CIUDAD PERMUTACIÓN
Permutation's City
(1994)

Greg Egan

Editorial:
Ediciones B (1998)

Col.lecció:
Nova

Núm: 118

Pàgines: 248

Segon titol que Greg Egan dedica al cicle que anomena Cosmologia Subjectiva. En aquest cas es tracta d'un acostament a la vida artificial.

Ciudad Permutación planteja temes de reflexió sobre la possibilitat d'existència de la vida conscient artifical: En un futur proper, els ordinadors són capaços d'enmagatzemar i processar "còpies" de ments humanes en un ambient de Realitat Virtual de manera que tothom (Que tingui prous diners) pot assolir una doble existència: La física i la informàtica. Aquesta darrera es converteix en un dels somnis de la humanitat, el d'aconseguir la inmortalitat.

La primera part de llibre és molt bona, assenta les bases i els conflictes que tenen tant les còpies que viuen en els ordinadors com les investigacions que es realitzen des de fora. Les còpies, com entitats pensants, sovint continuen manegant els afers que els seus originals van deixar en vida (En cas que estiguin morts), de manera que es pot afirmar que una vida artificial té una influència real en el mon dels "vius".

Però Egan va més enllà i també aporta la creació d'un univers digital en continua expansió on les còpies podrien viure sense por a ser desconectades. Una de les qüestions plantejades més interessants és com evolucionaria la "Vida" en aquests universos digitals si s'apliquessin uns paràmetres semblants als que va tenir la terra. Cal pensar que la imortalitat de les còpies permet observar i estudiar tranquilament tots aquests esdeveniments.

La segona part s'endinsa més en la metafísica que ja va aparèixer a Cuarentena i ens dóna una visió dels éssers que han evolucionat dins d'aquest univers, però també dels problemes psicològics a que s'han d'enfrontar les còpies.

En definitiva, Ciudad Permutación és una bona novel.la de Ciència Ficció, de lectura pausada, però que en nombrosos passatges resulta massa tècnica i complexa (Més d'un cop s'han de repassar capitols per entendre-la). Provoca tan fascinació per la imaginació que aboca l'autor com perplexitat per no acabar d'entendre tot el que se'ns proposa. (Sobretot en els capitols finals que resulten massa confosos)

Sense dubte es mereix una segona lectura, més lenta, per aprofundir en tota la informació que segur, el primer cop, se'ns ha escapat.