CATARSI 36

Diversos autors

Editorial:
Catarsi
(2025)

Col.lecció:
Catarsi

Núm: 37

Pàgines: 58

Traductors:
Laura Tomàs

Il·lustradors:
Ferran Clavero
Mònica Mercuria
Jaume Turón
Mrina Polo
Carlos Acedo
Txell Ozcáriz
Gerard Freixas

La Catarsi 37, publicada al novembre del 2025, ens ha portat una colla de relats d’autors autòctons i un poema o un micro relat —encara no ho tinc clar—. I la innovadora il·lustració de la coberta, obra de Ferran Clavero, és potser la més inclassificable de totes les que portem fins ara. Un art més abstracte del normal però que com més te la mires, més t’agrada (sense saber per què)

Comencem comentant el conte «Entre síndries i boires». David Gómez ens apropa una prosa acollidora sobre una història que apunta a la família de la nostra protagonista que viu en un mas. Records, sensacions, moments nostàlgics i al final un puntet d’erotisme mitjançant el folklore fantàstics de casa nostra. Un exemple senzill i molt ben narrat de com inserir éssers fabulosos en una vida quotidiana.

«Només un segon» del menut és un conte curt narrat amb força sobre la predestinació (o no) d’un noi que té un accident de cotxe. Flashbacks que recorden bons moments de la passat mentre un fantasma observa el que ha passat al present després d’un accident de trànsit. Molt bé. I molt bona il·lustraió de Jaume Turón

Alícia Gili ens proposa també «El camí de l’espill». En aquest cas, una història que ressalta essers fabulosos del llegendari català com les fades o els ogres. Alícia elabora una faula breu sobre un noi que no se sent bé amb ell mateix. La màgia de les fades potser l’ajudarà. Molt de l’estil de l’autora, és un conte on convergeixen el fabulari més nostrat amb un escenari quotidià amb un personatge amb problemes ben reals.

En canvi «Matar el drac» de Krysztof Dabrowski no sé per on agafar-lo. Per com està disposat el text, diria que ha de ser un poema, o potser un micro relat... i potser en anglès tenia un sentit més elaborat però pel que fa a mi... no entenc com es publica això a la revista Catarsi. No he entrat en cap moment en la (breu) trama sobre un drac, una princesa i un vampir. Per oblidar.

Seguim amb «El pistoler i la mort» de l’Enrique Díaz.. Aquí ens topem amb un western fantàstic on un pistoler que ha fet un pacte sobrenatural vol evitar, un cop més, l’abraçada de la mort mentre s’enfronta al seu últim duel. El conte amb el final més original i una lectura ben correcta.
 
Però el millor conte de la present revista se l’emporta el relat «L’ampolla» de la Mar Ferrer (a la qual continuo animant a escriure més donada la qualitat dels seus relats). Aquest el relat més llarg del recull i el que té un argument més interessant: L’Anna rep en herència una casa i descobreix que una avantpassada va ser acusada de bruixa. Des d’aquell moment es capfica en buscar informació sobre la seva parenta i a experimentar amb un antic llibre de bruixeria que ha trobat mentre el seu xicot fa mans i mànigues per intentar que la noia marxi de la casa i abandoni el que es porta entre mans, doncs sona perillós. La fe contra la raó tindrà una lleu batalla però tots sabem qui guanyarà la partida. El conte és molt intens però a vegades peca de precipitat en alguns diàlegs o en alguna escena però que en general funciona molt bé. I la il·lustracoió de Gerard Freixas és sublim. Felicitats.

Eloi Puig
19/04/2026