FAHRENHEIT 451
Fahrenheit 451
(1953)

Ray Bradbury

Editorial:
Proa (2001)

Col.lecció:
Les Eines

Núm: 5

Pàgines: 223

Altres edicions:

CATALÀ:
1999 Proa, Clàssics moderns

CASTELLÀ:
2002 MDS, Biblioteca El Mundo, 54

1996, 2002 Minotauro

2001 Circulo de Lectores

2001 P & J, Ave Fénix de bolsillo

1998 P & J, Ave Fénix, 182

1988 P & J, Ave Fénix, 10

1986 Orbis, Biblioteca Ciencia Ficción, 86

1986 Hyspamerica, Biblioteca Ciencia Ficción, 10

1984 Orbis, Biblioteca Grandes Éxitos, 66

1982 P & J, Ave Fénix, 10

1979 P & J, Rotativa, 86

Ray Bradbury és un poeta que escriu narrativa. Així de clar. Aquesta és la primera novel.la que llegeixo d'ell (la resta havíen estat contes i assaigs) però en alguns trams d'aquesta he tingut la sensació de submergir-me en suaus onades de caire poètic, tal vegada com em va passar llegint Les Cròniques Marcianes.

L'autor va escriure una novel.la sobre els llibres, aquests enbolcalls d'informació i plaer que estima amb tan deliri (com evidencia ell mateix a l'assaig Zen en el arte de escribir). Es nota que Bradbury viu a través dels llibres i que és un literat nat. I només a ell se li podria acudir escriure una novel.la sobre la destrucció dels llibres.

Fahrenheit 451 està considerada una de les grans distopies clàssiques del segle XX (compartint aquest honor amb obres com 1984 o Un Mundo Feliz). Jo encara diria més perquè com a distopia és un crit contra la ignorància i contra la incultura. Un crit que es va realitzar fa més de 50 anys però que el missatge segueix tenint més valor que mai... Només cal veure com pujen les noves generacions per temer que les prediccions de Bradbury es compleixen poc o molt. És un fet que fins hi tot el mateix autor afirma en un dels epílegs que continua rebent pressions per censurar paraules o per canviar parts dels textos perquè fereixen a minories o per no ser adients per certes persones de ment obtusa.

En una societat futura els libres estan prohibits, qualsevol forma d'expressió cultural és retallada i censurada i els bombers s'ocupen de cremar els llibres o el que és el mateix, la llibertat de pensament, la llibertat d'elecció. Però un bomber, Montag, comença a preguntar-se el perquè de les coses després de parlar repetidament amb una noia que trenca amb el sistema establert. La recerca d'aquesta veritat amagada serà la petita odissea personal de Montag, una recerca que en el fons el que busca és la pròpia personalitat, amagada entre les vanalitats quotidianes

Fahrenheit 451 és una fàbula pessimista i optimista alhora, una crida contra la guerra i la destrucció (el llibre té uns passatges finals increïbles sobre aquest tema), una destrucció que és creada per la incultura. El més terrorífic però, és que aquesta incultura, aquest reordenament de la societat al voltant d'una televisió "interactiva" que tracta a la gent d'imbècils és provocat inicalment per les pròpies persones que no desitjen pensar en els problemes de la societat, que volen viure sense cap complicació i que necessiten que els diguin què han de fer i quan sense preguntar-se el perquè. Fins hi tot el fet de tenir fills és considerat una càrrega que cal soportar tres dies al més i que les mares enganxades a serials estúpids entaforen a guarderies especialtzades.

Així doncs un missatge que com deia abans és molt vàlid en l'actualitat on veiem cada dia censures en els mitjans de comunicació o com cada vegada més els llibres són tractats de suplerflus.