Guía del dragonspista galáctico al campo de batalla estelar de covenant en el límite de dune: odisea dos
CF- ANTOLOGIA / HUMOR
 

GUÍA DEL DRAGONSPISTA GALÁCTICO AL CAMPO DE BATALLA ESTELAR DE COVENANT EN EL LÍMITE DE DUNE: ODISEA DOS
The dragonhiker's guide to battlefield covenant at Dune's Edge: Odyssey Two
(1988)

David Langford

Editorial:
Ultramar (1989)

Col.lecció:
CGrandes Éxitos Bolsillo

Núm:
100

Pàgines:
182

   
Guía del dragonspista galáctico al campo de batalla estelar de covenant en el límite de Dune: Odisea dos

La Paraula màgica és "Parodia". El terme en que ens hem de fixar en aquest recull de contes de David Langford és aquest. Només llegint el títol, ja podem entreveure de què anirà l'obra i de fet l'autor no t'enganya en cap moment: Es tracta de parodiar, de mofar-se amb més o menys encert d'alguns autors clau dins del gènere fantàstic. De fet tenim exemples tan de Ciència ficció, de fantasia com de terror.

Langford realitza una introducció que mira d'acostar-nos al fet de la paròdia, un estil no molt preuat dins el gènere (excepte en el cas de Terry Pratchett) perquè de fet intenta ridiculitzar idees i propostes d'autors que de ben segur escrivien amb tota la bona intenció del món. El que passa es que hi ha paròdies fetes amb mala llet i d'altres que poden arribar a ser constructives.

Per una banda Langford es recrea exagerant alguns dels tics literaris d'alguns autors concrets, com és el cas d'Asimov o de Michael Moorcock i per altra banda realitza paròdies de temàtica més general com el cas dels contes de fades o de les increibles aventures dels herois espacials de les novel.les de a duro.

El problema que té el lector és el de sempre: Per riure d'una paròdia cal conèixer el fet que es parodia, cal posseir la complicitat necessària per veure els dobles jocs que ens proposa l'autor. En el meu cas, haig de dir que deixant de banda les paròdies de temàtica general: Una damisela en apuros, Tras el incierto horizonte, a mano derecha, només coneixia algunes de les obres parodiades, com és el cas de les que es fan a Dune (Duelo de palabras) o al personatge de Elric (La pata rúnica). Així doncs, la meva valoració global del recull es pot veure afectada per la meva ignorància al respecte a les obres parodiades.

De totes maneres, un conte que està dirigit a exagerar els defectes o les reiteracions d'un autor o personatge no necessita un alt nivell de qualitat literària, simplement un bon saveur faire per fer passar uns moments divertits al lector. Un recull ideal per viatges en avió o en tren, per unes vacances de les que vols desconnectar i en la que no necessites cap esforç intel.lectual.

 

Premis:

 

Recerca per seccions:
Ciència-Ficció
Fantasia
Terror
Còmic
Revistes
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Relats que conté aquesta antologia:
1988 Xanthopsia
1988 Cuentos del club de los casados negros
1985 Míralo de esta forma
1984 Una damisela en apuros
1983 Duelo de palabras
1984 La cosa en el dormitorio
1988 El destripe
1984 La pata rúnica
1985 Medusas

1984 Tas el incierto horizonte, a mano derecha

1988 La estirpe de los No-Q
1985 Epidemia
Podeu buscar el vostre llibre a: