|
REVISTA
|
||
 |
||
 |
||
 |
||
|
CATARSI 36 Editorial: |
||
| Catarsi 36 | ||||||||||||||||||||||
|
La revista Catarsi 36 ens porta cinc bons relats, quatre d’ells escrits per autors autòctons i un de traduït. I comencem precisament per aquest últim, el conte titulat «El meu cor és una equació de segon grau» de Shane Hallbach i traduït per Eudald Martínez on ens topem amb una història francament divertida on descobrim com una científica busca la parella ideal en trobades efímeres en restaurants. És senzill i efectiu. M’hagués agradat una història més llarga però molt bé. Seguim amb «L’endorcista» de l’Albert Vilardaga, un relat amb un plantejament força original sobre uns propietaris d’una immobiliària que apliquen mètodes extrems per fer fora a uns ocupes a través d’una mena de mèdium que introdueix un esperit a la casa en qüestió. Excel·lent final. Se m’ha fet curt. Es una història que podria ser més llarga i no perdria vigència. Divertida. Enric Bassegoda ens porta «El costum que tenien les abelles», una història amb molt bon ritme sobre un futur catastròfic on comencen a minvar les abelles i els científics estudien com revertir-lo. Si bé la prosa es dinàmica, m’ha semblat que té un estil massa divulgatiu i impersonal (tot i estar narrat en primera persona). El final, massa obert pel meu gust. «El retrat del mariner» de Carlos García és un conte que s’acosta a les teories que promouen que el destí està escrit i no podem evitar-lo. Una noia descobreix un senyor calcat a un retrat d’un quadre que li van regelar fa anys i decideix seguir-lo i investigar més sobre aquesta persona. La trama té nervi i la idea és molt engrescadora. Tanmateix al final és una mica brusc. I finalment arribem a «Celístia» de Quimera, un relat seleccionat per Premi Joves Lectors Catalans- Catarsi. Aquest és un relat que m’ha encantat tot i que se m’escapen diversos aspectes de la trama. Un petit univers contingut en un Sistema on la Birch viu de forma monòtona passejant la seva celístia (la il·luminació que tots els éssers d’aquest sistema tancat posseeixen). Però la rutina és massa tediosa pel seu caràcter i un dia decideix seguir una veu que sent dins el seu cap. Tot i l’enigma que amaga el conte, hi ha sentit de la meravella per parar un tren i una prosa viva i entregada. Potser me’l tornaré a llegir per mirar si el capto millor però sigui com sigui, potser és el millor conte del present recull. No acostumo massa a comentar les il·lustracions que número rere número, diversos il·lustradors treballen de forma desinteressada per embellir la revista. I el cert és que totes les il·lustracions d’aquest número les trobo molt més que notables, des de la impactant coberta de Xavi Plana a les il·lustracions interior de Marck Castelló, Teresa Suau, Ioan Ander, Viena Bantulà i Estel Cruells. Potser una de les Catarsi amb la part gràfica més ben treballada. Bravo per què us heu superat! Eloi Puig
|
|
|||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
 |
|
|||||||||||||||||||||
