Torn de nit
TERROR- ANTOLOGIA
 

TORN DE NIT
Night shift
(1978)

Stephen King

Editorial:
Males Herbes
(2018)


Col.lecció:
Distorsions

Núm:
53

Pàgines:
525

Traductor:
Ferran Ràfols

   
Torn de nit

M'he adonat que si exceptuem una de les darreres novel·les d'Stephen King, la qual vaig llegir a finals de l'any passat, La caja de botones de Gwendy, la resta d'obres que coneixia del mestre del terror eren de la seva etapa inicial, d'aquella primera dècada dels anys setanta. Per a molts, aquests inicis van significar el bo i millor de l'obra de King, potser perquè les obres eren molt impulsives, fresques i no posseïen un volum molt gran de pàgines – com en altres novel·les insignes dels vuitanta o noranta-. El que tenim entre les mans és un antologia que pertany a aquella època: Torn de nit. Aquesta antologia és un conjunt de relats escrits en aquells anys i conformen un volum imprescindible on podrem entrellucar algunes de les dèries de King que corroborem en obres posteriors però sobretot des d'on ens agafaran moltes i moltes ganes de continuar llegint-lo i d'esgarrifar-nos subtilment i com qui no vol la cosa en quasi cada pàgina que anem passant. I sí, és el primer cop que es tradueix al català i com no, qui ens ha servit en safata aquesta magnífica edició és l'editorial Males Herbes.

Vint són els contes que conformen aquest Torn de nit, traduït per Ferran Ràfols. Vint històries amb les que tremolar i angoixar-nos amb major o menor mesura mentre descobrim tant escenaris fantàstics com escenes quotidianes que treuen el son. El volum és eclèctic en aquest sentit doncs en toparem amb històries inversemblants, fosques i tètriques però també d'altres que freguen el surrealisme i també, com no, amb simples descripcions que et poden glaçar la sang per properes ja que per tots és sabut que el pitjor terror és que el tens més a l’abast.

Torn de nit obre l'antologia amb “Jerusalem's lot”, un relat d'aires lovecraftians que no té res a veure amb l'excel·lent novel·la homònima que va escriure King uns anys més tard. És més, aquest relat té un estil completament diferent: descriptiu i expressat a través de cartes, sempre doncs, narrant una acció en passat i en primera persona i amb aires molt decimonònics. En ocasions és inquietant i la història és correcta. Bé, tot i que sota el meu parer, molt inferior a la novel·la amb la que comparteix títol.

Hores mortes” és el primer conte on l'ambientació és clau per terrorífica: les catacumbes malsanes d'una antiga fàbrica on habiten milers de rates. És un conte angoixant i pensat perquè la foscor i les mirades inquietes dels rosegadors ens posin nerviosos de forma contínua. Molt bé.

En canvi “Onatge nocturn” és un relat d'aires catastrofistes més arrelat a la ciència-ficció que al terror en sí, on un grup de nois conviuen o sobreviuen a un present del qual no s'entrelluca un futur massa benestant. Intueixo que si el conte hagués estat més llarg s'hagués pogut convertit en una novel·la que podria haver begut de clàssics com El senyor de les mosques.

Continuem amb la ciència-ficció en aquest cas amb una premisa terrorífica que fa que “Jo sóc la porta” sigui un bon conte que juga amb la paranoia. És una molt bona idea però d'execució irregular; el relat és inquietant però no arriba a connectar amb el lector.

La trinxadora” és un grandíssim conte sobre una màquina de trinxar (subtil eh?) que sembla cobrar vida pròpia. Una investigació per un accident laboral provoca que un inspector comenci a sospitar de la màquina en qüestió. És potser el conte que inaugura una de les temàtiques estrella de King: la dels objectes inanimats que o bé estan posseïts o bé simplement actuen com si ho fossin. Gore, sang i terror en estat pur. Excel·lent.

L'home del sac”, és un relat psicològic que demostra la capacitat de King perquè un personatge ens caigui malament a causa del seu tarannà o manera de ser. Ens fa fàstic en el sentit figuratiu, com a persona menyspreable. És una història molt ben narrada sobre la mort de les tres nens a mans d'una figura desconeguda que s'amaga en un armari. El final és genial. Excel·lent

També a “Substància grisa” l'autor de Maine juga amb nosaltres amb un conte subtil sobre la por i el fàstic que ens pot transmetre la imaginació quan se'ns descriu una forma fosca i amorfa que poc a poc va prenent el relleu del cos d'un veí d'un petit poble. King és capaç d'estimular la nostra ment per que imagini el seu propi horror. Molt bé.

Potser en altres circumstàncies m'hagués agradat més “Camp de batalla” però en aquest cas l'he trobat un pèl ingenu i potser també de caire juvenil. Es tracta de la relació de fets on es descriu l'atac d'una sèrie de joguines al seu amo. M'ha semblat més divertit que terrorífic

I a “Camions”, King torna a jugar amb els objectes inanimats que de sobte cobren vida. En aquest cas tot tipus de vehicles. Aquesta és, però, una història que m'ha agradat d'entrada perquè l'autor comença la narració in media res i poc a poc anem descobrint el perquè del comportament febril d'alguns personatges atrapats en una àrea de servei d'una autopista. És un relat tens i està ben pensat tot i resultar poc creïble en el sentit que els personatges actuen de forma un tant poc meditada.

