FARISHTA
(2017)

Marc Pastor

Editorial:
Ara Llibres
(2017)

Col.lecció:
Amsterdam
Llibres

Núm: ---

Pàgines: 466

Altres edicionss:
2017 Catedral editorial
(castellà)

Poc a poc la teranyina que ha anat teixint Marc Pastor entorn a bona part de les seves novel·les es va fent més densa i més resistent. Tot i que no suporto aquesta comparació m'imagino a l'autor com una aranya amb moltes potes escrivint, prenent notes, documentant-se i mirant de concordar trames, èpoques, personatges i objectes que s'aniran repetint en les seves novel·les fins a conformar aquest univers propi al que ja ens estem acostumant. Un univers que gira sobre la èpica lluita de dues empreses pel control del temps, les quals es van enfrontant en diversos períodes de la història recent a través dels seus agents o simplement com a rerefons, com a decorat on altres personatges es submergeixen en trames plenes d'exotisme i aventura. En aquest sentit Marc Pastor em recorda – salvant les distàncies i lògicament l'escala còsmica- a Fritz Leiber i els seves guerres temporals que descobríem a les Crónicas del Gran Tiempo.

I Fasrishta, la seva darrera novel·la no és una excepció a la regla de compartir univers i viatges en el temps. Però no us espanteu, com totes les novel·les de Marc Pastor, aquesta es pot llegir de forma independent sense cap mena de problema. És més, la meva mediocre memòria m'ha fet oblidar molts detalls d'altres obres que tenen vincles amb aquesta i no passa res. Sí que és cert, però, que si les llegíssim seguides, el conjunt el gaudiríem encara més perquè descobriríem moltes connexions amagades entre les pàgines.

Però centrem-nos en Farishta. M'atreveixo a dir que aquesta és la millor novel·la fantàstica escrita per Marc Pastor fins a la data. Clar i català. I no és que desmereixi les altres doncs tant L'any de la plaga com Bioko em van encantar però amb Farishta m'he transportat literalment dins el cap de la protagonista de forma molt més intensa, probablement perquè l'estructura de la novel·la és en forma de diari personal però crec que també l'autor ha sabut dotar d'una gran vitalitat a Farishta, la noia afganesa adoptada per militars russos que en plena adolescència estudia a París per posteriorment integrar-se als divuit anys en un estrany projecte en unes illes aprop de la polinèsia francesa de mà de la companyia russa Iefremov- Strugatski.

Oh sí! Com deia abans, els que hem tingut el plaer de llegir abans a Marc Pastor, aquest nom ens sonarà molt (a l'igual que la companyia Woodsboro Fields o noms com Douglas Moriarty); de fet possiblement només per llegir-lo ja sabrem per on tira la trama de la novel·la, ja patirem un primer spolier. Almenys en el meu cas recordava vagament alguns fets de Bioko relacionats amb ells però especialment perquè fa pocs mesos vaig llegir el conte “Ефремов- Стругацки” (Iefremov-Strugratski traduït del cirílic) que apareixia a l'antologia Cuentos desde el otro lado.

Tornem al personatge de Farishta: La trama gira completament al voltant d'aquesta noia d'origen afganès. La seva missió: passar quatre anys en un atol·ló idíl·lic del Pacífic sud assistint a diverses famílies amb nens que viuen en illes independents i incomunicades. Allí Faristha coneixerà en Manse, el pilot de l'hidroavió que la portarà a l'atol·ló i també un membre de l'empresa que s'encarrega de la logística a les illes. I poc a poc comprendrà que és estrany que unes famílies visquin aïllades del món en un indret tan remot, amb totes les comoditats possibles però en el fons empresonades sense ni tan sols tenir contacte entre elles.

Farishta anirà escrivint tots els seus pensaments en un diari personal, on l'intriga, les pors però també l'humor i els desitjos d'adolescència penetraran dins nostre com si estiguéssim allí. Pastor ha fet un treball encomiable en aquest sentit. Però el més important és que el mateix diari és una part clau del puzle que poc a poc la nostra aranya amb barba va teixint. El diari és un recurs de la trama excepcional que s'integrarà a la història perfectament i en formarà part plenament.

La novel·la, a més, compta amb informació complementària en forma de comunicats mèdics, informes forenses, transcripcions sonores i fins i tot dibuixos infantils o postals. Tot plegat per donar més realisme i major versemblança al relat, per demostrar amb proves i evidències el que està ocorrent a l'arxipèlag misteriós. És fantàstic. M'encanta aquest detallisme.

La planificació doncs és primordial en una novel·la que barreja l'aventura i l'intriga amb els viatges en el temps. Sempre seguint això sí les regles particulars que l'autor ha dissenyat, un fet que trobo de molta coherència i que em recorda a altres autors que també han apostat per imposar normes als viatges temporals, com la nord-americana Connie Willis per exemple.

Més coses a comentar: Marc Pastor s'ha definit sovint com una persona culturalment dispersa. I això en part significa que li agrada introduir a les seves novel·les tot de referències culturals pròpies que el van marcar en el passat o en el present. A L'any de la plaga ja vam comprovar la seva vessant cinèfila i de sèries de televisió i en aquest cas s'ha decantat per oferir-nos-en d'altresde grups musicals de començaments dels noranta com Nirvana, Bon Jovi o Police. Sovint podrem llegir lletres de cançons integrades en les converses entre la Farihta i en Manse. Tot això sense oblidar la vessant literària a la qualen fa homenatge constant (Moby Dick, Els miserables...)

Farishta és doncs una gran aventura de ciència-ficció disfressada d'exotisme aventurer que s'endinsa a explorar un sentiment fortíssim com és la relació Pares-fills. Fins a quin punt faries qualsevol cosa per ser pare (o mare)? Fins a quin punt aquest lligam et portaria a decidir canviar sense possibilitat de retorn la resta de la teva vida? Són preguntes que poc o molt ens fem al llegir la novel·la i que possiblement la recent experiència paternal de l'autor hagi influït durant l'escriptura. Però no oblidem que aquest missatge tan humà l'autor el sosté amb un puntal com són les aventures i especialment el viatge temporal i això vol dir que assaborim la novel·la des de perspectives diferents, des d'inputs de tota classe, cosa que encara l'enriqueix més.

Excel·lent aposta doncs, per continuar narrant aventures – cada cop de forma diferent- en aquest univers tan ben teixit que va camí de convertir-se en un dels referents de la ciència-ficció catalana i si no doneu-li temps al temps i ja m'ho direu...

Eloi Puig, 07/03/2017