L'Orde de Santa Ceclina
FANTASIA HISTÒRICA

L'ORDE DE SANTA DECLINA
La orden de Santa Ceclina
(2008)

Susana Vallejo

Editorial:
Edebé
(2008)


Col.lecció:
Porta Coeli

Núm:
1

Pàgines:
283

Saga:
Porta Coeli /1

Lectures relacionades:
Collita negra

L'inici de la fi
La clau del secret


Altres edicions:

ESPANYOL:
2008 Edebé


L'Orde de Santa Ceclina  

Des de que el fenomen Harry Potter va arrasar les llibreries de mig món és difícil no trobar-se desenes de títols de fantasia juvenil cobrint el forat de les novel.les de J.K. Rowling. Probablement aquest sector de la literatura fantàstica sigui el que actualment tingui més bona salut quan parlem de vendes. I realment hi ha obres molt interessants que poden acostar-se més o menys en estructura i idees a les novel.les abans esmentades. Però no és el cas que ens ocupa.

La tetralogia escrita per Susana Vallejo és un cas, m'atreviria a dir, una mica especial doncs ni són ben be novel.la juvenil ni tampoc s’acomoda copiant clixés i tòpics d’algunes sagues que funcionen la mar de bé dirigides a aquest públic. Per començar caldria discutir amb certa profunditat si L’orde de Santa Ceclina –el primer volum de la tetralogia i el que ens ocupa- és una novel.la que posseeixi aquestes característiques o no. Segons el meu entendre no les té; i no faig aquesta afirmació pel simple fet que no apareguin personatges adolescents o infantils, si no perquè el llenguatge utilitzat no crec que hagi estat pensat expressament per aquest tipus de públic.

L’altre característica que crec transcendeix una mica més enllà si la comparem a altres sagues que reposen al costat d’aquesta a les llibreries és que els quatre llibres estan ubicats en temps i llocs diferents i que per tant no repeteixen personatges. Així aquell protagonista més o menys carismàtic no tindrà continuïtat en els següents llibres i per tant no existirà el vincle empàtic amb aquest, un dels punts forts de moltes sagues juvenils.

Però anem al que ens ocupa: El primer volum de l’esmentada tetralogia Porta Coeli. L’autora situa l’acció de L’Orde de Santa Ceclina en un difuminat segle XIV. Allí, en algun lloc d’una península Ibèrica on hi conviuen encara diferents regnes, existeix una fundació, una orde religiosa que tenint com a base el monestir de Santa Ceclina, entrena, instrueix i envia als seus monjos guerrers per tot el món conegut per ajudar als senyors o institucions que puguin necessitar-los… en qualsevol art i ciència. L’orde pretén difondre coneixements i fe però basant-se en la raó i la ciència per sobre de tot.

La història comença quan Nuño, un membre de l’orde, descobreix un fet anormal: un unicorn –ésser fantàstic que no hauria d’existir- en un llogaret de Galícia. Les conseqüents investigacions del monjo i del seu gran amic Bernardo – l’alma matter de la història- els portaran a conèixer l’existència d’un llibre, el Porta Coeli, que proporciona la informació per obrir i tancar portes a un altre món. A ells se’ls unirà Yebra, una misteriosa meiga que sembla tenir poders sobrenaturals.

L’aventura està servida doncs Bernardo haurà d’investigar si aquest altre món existeix o no però per sobre de tot haurà de combatre contra sí mateix per assumir com és possible que existeixi la màgia o els éssers fantàstics quan tota la vida ha defensat la raó i la ciència davant de qui volia desprestigiar a l’orde acusant-los de bruixots i fetillers. Ara descobreix fets que no tenen una explicació lògica o raonada i el dubte s’instal.larà dins seu.

Aquesta lluita subtil entre la ciència i la religió; entre la fe i l’escepticisme és un dels punts més interessants de la novel·la. Una batalla interior que sobretot ha de realitzar en Bernardo, però que també es veu reflectida a l’argument mitjançant una persecució política en contra l’Orde de Santa Ceclina. Una escomesa que almenys a un servidor li ha recordat l’assetjament dels càtars a Occitània. Recordem que els càtars van ser acusats d’heretgia – entre d’altres coses- i que encara que la imaginada orde de Santa Ceclina es declari una seguidora de Déu, també és veritat que la seva vessant humanista i científica els dóna fama d’heretges davant el Papa, a l’igual que els càtars.

Aquest és un punt que m’agradaria aprofundir una mica. Si bé, l’autora s’ha documentat sobre l’època no ha bolcat els seus coneixements en la novel•la, potser per no carregar-la d’informació o per no donar-li un aire massa intel.lectual, però jo li trobo a faltar un marc històric – i geogràfic- més definit, que intervingui més activament en l’argument. Tenint en compte com era el segle XIV als regnes de Castella i a la Corona d’Aragó, l’ambientació històrica de la novel•la hagués pogut ser més rica. Aquest és un del punts on l’autoexigència de la Susana Vallejo ha baixat, potser per acomodar-se més plàcidament a una trama on el que volia explicar de veritat era una sèrie d’aventures fantàstiques, deixant la història en un terme molt secundari –almenys en aquest primer volum-.

Susana Vallejo ja va demostrar sobradament que és capaç de construir personatges creïbles a la seva Swich in the red –també publicada enguany-. En la present novel•la els personatges són pocs i estan ben definits. Potser però el fet que el protagonista principal -en Bernardo- estigui clarament inspirat en el personatge de Guillem de Baskerville (segons afirmà l’autora en una de les trobades literàries de les Ter-Cat) ha fet que Vallejo hagi descuidat una part fonamental del seu tarannà. M’explico: Se suposa que l’esmentat monjo és un entusiasta de la ciència i de la lògica però al llibre manquen evidències de la raó i la deducció que suposadament utilitza Bernardo en la seva vida diària. Només se’ns mostra alguna de les seves aficions. Crec que l’autora ja dóna per suposat un carisma i un tarannà a en Bernardo, potser perquè s’assembla al personatge de El nom de la rosa, però de fet al llibre no s’aprecia que aquest actuï tal com se’l descriu.

Parlem de la prosa: Elegant i mesurada. És evident que l’autora té talent i ganes però m’atreviria a afirmar que potser li manca una mica de risc, cal que es deixi anar com ho va fer a Swich in the red –es clar que jo he llegit una traducció al català i segur que a la versió original la seva frescor deu quedar més palesa-. Però igualment ens trobem amb un llibre molt agradable de llegir on l’autora és capaç de narrar tant una situació caòtica de lluita i supervivència de forma esplèndida i tanmateix també oferir-nos moments més íntims i reposats amb tot el sentiment. Una prosa que estimula la curiositat del lector a través d’una trama que t’atrapa, tan pels seus misteris com per la seva manera d’expressar-se. En particular voldria felicitar-la per la manera en que descriu els poders sobrenaturals i les sensacions i percepcions que senten els personatges al viure’ls. Són moments molt ben narrats, intensos, perfectament acabats.

En tot cas quan acabem el llibre haurem llegit una novel.la ben argumentada, ben escrita i ben treballada. Les seves continuacions estaran ambientades, com deia, en altres temps fins a completar un cicle que s’espera molt interessant. (Collita negra, ja és a les llibreries i la tercera part, L'inici de la fi sortirà al mercat en poques setmanes). Un bona novel.la per divertir-se amb bona literatura i amb tocs de reflexió. Què més volem?

Eloi Puig, 25/09/09

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: