|
CF- INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
TOTS ELS SISTEMES EN VERMELL Editorial: |
| Tots els sistemes en vermell | |||||||||||||||||||||
|
Quan pensem en robots autoconscients sempre he tingut la curiositat per saber en quin moment aquestes intel·ligències artificials es van adonar de la seva pròpia existència, quan van tenir consciència de sí mateixes. Martha Wells tira pel dret i salta aquestes qüestions existencials amb la novel·la que inicia el cicle de Els diaris del Matabot: Tots els sistemes en vermell. I dic que va de cara a barraca perquè la primera frase d’aquesta novel·la breu és la següent: «Un cop piratejat el meu mòdul de control, m’hauria pogut convertir en un assassí en sèrie, però vaig descobrir que podria accedir al canal de continguts d’oci que transmetien els satèl·lits de l’empresa» No us penseu que Martha Wells ha escrit una simple comèdia lleugera. És força més que això. A Tots els sistemes en vermell ens presenta un worldbuilding on els humans exploren centenars de planetes i la societat està controlada per empreses i sistemes governamentals força eclèctics. L’exploració de l’univers és un fet normal i els planetes on cercar qualsevol mineral o forma d’estudi no s’acabaran pas. A l’actualitat el nostre androide té un contracte de manera infiltrada —això significa sense que ningú sàpiga que el seu mòdul de control està piratejat per ell mateix i que, per tant, pot fer i desfer com vulgui— amb un grup de prospecció anomenat PreservacióAux, un col·lectiu de pocs membres que tenen els drets d’explorar certes zones d’un planeta aparentment innocu. El problema és que algunes bestioles han estat a punt de devorar a un dels seus integrants i la nostra UniSeg l’ha salvat in extremis — quasi no arriba a temps perquè estava pendent de tornar a connectar-se per veure un capítol d’Àuge i caiguda del Santuari de la Lluna, un culebrot molt addictiu, tot s’ha de dir—. Això planteja un problema perquè ha hagut d’actuar d’una manera poc professional —per a un androide UniSeg— i alguns membre de la tripulació se’l comencen a mirar de manera suspicaç. En aquesta novel·la breu, Martha Wells condensa les inquietuds d’una IA amb cos d’androide de seguretat sobre com amagar el seu estatus i com ajudar (o no) als humans que el necessiten en un planeta que amaga més secrets del que semblava a primera vista. Wells utilitza un llenguatge planer amb tocs d’humor però sense desviar-se del objectiu que és mostrar-nos a una IA amb deliberats tocs d’humanitat. I això no té perquè significar que aquesta IA sigui bona o dolenta... sinó, ehem, una mica humana. La trama s’anirà complicant i els nostres científics exploradors s’adonaran que no estan del tot sols al planeta en qüestió. El millor sempre serà comprovar com reacciona la UniSeg davant certs reptes i complicacions amb que els humans es van trobant. El resultat final és notable. El millor: Les interioritats de la UniSeg que avalua sense cap control humà què fer o com comportar-se. El més fluix, alguns excessos tecnològics i un final, una mica esquerp pel meu gust. Entenc que en aquesta primera novel·la el més important era ressaltar la figura de la UniSeg i potser deixar una mica de banda la trama de rerefons. Wells ho fa bé en aquest sentit i Tots els sistemes en vermell ens serveix de presentació del/la protagonista, que a més, ens relata les seves experiències en primera persona cosa que li dóna un valor afegit als seus diàlegs interiors. La novel·la va rebre en el seu moment els principals premis mundials de Ciència-ficció anglosaxona: El Nebula, l’Hugo i el Locus. Es diu aviat. Fa poc, Apple TV va adaptar aquesta primera novel·la en una sèrie: Matabot que ha fet una grandíssima feina d’adaptació —fina al punt que millora aspectes de la novel·la—. Amb ganes de seguir llegint les aventures d’aquest androide que vol seguir el seu camí... i continuar gaudint de l’oci que li ofereixen els canals d’entreteniment. Eloi Puig
|
|
||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||