LA CÓLERA
Colère
(2001)

Denis Marquet

Editorial:
Círculo de lectores (2002)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 540

Feia temps que cercava una novel.la que tractés íntegrament de la teoria de Gaia, que s’endinsés amb una trama en aquest context. Anteriorment havia trobat referències en llibres com Los límites de la Fundación o Regreso a Belzagor però aquestes només mencionaven el tema. Amb La Cólera, Denis Marquet ens proposa entrar directament a aquesta teoria dins un entorn catastrofista.

La teoria de Gaia (o Gea) afirma que tots formem part d’un tot, que la natura de la Terra es un ens sol i que nosaltres hi formem part. Això explicaria molts fets de perquè a partir d’un moment donat una espècia aprèn una cosa nova en diferents llocs del mon alhora. És una teoria agosarada, difícil de demostrar però Marquet tira pel dret i ens la presenta en la seva vessant més temible.

El mon s’ha tornat boig: Els animals domèstics ataquen als seus amos, la terra tremola i els terratrèmols es succeeixen, noves malalties provoquen estralls en la població... i ningú sap què passa exactament. On és la causa? Perquè sembla que la natura es revolta contra l’home? L’autor ens proposa dues vessants per resoldre el misteri, la vessant científica (només desenvolupada al final del llibre) i la vessant mística, encarnada per l’esmentada teoria de Gaia.

La novel.la ens mostra a través de molts personatges, tan les investigacions que es fan per resoldre el problema com les inquietuds dels civils que veuen com el seu món s’enfonsa. Bona part de la novel.la està localitzada als Estats Units, en part per que allà es propicien millor les paranoies de la humanitat (creacions de noves sectes, assassinats contra tothom que sigui diferent) i en part (crec) com a petita crítica al govern d’un país que ens porta a tots pel camí de la destrucció. M’agrada especialment el fet que la història sigui duta per diferents personatges, alguns dels quals només aporten le seves experiències més traumàtiques per que entenguem fins a quin punt la natura pot ser salvatge.

Una novel.la molt ben portada, que es llegeix molt bé i que aporta una mica més d’informació i de misticisme a la hipòtesis que tots som part de la Terra i que si no la cuidem, aquesta algun dia es desempallegarà de nosaltres.