|
CF- SPACE OPERA
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
LA SÍNDROME Editorial: |
| La síndrome de Sol Terra | |||||||||||||||||||||
|
Tornem a començar. Perquè ens trobem davant de La síndrome de Sol Terra, la tercera entrega de la saga Stella Signata, aquesta epopeia de sis volums que el Ricard Efa, a través de Mai Més Llibres, ens acosta dos cops l’any. Però atenció! Ara l’escenari s’ha traslladat; ja no som dins els Confins, ja no ens trobem immersos en aquell estrany univers d’èter on una civilització humana s’havia desenvolupat durant dos mil anys i va col·lapsar entre ambicions totalitàries i lluites intestines. Ara les regles han canviat. Efa ens va deixar amb la mel als llavis però ara l’escenari que ens trobem és diferent; de forma abrupta i cruel ens presenta un altre univers, o almenys un altre sistema on transcorren les noves aventures d’Estella Signata. Però a diferència dels dos anteriors volums, la realitat actual ens situa en territori conegut. Bé, no del tot, però sí que entenem com els personatges i la història han arribat fins aquí: El sistema solar Yi Ri és l’espai a on els colonitzadors terrestres han arribat fugint del sistema Sol, la llar de la humanitat. La impossibilitat de continuar la vida a la Terra ha fet que naus generacionals irrompin en aquest nou sistema replet de planetes habitables. De fet, el demolidor primer capítol ens mostra aquesta arribada. Però l’acció transcorre setanta anys més tard, quan alguns dels cinc planetes de l’espai habitable de Yi Ri ja han construït societats i estructures perquè una nova societat humana es creixi amb certa comoditat. La Unió és l’administració que governa el sistema, seguint amb aquella idea quasi romàntica d’intentar evitar l’extinció de la humanitat, amb el camí marcat pels seus avis i rebesavis de fundar nous mons i habitar-los. Però el seu poder és escàs i els seus recursos limitats: Una corporació privada, Iron Enterprises, conduïda per Benjamin Janus Bell II, un clon del seu antecessor, és qui posseeix el poder de facto al sistema: el control del demeteri, un mineral estrany que s’utilitza per a la industria militar —entre d’altres— i que sembla disposar de propietats especials. La política serà clau i aquesta tensa simbiosi entre la Unió i la corporació Iron Enterprise es convertirà en l’estira i arronsa per on diversos personatges lluitaran per assolir els seus objectius. Perquè en aquesta tercera entrega tornarem a tenir batalles espacials, en aquets cas sota la direcció de Kaori Yatsura, comandant d’esquadró; però també coneixerem a la Nassoumi Tinné-Caesar, membre d’una congregació religiosa que habita les selves impenetrables del planeta Taranis; o amb Irena Corindon, una exobiòloga de gran reputació que va patir un incident inexplicable quan era petita. I també, es clar, altres personatges, un dels quals esdevindrà un vincle entre les anteriors novel·les i aquesta. Ricard Efa ens presenta un bon ventall de protagonistes femenins que seran qui dirigeixin la major part de l’acció de la novel·la. Només Benjamin Janus II, l’ombra del qual serà d’una manera o una altra, el contrapès masculí als personatges principals esdevindrà la nèmesi de totes elles. A destacar, que tant uns com altres, en el fons, actuen per un ideal, cercant un horitzó al qual volen arribar per moure’s un pas més en l’evolució humana fora del sistema Sol. Aquí hi trobareu una trama centrada en part en la nostàlgia per un món perdut on tots volen esforçar-se per no repetir el errors encara que sembli impossible. També l’espiritualitat —aquí representada per l’escassa població del planeta Taranis, d’origen africà— hi tindrà un paper important. Ricard Efa, com ja va idear a les novel·les prèvies, reafirma a personatges d’orígens i cultures diferents: Descendents japonesos, centre-africans i fins i tot hi trobem un cognom català. A tot això s’hi haurà d’afegir la lluita contra una estranya malaltia neuro-degenerativa que afecta a una part important de la població i sobretot un misteri en forma d’estranyes aparicions de naus estel·lars que desapareixen com per art de màgia. La Síndrome de Sol Terra sembla abocar-se a reflectir un missatge antibèl·lic més clar que mai i malgrat gaudir amb batalles que ens realcen l’emoció de la trama, Efa, ha apostat fortament per seguir camins més espirituals en certs capítols. Fragments d’aquesta història que fins i tot podríem definir molt eteris i de profunda disposició en plans metafísics. Haig de reconèixer que malgrat que l’autor escenifica i narra aquesta capítols amb bon ritme, m’ha costat saber a on volia arribar exactament. Al ritme constant, a la prosa dinàmica, ja marca de la casa, i als misteris i cliffhangers que ens deixa com si res al finals de cada capítol, cal sumar-hi els diferents usos lingüístics d’alguns personatges —un recurs que ja va utilitzar de forma magnífica a les altres novel·les— i que en aquest cas recau en el personatge de Nassoumi Tinné-Caesar i els seus congèneres que utilitzen un dialecte afrancesat. Al sistema Yi Ri hi distingim una nova humanitat i uns nous reptes exposats en forma d’una política inestable i cada cop més desequilibrada, albiraments del que podrien ser naus alienígenes, descobriments fantasiosos sota les estructures planetàries, viatges místics a través d’universos, clons malignes, androides sanguinaris i personatges que defensen línies d’acció basades en la ciència o l’espiritualitat davant de les ànsies megalomaníaques de qui vol tirar pel dret.
|
|
||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||