CF/ CATASTROFISTA/ INVASIONS

L'ANY DE LA PLAGA
(2010)

Marc Pastor

Editorial:
La Magrana
(2010)


Col.lecció:
Les ales esteses

Núm:
297

Pàgines:
366

Altres edicions:

CASTELLÀ
2010 RBA com "El año de la plaga"

L'any de la plaga  

Per desgràcia, poques vegades puc afirmar que una novel·la de caire fantàstic escrita en català traspassi fronteres i assoleixi un nivell d’acceptació més que notable per crítica i públic. Probablement un dels darrers casos es donà amb la incombustible La pell freda i la posterior –i encara més genial- Pandora al Congo d’Albert Sánchez Piñol. La novel·la que ens ocupa, L’any de la Plaga, del premiat Marc Pastor, encara no pot comparar-se amb els ejemples abans esmentats, però personalment aposto fort per ella per que d’aquí un temps esdevingui un clàssic dins la literatura fantàstica catalana.

L’any de la plaga no és una obra original, ni tan sols innovadora: Beu de fonts molt velles, de clàssics anglosaxons de començaments dels 50 i dels seixanta com Amo de Títeres de Robert A. Heinlein o Els Lladres de cossos de Jack Finney. Però Marc Pastor té un estil que enganxa, una prosa que combina la quotidinaitat amb l’aventura, la intriga amb els problemes domèstics, de manera que com qui no vol la cosa, la novel·la ens captura i no ens deixa anar.

Cal dir que L’any de la plaga comença de forma lenta, subtil, com una narració customista sobre les relacions de parella. Un principi de narració on l’autor ja deixa anar els seus tics, la seva estratègia per acostar-nos el personatge principal: Víctor Negro, el coordinador d’una empresa d’assistents socials per a gent gran. Un personatge enamorat de la culturar popular: Pel·lícules, llibres, música… un friki declarat que mira de superar una relació passada i que es troba amb uns estranys suïcidis d’avis que el trasbalsen. La seva imaginació jugarà en aquest cas al seu favor per obrir la ment a les poc probables causes a que apunten els esdeveniments.

Marc Pastor juga amb constants referències a la cultura pop contemporànes, especialment pel que fa a les pel·lícules i a la literatura, sobretot de ciència-ficció. Potser algun lector que no segueixi sèries o films d’aquest gènere, que no estigui ficat dins l’ambient freak no capti moltes de les subtileses i comparacions de que fa gal·la l’autor. Amb cert orgull haig de dir que només se me n’han escapat algunes… és com si gaudíssim còmodament un episodi de The Big Bang Theory asseguts al sofà de casa, amb totes les picades d’ullet i referències a les sèries i llibres que ens agraden però un episodi on l’humor escasseja de forma vertiginosa i on, a mesura que avança la trama, intuim que la cosa no acabarà bé. 

A partir d’aquestes primeres desenes de pàgines presentant-nos la vida de Víctor Negro, la narració fa un salt i de cop i volta es torna un thriller de ritme trepidant que no ens deixa respirar i que en moments puntuals ens remou l’estómac. Les frases enginyoses han donat lloc als moments de calma tensa de The Walking Dead. L’emoció està servida.

Ens trobem doncs amb una narració en primera persona centrada en un únic protagonista i en les seves virtuts i defectes. Un d’aquests pros, és la seva cultura de gènere. El mateix Víctor Negro compara la situació en que es troba amb els fets narrats en llibres i films ben coneguts on es relaten invasions famoses del món del cel·luloide o de la literatura fantàstica.  Marc Pastor realitza un homenatge explícit a aquestes obres predecessores, sense amagar-se’n ni un pèl. Com dèia, l’autor no preten ser original, si no escriure sobre un gènere el qual està molt ben fonamentat amb obres clàssiques però al que potser li calia un toc diferent, més actual, per oferir-nos una bona història de ciència-ficció com aquesta. És un fet semblant a la renovació que ha realitzat  Robert Kirkman amb la sèrie Los muertos vivientes però en versió d’invasió subtil.

La lectura de L’any de la plaga no ha de quedar només com a entreteniment de literatura de gènere; és bastant més que això; perquè com tota bona obra de ciència-ficció ens ajuda a reflexionar també sobre temes trascendentals. A l’autor li interessa parlar sobre la humanitat, sobre el que ens fa humans, sobre com diferenciem qui no és i qui no. L’any de la plaga és un retrat sobre el que significa sentir-se humà, persona: Instint de supervivència, instint de superació, d’esperança… no pas jugar a ser un heroi o intentar donar a la volta una situació que ens ve gran. En aquest punt el protagonista, Víctor Negro és una persona molt propera a nosaltres car no té cap vena heroica, no pren decisions unilaterlas que decideix de forma clara… és una persona que li ha tocat viure una pre-apocalipsi sense saber què fer ni a qui recórrer… amb els dubtes normals que tots tindríem en la seva situació, i més després dels fets de la pàgina 214 – a partir d’aquí la numeració del llibre no avança, en una metàfora curiosa sobre l’arribada de l’apocalipsi, de l’estancament de la societat i del nostre món-  on la seva visió canvia radicalment i els dubtes sobre la realitat que l’envolta el porten a un camp de cultiu  propi de les novel·les de Phillip K. Dick

L’any de la Plaga és una molt bona novel·la doncs, una història que es centra en descriure’ns com va arribant  una catàstrofe no anunciada, una invasió o plaga de caràcter mundial que ens vol de retruc definir l’ànima humana. Potser a vegades el seu llenguatge planer i poc incisiu ens pot oferir una visió distorsionada del missatge que ens vol donar Marc Pastor, però crec, com deia al començament, que poc a poc aquesta novel·la assolirà un èxit semblant al que fa uns anys va catapultar altres escriptors que es van llançar a escriure literatura fantàstica – encara que no els agradi reconèixer-ho-.

Vigileu amb els eucaliptus, no tots curen la tos…

Eloi Puig, 21/04/11

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text estŕ sota llicčncia de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: