Sismes / Un bibliotecari de Mart






SISMES /
UN BIBLIOTECARI
DE MART

(2022)

Sergi G. Oset


Enric Herce

Editorial:
Editorial Chronos
(2022)


Colección:
Gatzara

Núm:
01

Páginas:
224

Otras ediciones:

ESPAÑOL:
No existen ediciones




Sismes/
Un Bibliotecari de Mart
 

Si existeix un fet evident, un axioma de calaix, si ho preferiu, dins la literatura en català és que aquesta no assolirà mai la normalitat fins que puguem llegir qualsevol gènere i corrent literària en la nostra llengua, tant si és un tipus de literatura que s’arrapa als best-sellers com si és d’una estranyesa que només agrada a uns quants lectors transgressors. Però sobretot el que ens manca és una literatura pulp i sense complexes que ens proposi petites obres que et pots polir en una tarda fructífera.

Els editors de Chronos no en tenen prou en acostar-nos literatura fantàstica de qualitat, sinó que han emprès un nou projecte, una nova col·lecció de material inèdit d’autors catalans que volen experimentar en la narrativa breu desinhibida que tant pot acostar-se a l’space opera com a l’slatterpunk. L’únic cas que em ve a la memòria recent que hagi explorat aquests camins poc transitats és la novel·la curta Els dits de la bruixa de Tamara Romero. A més, doncs, de publicar aquest pulp que tanta falta fa per enganxar a generacions que volen una lectura ràpida i explosiva, a can Chronos han rescatat de l’oblit aquella vella fórmula de publicar dues novel·les pel preu d’una en un sol volum (on quan girem el llibre descobrim una altra coberta a l’inrevés). El resultat és aquest primer volum de la nova col·lecció Gatzara — un nom que ja ens indica que els editors estan gaudint-la com un gos amb un os— i les primeres dues aportacions venen a càrrec de Sergi G. Oset i Enric Herce amb Sismes i Un bibliotecari de Mart respectivament.

Començo per Sismes pel simple fet que va ser la primera de les històries que vaig llegir. I el primer que em ve al cap per definir-la és un sentiment de pura sorpresa. Ja sé que Sergi G. Oset ha experimentat força amb el món dels microcontes i també s’ha endinsat pels camins de la paròdia delirant amb novel·les com Adzum i els monoculars però aquest cop el seu registre m’ha deixat amb els ulls esbatanats i és que ha estat capaç de crear un poti-poti majúscul amb extraterrestres, controls mentals, fantasia hardcore i una trama absorbent com poques mentre abocava un llenguatge directe, visceral i també...per què no? Poètic.

Sismes és una història narrada en segona persona. Ull aquí! Que això, senyors, és molt complicat. Això demostra una intencionalitat d’atacar a la protagonista psicològicament, perquè el narrador sap més que ella, coneix la seva ment, el que li passa pel cap, el que està vivint. I oh! Sí, l’autor no se n’està de res i ens ofereix una prosa molt treballada però sobretot molt hipnòtica. Fins al punt que m’atreviria a afirmar que és la millor que he llegit d’en Oset fins ara.

(...) “ ets un microbi sexual atrapat a la platina d’un microscopi òptic d’un científic esquizofrènic.”

Directe, dur, gore en ocasions i amb insinuacions que temptegen el bizarro les entrades directes d’en Sergi G. Oset no et poden deixar indiferent. Potser ens trobem amb indicis del que podria ser una novel·la slatterpunk, on la intenció de l’autor és remoure estómacs, pertorbar al lector —en la meva escassa experiència en el tema, crec que la novel·la que exemplifica aquest subgènere de culte és Un dios de paredes hambrientas de Garret Cook

Agafa’m la ma Eva. Junts explorarem el trauma que suposa que et rebentin el cap mentre un titella posseït per un alienígena et folla pel cul.”

Per si això fos poc, l’argument de Sismes no és senzill. Ens trobem amb una trama inspirada en els fets de la plataforma Castor (recordareu que la injecció de gas a dipòsits submarins va provocar divers tremolors a la costa de Castelló) on una noia, Eva, és el centre d’atenció d’un súcube, un dimoni que és enviat a experimentar — sense intervenir— en la vida de la noia i les seves nombroses morts.

Fantasia, súcubes estranys, possessions, extraterrestres i poders extrasensorials. L’autor és capaç d’ajuntar tots aquests elements i sortir-ne viu. No negaré que el final obert et deixa amb ganes de saber més d'aquest estrany món antinatural que es reflecteix a Sismes. I potser és una anada d'olla de l’autor però m'he sentit molt a gust amb la seva prosa i les seves intencions. Potser aquí més que mai no importa tant el final o el missatge com el camí que ens hi duu, especialment perquè ens podem perdre una mica en una història que no acabem de captar al 100% però que ens deixa un regust brutal.

Canviem d’escenari, de llibre i d’autor: Un Bibliotecari de Mart està escrit per Enric Herce (recent guanyador del Premi Ictineu per L’estrany miratge. I canviem d’estil sense perdre frescor perquè aquesta novel·la breu és una història narrada en clau de comèdia d’espies en un futur proper on Mart és una planeta regit per una monarquia.

El nostre protagonista és un plàcid bibliotecari que treballa i viu una vida sense complicacions. Però un dia es troba en un greu problema al rebre una informació secreta que porta inserida dins el seu cap i que no pot descarregar-se.

El resultat és una frenètica aventura marciana on la política el planeta roig té unes sospitoses semblances amb l’actual política catalana (incloent el fet que la monarquia no està massa ben vista), un reflex doncs de la nostra classe política sota l’ombra de la vella reivindicació republicana. Naturalment, i coneixen a un autor com Herce, les referències a la cultura pop son constants i no ens costa detectar un homenatge a la gran pel·lícula Desafiament total i altres referències cinèfiles. També és cert que a un servidor li agraden aquestes picades d’ullet al lector però no trobo que encaixin bé en alguns diàlegs. Es veuen forçades tot sovint.

Què ens trobarem doncs a Un bilbliotecari de Mart? Doncs una paròdia auto referencial (recordem que l’autor treballa com a bibliotecari) amb ingredients carregats d’humor, acció i aventura desinhibida i efectiva. Una lectura ràpida i trepidant que per una banda ens acostarà a aventures lleugeres de la ciència-ficció amb les esmentades picades d’ullet a la dècada dels setanta o vuitanta (Magnum, Mazinger Z, Samantha Fox...) i per l’altre banda, obtindrem una crítica gens dissimulada a la monarquia i als poders fàctics que no permeten referèndums al respecte. Un cocktail molt entretingut sense dubte. El cert és que darrera l’experiència més fosca de Sismes, llegir Un bibliotecari de Mart és un complement perfecte per aquet primer volum de la col·lecció Gatzara.

I no puc deixar d’esmentar les il·lustracions brutals que acompanyen aquest experiment pulp i engrescador: Tant la coberta de Sismes de Jagoba Lekuona com la de Un Bibliotecari de Mart d’en Toni Benages em sembles encertadíssimes.

Crec que la col·lecció va pel bon camí i probablement en pocs mesos tinguem el número dos preparat per ser devorat. Felicitats per la iniciativa!

Eloi Puig
26/06/2022

 

Premis:
 
Recerca per seccions:
Ciència-Ficció
Fantasia
Terror
Còmic
Revistes
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.