|
CF- INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
CONDICIÓ ARTIFICIAL Editorial: |
| Condició artificial | |||||||||||||||||||||
|
El segon volum de la saga del Matabot, Condició artificial, va sortir puntualment traduït pocs mesos després de Tots els sistemes en vermell, la novel·la curta de Martha Wells que ens va obrir l’univers a descobrir de forma divertida com una IA que pirateja el seu mòdul de control esdevé conscient de sí mateixa i de com interactua de forma més o menys humorística amb els humans que l’interpel·len. I tot i que les novel·les, sempre breus, son pràcticament autoconclusives, seguir els viaranys per on el nostre robot de Seguretat va esbrinant part del seu passat sempre és un al·licient per seguir gaudint de la saga. I més, si la bona gent de Duna Llibres i la Maria Rosich, la seva traductora, ens acosten un nou volum cada dos o tres mesos. I és que acaba de sortir el tercer, Protocol Rebel! Podria dir-vos que tenint els volums de forma tan continuada i constant no hi ha excusa per diferir més en posar-vos a devorar aquesta saga que especula amb les IAs en un univers molt variat i ric on la humanitat s’ha estès per centenars de sistemes solars i les formes de govern son tant diferents com curioses. Des de grans megacorporacions planetàries a petites comunitats que posseeixen lleis pròpies. El nostre protagonista desitja cercar respostes a les parts del seu passat que desconeix des que va piratejar el seu sistema de control. Per aquest motiu viatja a les mines on va ocórrer la massacre. Vol saber realment si ell la va provocar o va ser víctima de les circumstàncies del moment. Tenim doncs, una novel·la de caire policíac on el Matabot haurà de tornar a protegir a uns quants humans mentre es fa amic d’una IA molt més avançada que la seva. I si fins ara tenia potestat per fer i desfer al seu aire, comprovarà que hi ha intel·ligències més avançades que la d’ell, i com no, també més curioses. Es tracta del TIM (Transport d’Investigació Malparit), la IA d’una nau de càrrega... que sembla que també s’avorreix molt. El que sí que no ha perdut el nostre Matabot és el delit per consumir hores i hores d’oci generat pels humans, especialment els llarguíssims serials televisius. Una de les seves màximes per no haver-se dedicat a eliminar humans és «Sinó hi hagués humans, qui faria sèries?” Per mi el millor d’aquesta sèrie és la comprensió dels costums i de la societat humana que es desplega davant els sensors del Matabot: Com hi interactua, com pensa o medita sobre el que significa ser humans, sense mai abandonar aquell punt d’humor corrosiu que ja el caracteritza: «Els humans joves poden ser impulsius. El truc és mantenir-los vius prou temps perquè es converteixin en humans vells.» En canvi, pel meu gust ha perdut una mica de frescor respecte a la primera entrega, probablement perquè ja coneixes les dèries del Matabot, el seu humor que ratllaria la ironia sinó fos perquè parla un androide autoconscient. I la trama principal d’aquesta segona entrega —protegir a uns joves que volen recuperar uns arxius robats per una gran corporació— no és potser tan engrescadora (ho és més el rerefons de la pròpia història del Matabot). Però sigui com sigui, entre que son propostes breus, ben entretingudes i que segueixen un fil que cada cop sembla més addictiu, continuo recomanant la seva lectura. Passareu una plàcida tarda divertint-vos amb unes IA’s que campen soles per un univers més perillós del que es pensaven. Eloi Puig
|
|
||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||