UBIK
Ubik
(1969)

Phiip K. Dick

Editorial:
Kalandraka
(2021)

Col.lecció:
Factoria K

Núm: ---

Pàgines: 307

Traductor:
Martí Sales

Lectura del 2001:





Editorial:
La Factoría
(2000)

Col.lecció:
Solaris Ficción

Núm: 3

Pàgines: 222

Traductor:
Manuel Espin

Altres edicions:

CASTELLÀ:
2005 Puzzle

2004 La Factoría, Ventana abierta, 6

1985 Orbis. Biblioteca de Ciencia Ficción, 17

1976, 1985 Martínez Roca, Super ficción, 13

Llegir a Philip K. Dick és llegir Ubik... de la mateixa manera que llegir Ubik és llegir a Philip K. Dick. No sé si m’explico massa bé però aquesta definició tan simbiòtica és la manera que tinc de reafirmar un fet que crec que és evident per tots aquells que han seguit una mica la carrera literària de l’escriptor nord-americà: La seva obsessió per la percepció de la realitat va arribar a les més altes cotes de qualitat en aquesta novel·la, de manera que es va convertir en el seu gran llegat, en la seva obra més influent i sobretot més paradigmàtica. Tan sols, l’èxit que li atorgà el film Blade Runner va deixar-la una mica a l’ombra substituint-la per la més mediocre Somien els androides amb xais elèctrics? per tots coneguda.

Quan vaig llegir per primer cop Ubik, a l’abril del 2001, vaig tenir una estranya sensació que em  feia remoure al sofà mentre absorbia les idees que llançava Dick. Quatre anys abans havia llegit Somien els androides amb xais elèctrics? i no em m’havia agradat massa però el nom de Dick era una mena de guru a la ciència-ficció, i més si freqüentaves la llibreria Gigamesh o llegies els còmics de Fanhunter. I quan em va arribar a les mans Ubik vaig donar-li una altra oportunitat a l’autor. A dia d’avui, abans de començar la segona lectura de la novel·la, tot i no recordar massa la trama argumental, sí que he rememorat amb claredat estar estirat al sofà del menjador sense poder parar de llegir, flipant amb el que m’estava explicant l’autor, experimentant per primer cop la irrealitat que també pot provocar la ciència-ficció, recordant aquella sensació, estranya, peculiar, d’estar llegint una cosa tremenda, superior, tot un clàssic indiscutible.

Sí, potser ara vist amb més perspectiva —i sobretot amb alguns centenars de lectures més— no m’ha impactant tant, però crec que Ubik segueix sent una lectura indispensable per a tots els amants de la ciència-ficció més experimental i especulativa... i una novel·la que segur, va assentar moltes bases per a obres posteriors. Sí, cert és que alguns conceptes futurs que Dick imaginava s’han estavellat i semblen a dia d’avui anacronismes impensables però això passa en bona part de les obres de Dick i certament és el menys important. Sigui com sigui aquesta és una lectura imprescindible per entendre alguns dels fonaments de la ciència-ficció actual. Com deia Dick és Ubik i Ubik és Dick.... i tot en aquesta novel·la gira al voltant del concepte de la realitat i de com la percebem i vivim i també de com la transformem.

Ens situem en un futur proper on de forma força original (tot i que m’atreviria a dir que amb idees capturades d’una altre gran autor com fou Alfred Bester), Dick ens trasllada de forma enèrgica i carregada de sentit de l’humor a una època molt ben dissenyada on els poders mentals son una capacitat normal de molts membres de la societat i on per exemple, la semi-vida és un estat més de la nostra existència. En aquesta visió futura de la humanitat conviuen nombrosos humans amb poders psíquics (telèpates, precogs etc) i naturalment també existeixen els humans que els poden anul·lar, anomenats inercials. I això, en una mon capitalista regit per la llei del més fort és important doncs una persona psi, a través de l’espionatge industrial, podria robar estratègies i plans secrets de grans companyies. De manera que també tenim les empreses captadores d’inercials per fer-los front.

I aquí és on trobem als nostres protagonistes: En Glen Runciter, gerent d’una pròspera empresa d’inercials i Joe Chip, el seu millor tècnic. Mentre en Chip ha captat a una nova inercial que sembla molt poderosa per fer front als camps psíquics, en Glen lluita per  mantenir la companyia al primer nivell. Runciter té la seva dona en un taüt a Suïssa on resta en estat de semi-vida. Això significa que és morta però que conserva la capacitat de comunicar-se amb tu lleument. I segueix sent consellera de l’empresa quan hi ha crisis profundes. Un dia en Runciter rep un encàrrec important que li significa convocar a onze inercials per poder fer front a una crisi a la Lluna. Però alguna cosa va malament i en Joe Chip es converteix en el nou dirigent de l’empresa mentre comença a experimentar fallades a la realitat que l’envolta.

Dick ens porta per on vol durant tota l’estona amb un ritme frenètic on no tens ni un moment de respir. Ens narra de forma magnífica els canvis experimentats a la realitat i ens fa dubtar constantment del que llegim. Potser abans (i més tard) també ho havia fet en altres novel·les però crec que és aquí on el seu talent va saber desenvolupar-se millor. Aquí teniu un fragment que exemplifica els canvis a l’univers que envolta en Joe Chip:

"Al límit del seu camp visual va veure un edifici alt d’un groc encrostonat. Però alguna cosa el va estranyar. Una pampalluga, una mutabilitat, com si l’edifici basculés entre l’estabilitat i la incertes insubstancial. Una oscil·lació en cada fase durava pocs segons i es fonia en la seva fase antagònica, una freqüència força regular com si un batec orgànic subjagués sota l’estructura. «Com si fos viu» va pensar.“

Ubik és original i complexa. Ubik té ritme, Ubik és una novel·la per reflexionar sobre el sentit de la realitat que ens envolta; és una aventura per assaborir tranquil·lament i per rellegir-la de tant en tant, doncs és probable que en la primera lectura no arribem a copsar tots els detalls que tracta d'explicar-nos l'autor. La seva complexitat, tanmateix, és fascinant i deliciosa i ens pot animar i ensenyar que no tot el que observem potser només forma part d’una realitat determinada.

Recordeu aquella màxima, repetida un munt de vegades que s’ha convertit en una mena de crit de guerra dickià i que ja ha passat a la història de la cIència-ficció i fins i tot ha donat el títol a una biografia de l’autor: Jo soc viu i vosaltres esteu morts

A destacar la feina del Martí Sales, el traductor, per actualitzar aquesta obra de l’any 1969 sense despendre’s d’aquells punts anacrònics i poc rigorosos que també la fan tant especial. I felicitar a Kalandraka per aquesta col·lecció de clàssics que ens porten en català (alguns d’ells, per primera vegada) i que ja ha publicat títols referencials com Solaris o L’home dins el castell

Eloi Puig
29/01/2023