ORÍGENES SECRETOS
(2020)

David Galán

Editorial:
Alianza Editorial
(2020)

Col.lecció:
Runas

Núm: ---

Pàgines: 270



Altres edicions:

2016 Stella Maris

Orígenes secretos és una novel·la que s’encasella en un format molt distès i addictiu que he tingut el plaer de llegir en algunes ocasions: El de la comèdia urbana pensada i escrita per delectar als frikis, sigui incorporant elements molt propis o típics de la ciència-ficció i la fantasia que aquest col·lectiu —entre els que òbviament m’hi incloc— els pugui reconèixer amb facilitat i creïn complicitats, o afegint referents que ens submergeixen en la cultura popular més friqui, nerd o com vulgueu dir-ne, encara que no existeixin elements fantàstics—com és el cas—.

Per posar alguns exemples d’aquestes novel·les divertides a més no poder però que cal saber entrar-hi i que agradaran especialment als més adeptes al vici i la subcultura: Masters del multiverso de Sergi Escolano, El dios asesinado en el servicio de caballeros de Sergio S. Morán, o també Carnada de Pep Prieto que juga també amb elements de terror. O per posar un altre gran exemple d’aventura urbana que serpenteja entre la diversió i el bizarro tot i que tampoc ofereix elements fantàstics: El detective que tenía mariposas en el estómago d’Alfredo Álamo.

La qüestió és que totes aquestes novel·les comparteixen un gran objectiu amb Orígenes Secretos: la d’entretenir, mitjançant l’humor i sense renunciar a qualitat literària, amb històries properes, normalment ambientades a la gran ciutat, però que amaguen personatges estrambòtics i un misteri o enigma que cal resoldre. En aquest cas, David Galán, l’autor, ens presenta una obra que coqueteja descaradament amb el món del còmic americà —però també amb moltes referències al japonès que encantarà als otakus— i que no amaga les concessions i picades d’ullet a grans editorials de còmic de l’estat (Bruguera, Forum, Norma...) com a mostra  d’agraïment i devoció. Però la novel·la, a més, incorpora una trama negra i personatges, que sense deixar de ser estereotipats, són creïbles i amb els quals ens acabem encaterinant.

Madrid, a l’actualitat. Una sèrie d’assassinats, suposadament cerimonials, atrauen l’atenció de l’inspector Cosme que és a punt de jubilar-se. Què tenen d’especial? Que semblen perpetrats per algun boig psicòpata al que li agraden els còmics. I resulta que al seu jove ajudant, David,  se li sumarà una cooperació improvisada d’última hora: El fill de Cosme, Jorge Elías, un friqui complet de cap a peus que regenta una botiga de còmics al centre de la capital i que es passa el temps pintant figuretes, llegint aventures de súper-herois, visualitzant pel·lícules rares, llegint i col·leccionant objectes inútils —però que molen molt— .

Aquí començarà una relació al més estil Buddie movie amb un personatge peculiar però proper, intel·ligent i perspicaç —un friqui— i un altre completament normy, avorrit i sense imaginació però valent i resolutiu. Les mancances d’un seran les virtuts de l’altre i poc a poc encarrilaran una investigació que sembla més complicada del que es preveia. Els ajudarà la component femenina del grup: Una noia fan de l’anime japonès a la que li agrada disfressar-se dels seus personatges favorits, una cosplayer en tota regla, vaja, que probablement sigui la persona més centrada del trio.

Així doncs, què ens pot oferir aquesta història? Doncs sobre tot diversió assegurada, entreteniment i com no, una reflexió sobre l’heroïcitat — tan real com fictícia— de les persones que posen la seva vida en perill per ajudar els altres. Galán posa la mirada en una societat defraudada amb els seus herois, en una comunitat que busca referents amb qui emmirallar-se i que potser necessita un revulsiu. També la policia, els investigadors, els detectius, necessiten potser canviar la manera de veure les coses. L’autor, a més, aprofita l’ocasió per manejar amb molt d’encert els estigmes que els friquis arrosseguem pel simple fer d’agradar-nos un tipus d’històries diferents a les que el gran públic para atenció. A través dels diàlegs i la prosa alegre amb que es descriuen unes situacions extretes dels còmics i les aventures súper-heroiques americanes, Galán aconsegueix fer-nos riure i de passada gravar-nos un petit missatge d’esperança a la ment. Sembla fàcil però no ho és.

Per cert que les descripcions diàries de cada barri de Madrid m’han encantat i acompanyen de manera, diguem-ne reflexiva, a la investigació que aquest trio d’individus tan diferents però tan passionals amb les seves respectives feines i aficions, duen a terme per intentar atrapar a un assassí en sèrie que sembla extret dels deliris narratius d’Stan Lee.

Un apunt final —bé, dos—: A la novel·la, a la present edició, s’hi ha afegit el relat “Astrobus” del mateix autor, ambientat al mateix univers uns anys després. Desprèn una àuria crepuscular preciosa i sincerament l’he trobat excel·lent — cosa que m’ha animat a arrodonir la nota final a l’alça—, una història ideal per tancar una gran diversió com és Orígenes secretos. La segona qüestió que volia comentar: La novel·la, tindrà adaptació cinematogràfica —dirigida pel mateix David Galán—i a finals d’agost la podreu veure la plataforma Netflix (ja corren els trailers per internet).

Feu-vos un favor i llegiu de quan en quan novel·les com aquestes, sense perjudicis i amb la ment oberta: Gaudireu del trajecte i descobrireu autors on l’humor és part intrínseca de la seva essència com a escriptors.

Eloi Puig,
19/06/2020