|
REVISTA
|
||
 |
||
 |
||
 |
||
|
CATARSI 32 Editorial: |
||
| Catarsi 32 | ||||||||||||||||||||||
|
Parlem avui d’una de les Catarsi que m’havia quedat pendent de llegir i ressenyar: El número 32 que va sortir a l’estiu d’ara fa dos anys. Tenim davant nostre tres relats traduïts de Floris M. Kleijne, Bruce Golden i Gareth D. Jones i un relat autòcton de part d’en Francesc Aunión. Comencem amb «Els taurons de diamants» de Floris M. Kleijne, pel meu parer el millor conte d’aquest recull. Es tracta d’un relat molt digne sobre la transformació voluntària d’una persona que vol anar a viure a un planeta aquàtic per la qual cosa necessita una sèrie d’operacions que l’adaptin al nom medi. És un conte amb bon ritme i que m’ha deixat força satisfet del sentit de la meravella que es desplega per descriure’ns com es la vida submarina en un altre mon. Les seves criatures, les feines que s’hi fan etc. Potser la trama en sí és poc estimulant doncs pel meu gust hi manca una mica de conflicte. En tot cas, un relat notable. «L’home de ferro» de Bruce Golden ens acosta als vells conflictes identitaris de les formes de vida artificials (o parcialment artificials) com és el cas. Un andron és un esser orgànic amb implants creat pels humans amb finalitats lúdiques —almenys en aquest relat—. El nostre protagonista assisteix al seu últim partit, al seu darrer combat doncs la seva finalitat és lluitar en una mana d’esport brutal. Però aquest cop té preparada una sorpresa. Una trama senzilla que ens dona pinzellades sobre el que pensen les noves formes de vida massa semblants a la humana. En el fons totes volen el mateix. Llibertat. Francesc Aunión aposta per un relat introspectiu però de rerefons èpic amb «Jacme o el somni dels morts» i el cert és que parteix d’una idea interessant per a una trama que comença quan un almirall desperta del son criogènic per ocupar-se d’un desafiament militar que es preveu gloriosa per a la humanitat. La més gran flota espacial es a punt d’iniciar una batalla però alguna cosa no ha sortit com estava prevista. És un text interessant però que se m’ha fet un pel llarg. Dona voltes sobre la mateixa idea in cop i un altre i això li treu frescor. Tanmateix el dilemes morals i ètics de l’almirall li donen un aire filosòfic al relat força notable.. Acabem amb un relat molt curt: «Fuga en el temps» de Gareth D. Jones. És un text en format de diàleg sobre un pretendent a concursar en un programa sobre viatges en el temps que afirma que va inventar ell. Simple i poc interessant. Eloi Puig
|
|
|||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
 |
|
|||||||||||||||||||||
