parlin anglès en un món no anglòfon). I això sí, que l’autor deixa una mica massa tènue pel meu gust l’explicació de com es canvia de l’univers de la Lyra al de Cittàgazze, el nou escenari on l’autor ens segueix transmetent de manera molt especial aquell sentit de la meravella en que feia gala a l’anterior novel·la. Sigui com sigui, l’aventura continua... i es complica.
 
Cal destacar que Pullman ataca i dirigeix la novel·la de forma més directa que a la primera part. Descarta descriure profundament els nous espais descoberts i l’acció es torna més ràpida. També és cert que bona part de l’acció comprovarem de seguida que transcorre en el nostre propi mon i que un noi ressaltarà per sobre la resta de personatges: Will, que viu en una petita ciutat anglesa amb una mare que sembla que pateix alguns trastorns mentals. El pare de Will va ser un explorador famós i va desaparèixer quan ell era petit. El misteri que envolta l’esmentada desaparició condiciona la vida del jove i més quan detecta que estan vigilant la seva casa. Will marxarà a buscar respostes però el que no es pensava és que trobaria més enigmes per resoldre.

El destí de Lyra i Will és trobar-se i continuar junts investigant la matèria fosca o la pols però poc pensen com s’anirà complicant tot plegat quan s’endinsin en un món diferent on les coses no són el que semblen a simple vista i on objecte en particular prendrà protagonisme: una daga capaç de realitzar gestes insòlites i que és cobejada per diferents faccions

Tot i que la novel·la segueix tenint una forta base juvenil especialment pels joves protagonistes comrobarem com tot el rerefons es més filosòfic i que passa per ser un cúmul d‘experiències científiques, religioses i de ciència-ficció que és pur sentit de la meravella i que ens deixaran amb els ull molt oberts. Això sí, les novel·les tracten de forma explícita del pas de la infantesa al mon dels adults i hi localitzem moltes pistes que això és un fet important (com per exemple que els daimonions no canviïn de forma a l’edat adulta, l’obsessió per descobrir el perquè la pols es concentra més sobre els nens, la figures dels espants que només ataquen als adults...i naturalment és molt important remarcar com tant la Lyra com en Will estan a un pas de l’adolescència, cosa que l’autor ja comença a perfilar amb el que potser esdevindrà una incipient història d’amor.

A l’igual que passava en alguns passatges de la primera novel·la, Pullman no es conté i aporta escenes dures amb una intensitat semblant a la que ja havíem tastat anteriorment i sap com destrossar-nos en alguns paràgrafs especialment tristos, cosa que aplaudeixo fervorosament doncs evidencia també que la novel·la tracta als joves com a futurs adults.

Un altre punt a tenir en compte és que l’autor insinua que un dels enemics a combatre se situa directament fora de l’escala de la nostra comprensió. Aquí intervé una renovada crítica a l’església, que tant s’aplica al Magisteri del mon de Lyra com a la nostra tristament famosa inquisició però que té com a nexe comú un Deu/ Autoritat en el nom del qual es cometen actes infames:

“(...) me acordé de los niños de Bolvangar y de las otras terribles mutilaciones que he visto en nuestras regiones del sur, y él me habló de muchas otras crueldades espeluznantes cometidas en el nombre de la Autoridad. Me explico que en algunos mundos  capturan a las brujas y las queman vives, Hermanas, lo que oís, brujas como nosotras ... (...)

La daga,
doncs, segueix l’estela que va deixar La brúixola daurada però amb algunes diferències importants, com comentava. La més determinant per mi és que quasi hem deixat de banda aquest mon tan fantàstic d’on prové la Lyra, aquest mon ple de meravelles que l’autor ens feia descobrir a cada pàgina. Perquè siguem sincers, la nostra realitat ja la tenim molt vista i ens impressiona poc. Per sort alguns dels personatges amics de la Lyra repetiran en aquesta novel·la i mantindran viva aquella flama meravellosa.

Cal dir que Pullman ha barrejat molts elements propis de la ciència-ficció o la fantasia, de la ciència i de la religió amb un afany cada cop més clar de separar dos pols que dirigeixen a la humanitat de qualsevol univers i que no importa tant si existeixen o no elements com la màgia o éssers divins, o ciències mai desenvolupades. El que importa és el control de tot això. Fixeu-vos en aquest paràgraf:

“— Existen dos grandes poderes —declaró— que se enfrentan desde el comienzo de los tiempos. Todo avance en la vida del hombre, todo jirón de conocimiento, sabiduría y decencia que poseemos se lo ha arrancado de los dientes un bando a otro. Cada pequeño incremento en la libertad humana se ha conseguido a costa de una lucha feroz entre quienes desean que sepamos más y seamos más sabios y fuertes y quienes pretenden que obedezcamos y seamos humildes y sumisos.”

Gravem-nos aquestes paraules amb foc perquè dona sentit al misticisme religiós de qualsevol univers i al qual ataca cada cop més Philip Pullman amb aquesta extraordinària aventura que és La matèria Obscura.

Eloi Puig
22/03/2020

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.