LA NIT ESTESA
(2015)

Chryssula kokossulis

Editorial:
Ediciones Carena
(2015)

Col.lecció:
Narrativa Acidalia

Núm: -217

Pàgines: 194

Des d'Eivissa ens arriba aquesta novel·la negra escrita per la Chryssula Kokossulis, una aproximació al submón de la droga i i l'heroïna que vols transmetre un missatge proper a la realitat i allunyat dels cànons típics dels happy end.

Pau és un ionki, un enganxat a diversos tipus de drogues però especialment a l'heroïna. Té una novia a qui s'estima, una feina i una vida més o menys convencional però la seva addicció el farà abocar-se a un abisme sense sortida on haurà de lluitar tant amb la seva vida personal i la pèrdua d'allò que estima com amb els mafiosos que el persegueixen.

M'ha agradat l'estil lleuger i àgil de l'autora però he trobat que especialment al començament de la novel·la no es centra prou i el lector viatja una mica perdut dins la trama argumental. No sabem exactament si en Pau es vol decantar per una banda o per l'altra; si posseeix les drogues que li imputen, si està enganyant o l'han enredat... tot plegat una mica confús. Per sort, com deia, l'agilitat amb que està tractada la història ajuda a que poc a poc ens centrem. Però el fet és que no empatitzem amb el personatge, i no es deu a que sigui un pobre desgraciat, sinó a que no se li dedica prou temps a extreure'n les màximes possibilitats. Així, com a lectors, es importa poc el que li ocorri al Pau i per tant en una història narrada en bona part en primera persona, no ens la fem prou nostra.

Si bé la narrativa que ens ofereix Kokossulis és prou amena, en alguna ocasió m'ha desorientat en l'aplicació de temps presents i passats en els mateixos paràgrafs i en un moment m'ha decebut quan suposadament el nostre personatge principal. Pau, llegeix un article periodístic que té de tot menys de periodisme (i que per tant resta credibilitat al que estem llegint). Aquest és només puntual i realment poc important dins l'obra però el recalco perquè em trastornar la lectura del capítol

Curiosament, però, la prosa de l'autora va millorant a mesura que avança la novel·la i no és fins als capítols finals on s'entrelluquen les possibilitats de l'autora com a narradora. I són aquestes possibilitats són les que m'interessen també destacar. La seva capacitat descriptiva o la fusió en alguns moments amb una prosa més poètica són efectives i doten a les pàgines d'un aspecte més elaborat. Aquesta part final és la que m'ha semblat més coherent i ben narrada.

La nit estesa és, com comentava, una aproximació a una vida que es va destrossant gradualment però tot i la certesa d'aquest fet, sembla que sempre hi ha una petita esperança, potser més en la ment del lector que en la del propi subjecte. Aquesta esperança ve encarnada en aquest cas pel personatge d'un comissari que vol ajudar al Pau, però oh! La seva presència és tan saltejada i escassa – excepte en els capítols finals- que tot i l'interès que desperta el seu rol, l'autora no l'acaba de saber integrar a la novel·la. I és una llàstima perquè crec era un bon contrapunt a la vida de drogoaddicte d'en Pau.

No sóc una persona massa interessada en aquest tipus de drames personals i la novel·la negra no és el meu fort tot i que òbviament aprecio tot tipus de literatura. Cal dir doncs que La nit estesa és un intent correcte de posar-nos a la pell dels qui pateixen una addicció però que tot i que no és una novel·la que tracti el tema amb duresa, sí que ens ofereix un final digne que s'allunya una mica del que podríem esperar a priori en novel·les més convencionals

Eloi Puig, 07/08/2016