Soc llegenda
CF- POST-APOCALÍTICA

SOC LLEGENDA
Am Legend
(1954)

Richard Matheson

Editorial:
Laertes
(2021)


Col.lecció:
L'arcà

Núm:
29

Pàgines:
246

Traductor:
Carles Urritz &
Carme Geronés



Lectura del 2003:






SOY LEYENDA
I am legend
(1954)

Richard Matheson

Editorial:
Minotauro
(2003)


Col.lecció:
Pegasus

Núm:
25

Pàgines:
179



Altres edicions:

CATALÀ
1988 Laertes, l'Arcà, 74

ESPANYOL:

2006 Minotauro. Booket. Ciencia ficción, 8009

2003 Minotauro. Pegasus

2000 Círculo de lectores

1988 Minotauro

1986 Planeta. Bestsellers Planeta, 98



Soc llegenda  

Que Richard Matheson és un referent importantíssim pel que fa a la literatura de gènere fantàstic és indiscutible. El que no s’entén és perquè no s’ha traduït més al català un autor que va ser fonamental — tant escrivint contes com novel·la— i que va influir a tota una generació posterior. Però per això tenim a l’editorial Laertes que al 1988 ja va apostar per la traducció d’una de les seves obres més emblemàtiques i que enguany ens l’ha tornat a portar en una nova edició revisada. Estic parlant de Soc llegenda, una de les novel·les cabdals de Matheson, una revisió del mite vampíric sota una perspectiva inèdita i que fins i tot ha estat portada al cinema de manera desigual un parell de cops. Les bones notícies són, a més, que Laertes ha anunciat més traduccions al català de Matheson de manera que podem estar més que contents — i frisosos— per poder llegir aviat més obres de l’autor.

Quan vaig llegir per primer cop Soc llegenda el 2003 (en castellà en aquella ocasió) em va semblar un llibre diferent, interessant i original però el fet és que jo m’esperava una novel·la més en clau terrorífica, a l’estil de l’obra mestra que és Salem’s Lot d’ Stephen King i per tant a l’acabar-lo vaig tenir una sensació agredolça: M’havia agradat notablement però no era el que buscava. Jo volia terror, sang, angoixa i em vaig trobar amb una novel·la apocalíptica, reflexiva i amb poca acció. Ara, divuit anys després ja sabia el què anava a llegir i a més, m’hi he llançat amb molt més d’interès perquè volia rememorar les bones sensacions del primer cop però, a més, fer-les créixer sabent al que m’enfrontava. Haig de dir, tanmateix, que bona part de la trama la tenia mig oblidada i que se’m barrejava amb el guió de la dubtosa adaptació de la pel·lícula homònima que va protagonitzar en Will Smith el 2007.

Soc llegenda, com comentava, és una original història de vampirs però narrada des d’un punt de vista molt diferent al dels clàssics que coneixem tots avui dia. Richard Matheson ens acosta al mite vampíric des de una vessant científica en un ambient de ciència-ficció post-apocalíptica: Robert Neville és l'únic supervivent d'un desastre de proporcions mundials que ha afectat a tothom. La població del planeta ha patit una pandèmia que ha transformat als humans en quelcom semblant als vampirs; sí, a éssers que semblen extrets de les novel·les gòtiques de terror o que almenys comparteixen algunes de les seves característiques distintives. Però aquesta malaltia no ha afectat a en Robert Neville. Ell n’és immune i per tant està salvat... però es troba aïllat, sol, davant tot un món que de cop i volta és feréstec i diferent.

Soc Llegenda tracta més de com afrontar aquesta solitud, de com no perdre l'esperança i en definitiva, de la desesperació d'un home que lluita sol, dia a dia, contra tot un món que ja no és el seu i que se li ha girat en contra. Per un cantó, Neville es dedica a assassinar tants vampirs com pot durant el dia, moment en que aquests són més vulnerables, mentre que per l'altre, tracta d'investigar la causa que ha originat la plaga i la seva possible erradicació.

Les teories sobrenaturals del mite vampíric que provenen del folklore fantàstic (els miralls que no reflecteixen al monstre, les transformacions en animals com el rat-penat o el llop etc...) poc a poc van sent refutades empíricament per un personatge com Neville que necessita alliberar-se de la tensió de sentir-se sol, explorant les causes de la pandèmia de forma científica, per almenys entendre el perquè de tot plegat.

Va remenar el cap. No, no, hi havia de pensar en calma, havia de plantejar-se tots els problemes abans d’intentar-los resoldre.
Les coses s’havien de fer d’una manera metòdica, científica.”

L'autor ens trasllada a un futur proper (per la seva època), el 1976, per explicar-nos de manera senzilla i directa la història d'aquest supervivent. Robert Neville rememorarà alguns traumes que li van ocórrer durant els dies posteriors al desastre mentre lluita per continuar viu a casa seva, al seu barri... sense cap recolzament extern. El dia a dia tediós i invariable i la futilitat de tot plegat serà un altre enemic que Neville haurà de combatre:

“En un món regit pel terror monòton, els somnis no solucionaven res. Ell s’hi havia adaptat, al terror. Era la monotonia el que li pesava més, tot just ara se n’adonava, tot just ara ho comprenia. I aquesta conclusió li proporcionava una mena de pau, de tranquil·litat” (…)

La moralina de la novel.la és una altra però: Ara que Neviile s’ha quedat sol... Qui és el diferent? Un sol home que es dedica a exterminar tota una població monstruosa, o la mateixa població que resulta que ara ha canviat i posseeix un nou ordre en les coses? Aquesta dicotomia és la gran clau de la novel·la, la gran aportació que realitza Matheson a l’enfrontament contra allò desconegut i que per tant provoca por i desconcert. Podríem estar parlant tant de monstres del folklore popular com de contactes extraterrestres perquè en el fons els humans tenim un instint de supervivència que es sobreposa a tot, especialment quan ens hem d’encarar al desconegut: Abans destruirem allò que no coneixem i que ens provoca inseguretat, per evitar que ens elimini a nosaltres. Recentment hem pogut llegir aquesta teoria de forma sublim a El bosque oscuro de Cixin Liu, per exemple. Però Matheson ja la va apuntalar a mitjans del s.XX.


Cal reconèixer el gran mèrit de Matheson alhora d'escriure una història tan coherent amb tan poques pàgines (podem llegir-nos l'obra pràcticament en una tarda).  Una novel·la, doncs, que darrera la seva senzillesa amaga un missatge més profund i transgressor. I acabo deixant-vos aquestes paraules que són potser les més líriques però precises que va escriure Matheson per aquesta novel·la i que la defineix a la perfecció:


Un nou terror ha nascut de la mort, una nova superstició s’apodera de la inexpugnable fortalesa de l’eternitat.
Sóc llegenda”

Eloi Puig
26/04/2021

 

Premis:

 

 

Recerca per seccions:
Ciència-Ficció
Fantasia
Terror
Còmic
Revistes
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.