EL MAR DE LA TRANQUIL·LITAT
Sea of Tranquility
(2022)

Emily St. John
Mandel

Editorial:
Editorial Chronos
(2022)

Col.lecció:
Voyager

Núm: 05

Pàgines: 264

Traductora:
Maria Rossich
Andreu

Hi ha dies que no saps com començar una ressenya. No per cap raó en particular sinó perquè tot i no saber què destacar exactament d’una novel·la que t’ha agradat, tens com una sensació de satisfacció i de relax quan penses en ella. A vegades, també, és difícil determinar el perquè d'un títol. I aquest és un cas evident però s'ha de reconèixer que l'adjectiu 'tranquil·litat' li escau la mar de bé a l'obra de Emily St. John Mandel, per cert recentment escollida com a finalista els premis Goodreads 2022 en la categoria de ciència-ficció.

I és que El mar de la tranquil·litat és una novel·la de viatges en el temps però que en el fons no ens importen massa. No, aquí el que cal recalcar és el bon perfil dels personatges i com en poques pàgines, la prosa de l’Emily St. John ens transporta de forma immediata el tarannà d’aquests a la perfecció. Només li calen un parell de pàgines perquè tinguem la sensació de conèixer-los de tota la vida.

La seva prosa és desenfadada però curiosament penetrant. I té una realització com ho diria... amable, un estil que et fa sentir a gust amb una lectura que s’enfonsa dins la quotidianitat dels personatges de forma creïble i on sembla que tot el que ocorre no sigui important però que també ho sigui a l'hora.

No sé si m’explico.

Aquesta novel·la va ser escrita en temps de pandèmia (ja sabeu quina) i es nota per les referències explícites que es mencionen i també per d’altres de més amagades. Sigui com sigui, però, és una lectura plàcida que acompanya als personatges en els breus moments de les seves vides a què tenim accés.

Per una banda trobem a Edwin St John, el fill menor d’una acomodada família anglesa que a principis del s. XX viatja a Nord-Amèrica mig exiliat a causa de les seves opinions —poc agraciades segons el parer de son pare—. Edwin va fent tombs sense un rumb fixe i acaba a la costa oest del Canadà, en territori pràcticament verge i allí rep un cop eixordador en forma de cúmul d’imatges estranyes i sons de violins. L’experiència l’espanta i el deixa atordit. Però, a més, descobreix un personatge estrany que l’esvera més encara.

També ens trobem amb la Mirella, una noia teòricament enamorada que comprova de primera mà com el germà d’una amiga seva —músic ell— té una conversa estranya amb un desconegut. Estem al 2020, tot just abans que esclati la pandèmia.

L’Olive, en canvi, és una escriptora que ha triomfat amb la seva darrera novel·la protagonitzada per un tal Gaspery. L’està promocionant per tota la Terra. Pateix una certa apatia i resta allunyada de la fascinació que hauria de comportar esdevenir de la nit al dia una escriptora d’èxit mundial. Està cansada i enyorada de la seva vida familiar a la Colònia 2 de la Lluna. Som a l’any 2203.

I finalment tenim un personatge que també actua de forma apàtica. No troba cap feina que li resulti atractiva i comença a treballar com a detectiu d’hotel. Es diu Gaspery i les seves decisions son fonamentals per aquesta història. La vida d’en Gaspery transcorre al voltant de l’any 2401

Hem dit al començament que aquesta és una història sobre viatge sen el temps i és cert però també hem afirmat que no importa massa. Amb això no vull que penseu que l’autora es desentén del tema perquè és al contrari: Emiliy St. John conclou de forma brillant una estructura narrativa que està pensada per fer un seguiment d’una anomalia espai-temporal. Però per altra banda, tot i finalitzar sense cap mena de fissura una trama clàssica de viatges en el temps, tenim la sensació que la gran fita de la novel·la és haver conegut personatges molt humans que actuen com a tals, històries normals de gent corrent que es veuen  reflectides amb una meravellosa prosa d’una autora que comença a tenir un nom. Sense anar més lluny, recentment HBO li ha adaptat la novel·la Station Eleven.

Sigui com sigui, vull recomanar molt aquesta novel·la que des de can Chronos ens han portat en català i que ens ha fet descobrir una nova autora a seguir. Els perquès son uns quants: Qualitat, premisses ben desenvolupades, estructura original, bons personatges... però sobretot per l’estil magnètic d’una autora que ens ofereix bona literatura i que ens proporciona serenitat... i tot un mar de tranquil·litat mentre llegim la novel·la.

Eloi Puig
11/12/2022