EL PLOR
DEL CUCUT
(2025)

Iván Ledesma

Editorial:
Dolmen
(2025)

Col.lecció:
Stocker

Núm: ---

Pàgines: 256

Il·lustrador:
Hécor R. A.

Ivan Ledesma torna a portar-nos una història d’intriga que podria ben bé ser una barreja entre les seves obres més de gènere negre i el seu univers demoníac, aquest cop però amb només tocs molt lleus d’aquest últim.

Estic parlant de El plor del cucut, una novel·la coral, d’excel·lent ambientació i que s’esquitlla com si res entre les nostres mans oferint-nos escenes colpidores i sobretot grans personatges, que acompanyat amb un escenari inhòspit i decadent ens condueix per un thriller negre com el carbó.

El Rusc és un conjunt de torres residencials de l’extraradi, velles, deteriorades i sobretot sense cap mena d’interès per ser remodelades. Hi viuen centenars de famílies en desenes de pisos i portes. Tot un poble segons com es miri, una comunitat.  És com un petit hàbitat de d’insectes famolencs amb persones que malviuen i tiren endavant com poden, sabent que probablement mai es podran permetre pagar una pis millor a la ciutat. El barri sembla mig abandonat per la desídia d’un ajuntament que tracta d’oblidar que aquest lloc existeix.

Es diu el Rusc però els seus habitants no son abelles, més aviat semblen formigues, o paneroles que corren a amagar-se abans que algú les trepitgi.  Aaron és un nen de quatre anys que viu amb la seva mare depressiva i una enèrgica àvia. Els pares estan separats però, ell, l’Albert, el ve a buscar puntualment com sempre. L’espera a baix, com cada dia i somia en poder apartar el seu fill d’aquell ambient. L’Aaron puja a l’ascensor del pis 37 però no arriba mai a la planta baixa. Desapareix.

Ledesma ens porta l’acció al cap de quatre anys. Mai han trobat l’Aaron i la família l’ha donat per perdut. Aquesta és una història que es mou entre el terror de la incertesa d’aquest tipus de desaparicions i l’angoixa per la incapacitat de fer-hi res. La mare segueix fora de lloc, el pare, intenta refer la seva vida però aquí s’hi sumaran altres personatges, tots ells interessants a través de la mirada dels quals descobrirem conductes inadequades, persones amb tarannàs sospitosos, relacions estranyes o d’actituds que generen mirades de temor i d’odi.

Tot això dins aquest Rusc de set torres —una es va enfonsar va anys—  i on diversos personatges esbrinaran fets relacionats amb la desaparició del nen. Ledesma té una alta capacitat per fer-nos un retrat força acurat del tarannà de la gent i aconsegueix que creguis que els coneixes de tota la vida amb quatre pinzellades descriptives dels caràcters, de la feina que fan o del pis on viuen. A més, ha establert una profusió de personatges femenins de temperament fort, o almenys que tenen raons per estar vençuts per les circumstàncies. En canvi l’Albert, el pare de l’Aaron, la persona que se suposa que ha reconduït la seva vida amb una altra parella i una filla acabada de néixer, ens resulta summament patètic tot i les circumstàncies que arrossega de culpa. Tot plegat en una confrontació de terror psicològic determinat per l’estranya desaparició d’un nen de quatre anys

Tots ells construeixen un entramat d’individus que, com comentava, Ledesma perfila en poques línies i dels quals haurem de sospitar en tot moment. Perquè l’autor no se n’amaga que algú va segrestar l’Aaron. Alguns capítols estan dedicats a aquest misteriós personatge al que es refereix com «Qui ho va fer».

A l’igual que en altres memorables novel·les de Ledesma com per exemple Davant déus indiferents, l’estructura segueix pautes ben marcades en forma de canvi constant de personatges en capítols curts, dissenyats per deixar-nos sempre amb ganes de seguir devorant la lectura. I es clar, les pàgines volen sota una prosa senzilla i efectiva que no ens deixen respirar a mesura que ens endinsem en la foscor dels cors de qui habiten les torres de El Rusc.

Tota la novel·la ens prepara per a un final estrany, que sí, resol el cas sense problemes però on Ledesma torna a introduir certs personatges recurrents en algunes de les seves novel·les que potser et deixen una mica fora de joc. Pel que tinc entès El plor del cucut guarda una estreta relació amb una novel·la anterior, El rito circular, on comparteix escenari i alguns personatges. Encara no he tingut el gust de llegir-la però de ben segur que llavors entendria millor certs aspectes de la trama. Caurà aviat, segur.

En tot cas, però, El plor del cucut és una novel·la on el 95% del seu contingut és autosuficient i tancat i amb la que podem gaudir sense problemes. La trobem en castellà i català alhora, donat que Ledesma ja fa temps que treu les seves novel·les en ambdós idiomes. I en aquest cas, l’editorial Dolmen és qui aposta per publicar-la en català també.

Eloi Puig
01/03/2026