| 
             Tinc tres llibres de la Matilde Asensi a casa 
              i fins ara no n'havia llegit cap. Són alguns dels seus grans 
              èxits que m'han arribat per regal o que he regalat jo. La 
              qüestió és que seguint els consells dels amics 
              i familiars hagués hagut de llegir l'Origen Perdut en darrer lloc, bàsicament perquè la majoria de la 
              gent considera que és la millor obra d'aquesta autora i ja 
              se sap, si després llegeixo els altres m'en puc endur una 
            petita decepció. 
            Bé, no els he fet cas, sóc així. 
              A vegades l'impuls natural pot amb mi i llegeixo el que em ve de 
              gust i la veritat és que la temàtica d'aquesta novel.la 
              m'ha atret l'atenció des de que la vaig comprar. Potser és 
              agosarat per part meva catalogar aquesta novel.la com de Ciència 
              Ficció, quan els elements identificatius d'aquest gènere 
              apareixen bàsicament al final del llibre, però l'autora 
              disfressa molt bé l'argument per que aquesta arribi al gran 
              públic sense problemes i es converteixi en el que és: 
              Una novel.la mainstream, que segueix les línies generals 
              d'acceptació del gran públic, tot i l'esmentada base 
              d'especulació científica. 
            L'origen perdut narra les aventures d'un hacker informàtic i els seus amics per trobar una cura pel seu germà, 
              en estat semi-vegetatiu després que l'afectés una 
              maledicció pre-inca. Un malefici que es transmet a través 
              de les paraules i que afecta la ment dels humans. Sembla que un 
              poble pre-inca tenia el do de guarir a través de les paraules
 
              Asensi ens ofereix amb aquesta novel.la la possibilitat de veure 
              combinades ciències tan dispars com l'antropologia i la informàtica, 
              barrejades amb dosis d'aventura i intriga. La novel.la es divideix 
              en dues parts molt clares: La investigació a Catalunya, que 
              aporta les dades bàsiques sobre les cultures precolombines 
              al Perú i Bolívia, un començament un pèl 
              lent i mancat de força però que resulta interessant, 
              si més no per conèixer la situació actual i 
              pretèrita en aquests països; i per altra banda la investigació in situ a Bolívia on veurem bones dosis d'aventura 
              arqueològica i antropològica. 
            Asensi té un estil narratiu agradable, 
              narra de forma casolana fets importantíssims en la història 
              d'Amèrica llatina, tallant les explicacions amb visions quotidianes 
              dels protagonistes per no resultar molt carregoses (no sempre ho 
              aconsegueix però). Potser li manca agilitat en alguns trams 
              de la novel.la però el fet d'abocar tota la documentació 
              que de ben segur ha hagut de buscar per que ens resultin creïbles 
              les hipòtesis i les especulacions que proposa sobre temes 
              tan variats com l'origen de la vida a la terra, l'evolució 
              de les espècies i el llenguatge primigeni (aquí he 
              pensat en Snow Crash involuntàriament, 
              doncs també es combina molt bé la història, 
              la llengua i la informàtica) fa que no li ho tinguem massa 
              en compte i que seguim llegint força interessats tot el que 
              ens diu el llibre sobre cultura precolombina (i actual) als altiplans 
              centrals de l'Amèrica llatina. 
            Un bona base antropològica que 
              combinada amb els esmentats elements de ciència ficció 
              provoca que el lector s'aturi a pensar sobre l'origen de moltes 
              coses però sobretot que gaudeixi amb una lectura que aporta 
              tan plaer com qualitat literària. 
              
           | 
           
             |