Seguim amb “A vegades tornen”, Un gran relat sobre les pors que a priori semblen mundanes però que poden amagar més coses. El passat tèrbol que un professor d'institut va patir a mans d'una matons i que sembla ara torna a reviure. Final apoteòsic

La primavera de les maduixes” és un conte molt ben portat sota una intriga sobre els assassinats en una universitat en una primavera especialment boirosa. Sembla, però, una narració més asèptic, allunyada d'emocions i per tant més suau i digerible que altres de l'antologia. Bon final

Una de les millors històries d'aquesta antologia de caire no fantàstic és “La cornisa”, un molt bon relat al voltant d'un xantatge que provoca que el nostre protagonista hagi de caminar per una cornisa de tretze centímetres d'ample en un 48è pis. Molt angoixant per moments i molt ben narrada. Excel·lent

En canvi “L'home del tallagespa” és l'únic conte de tot el recull que no m'ha agradat. Massa surrealista al meu parer. És una història que busca una certa complicitat amb la víctima que tots veiem qui serà però en aquest cas el monstre, el dolent del pel·li, m'ha semblat poc creïble i poc treballat. De fet potser aquest surrealisme ratllant l'absurd del què parlava ha estat el factor clau que m'ha fet a valorar-lo per sota del suficient.

Però ah! No hi ha res com recuperar les formes amb un relat com “Deixa-ho, S.A” o el que ve a ser una fórmula revolucionària per deixar de fumar. King aquí aplica unes normes basades en pors totalment factibles i quotidianes. Potser podem entreveure un cert regust fantàstic però en definitiva és una història que va adreçada a qualsevol persona fumadora i a que es preguntin: Quin seria el factor decissiu que els faria deixar aquesta drogodependència que és el tabac? Un molt bon conte.

King hi torna amb un relat de caire psicòlògic amb rerefons fantàstic amn “Sé el que necessites”. És una història correcta sobre les particluars capacitats de l'Ed, un noi aparentment normal però que sempre sembla saber què fer o què dir quan està al costat de l'Elisabeth. Podriem considerar-lo un relat que s'endinsa amb les pertorbacions que pateix la protagonista al seu costat. Però l'he trobat un pèl fluix , comparat amb els altres.

Els nens de les panotxes” és el conte que il·lustra la gran portada d'aquesta antologia. No és un relat qualsevol. És potser una de les millors històries curtes d'Stephen King que a més ha estat traslladada en adaptacions cinematogràfiques (com molts altres treballs seus per altra banda). En aquesta història es barregen sentiments impactants per part de la parella protagonista, la qual arriba per casualitat a un poble de la Nebraska profunda completament envoltat per desenes i desenes de camps de panotxes i on no sembla viure-hi ningú. Bé, potser sí: Grups de nens i adolescents que apareixen de qui sap on i que semblen posseir una religió i unes creences molt particulars. Destaco aquí el paper de la Vicky i el seu completament creïble comportament que navega entre l'histerisme i la por absoluta a quedar-se sola. Excel.lent

Aquest conte, “L'últim graó de l'escala” és una històra trista i molt ben plantejada, especialment en els seus moments dedicats a la infantesa del protagonista quan realitza apostes amb la seva germana petita per caminar per sobre unes vigues de fusta a vint metres d'alçada. No té elements fantàstics i com deia és una història molt trista i també molt gran, explicada sota la batuta del millor King. Tot i l'angoixa que desprèn per moments cal recacar el tomb que li dóna l'autor al final que sorprèn més per la seva intensitat emocional que no pas pel terror (o la manca d'aquest).

L'amant de les flors” també és un conte que juga amb un final sorprenent i que demostra com ens pot enganyar l'autor al presentar els seus personatges. És una història simple i ben portada al voltant d'un pretendent que porta les flors a la seva estimada. Molt bé.

La penúltima història és molt interessant doncs deixant de banda que ens sotmet a un ambient gèlid enmig d'una gran tempesta de neu i dels terrors amagats en aquesta, és realment una continuació del gran clàssic que és “Salem's lot” (la novel·la, no el conte que trobem en aquest recull), per mi un referent al tractar-se d'una de les millors novel·les de vampirs que he tingut el plaer de llegir. “Una última abans de sortir” és una lectura ideal pels amants del terror vampíric.

El darrer conte també té un aire trist i melancòlic. Es tracta de “La dona de l'habitació”, una correcta història sobre l'eutanàsia. A mi particularment no m'ha semblat cap obra massa notable però l'interès hi és i King el posa sobre la taula de forma convinçent.

Res més, una magnífica antologia per conèixer els primers temps de l'autor de terror de més renom del món. Una antologia que ha estat tractada per part de Les Males Herbes de forma excecional, publicant-la en tapa dura i amb una edició magnífica. Un recull, doncs, que no hauria de faltar a qualsevol biblioteca ni que sigui per poder rellegir de quan en quan bona part dels misteris i terrors que ens convida a somiar de forma morbosa i apassionant Stephen King. Tan de bo aquesta antologia sigui un punt de partida per reeditar alguns clàssics de l'autor o de publicar-los per primer cop al català. Tenint en compte que aquest escriptor és un pilar de la literatura popular del gènere de terror seria una mostra de normalització contundent en la nostra llengua.

Eloi Puig, 28/01/2019

Premis:

 

Recerca:
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Relats que conté aquesta antologia:
Jerusalem's Lot
Les hores mortes
Onatge nocturn
Jo soc la porta
La trinxadora
L'home del sac
Substància grisa
Camp de batalla
Camions
A vegades tornen
La primavera de les maduixes
La cornisa
L'home del tallagespa
Deixar-ho, SA
Sé el que necessites
Els nens de les panotxes
L'últim graó de l'escala
L'amant de les flors
Una última abans de sortir
La dona de l'habitació