La psicografia
FANTASIA SOBRENATURAL

LA PSICOGRAFIA
(2020)

Josep Penya

Editorial:
Voliana Edicions
(2020)


Col.lecció:
Retorn al Sol

Núm:
11

Pàgines:
162



La psicografia  

Una psicografia és el resultat escrit de l’habilitat d’una persona per traslladar al paper i de forma inconscient les paraules que un esperit, fantasma o en definitiva un ésser sobrenatural li dicta. Ho sigui, és un text redactat que expressa paraules del més enllà.

Cal tenir clara aquesta definició perquè la nova novel·la de la col·lecció Retorn al Sol de Voliana edicions, s’endinsa d’una forma peculiar en aquest mon fantàstic des d’una perspectiva molt quotidiana.

La psicografia és una novel·la de Josep Penya i té la particularitat d’estar basada en una psicografia que el mateix autor va heretar. No estic acostumat a llegir novel·les des d’aquesta vessant fantàstica però Penya, en un intent d’acostar-nos una realitat palpable (la psicografia en sí) ha valorat novel·lar una història intimista sobre un personatge amb problemes quotidians (hipoteca, separació, depressió...) i reactivar-la amb l’efecte que li proporciona llegir l’esmentat text misteriós.

Potser el fet més interessant de l’obra es troba precisament amb el que diu —o més aviat amb què descriu— la psicografia: una societat futura d’aires utòpics on l’espiritisme està molt estès i guanya la batalla al materialisme. La gent d’aquest futur contacta amb freqüència amb el més enllà, amb els morts, els parents que han traspassat; hi parlen, veuen visions de futures reencarnacions etc. Tot plegat és força fascinant. No és que resulti un món creïble ni molt menys però en termes fantàstics dona lloc a especular d’una manera molt intensa amb un univers on dues dimensions, la material i l’espiritual, es donen la mà i permeten comunicar-se fluidament.

Cert és que la posada en escena d’aquest món utòpic amb enllaços paranormals és un tant innocent, naïf (amb paraules del mateix autor) i al llegir-lo resulta planer i fins i tot poc desenvolupat però se suposa que és l’extracte del que està escrit en una psicografia i per tant d’una redacció inconscient que no pot pretendre desenvolupar-se molt, literàriament parlant.

Les interaccions del nostre protagonista, doncs, amb la psicografia, resulten com una mena de teràpia per superar moments difícils de la seva vida personal. Entendre el món espiritual per comprendre l’estat anímic del protagonista en el mon real. Una mena de causa-efecte.

La novel·la és amena i sense moltes pretensions, lleugera i correcta. No us espereu tensió ni grans dosis d’intensitat literària. La trama és senzilla i fins i tot els escassos personatges que hi apareixen (el nostre narrador en hores i baixes i ja cap al final del llibre una il·lustradora d’obres steampunk) estan doblegats a la curiositat intrínseca que desperta en el lector la descripció del món espiritual, de manera que no ens els fem massa nostres. La psicografia és una història que es deixa llegir bé i que no busca tant cercar la complicitat del lector amb els personatges o la història si no més aviat exposar una trama lligada a la lectura d’un material, d’un text, provinent d’una altra dimensió que ens obra les portes a imaginar un futur si més no original i replet d’elements del fantàstic sobrenatural.

Una curiositat basada en un fet real que no estem acostumats a llegir en la nostra llengua.

Eloi Puig
04/11/2020

 

Premis:
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.