|
FANTASIA HISTÒRICA
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
EL GUAL DE LA GUILLA Editorial: |
| El gual de la guilla | |||||||||||||||||||||
|
Anna Starobínets és una de les autores més destacables de l’actual panorama europeu en els gèneres fantàstics. Recentment ens ha visitat com a convidada d’honor de la CatCon 2025 on a part d’una entrevista en profunditat va oferir també una sessió per parlar sobre els seus contes. I és que Starobínets és molt més coneguda per la seva obra en format curt que no pas per les novel·les. De fet, fa un parell d’anys ja vam tastar la imprescindible antologia La glàndula d’Ícar que ens acostava a les seves pors sobre la societat actual, expressades a través del terror amb diferents graus d’angoixa i grans dosis d’especulació. En canvi, la novel·la que toquem ara, El gual del guilla és una obra completament diferent i que s’emmarcaria dins la fantasia, potser fins i tot dins la fantasia històrica donat que descriu i aprofundeix en un moment concret de la història recent a l’extrem oriental de la Unió Soviètica. Concretament la difusa frontera entre Manxúria i la URSS, just quan acaba la II Guerra Mundial i les tropes japoneses es retiren. Allí hi trobem un poble anomenat El Gual de la Guilla, un vila fronterera on un destacament de soldats rojos mantenen la pau sense saber ben bé què fer ara que la guerra ja ha finalitzat. Un territori on conviuen els combatents soviètics i la població local xinesa, però també pagesos i caçadors russos. Un espai on també es mesclen les tradicions de la mitologia d’arrel xinesa (i japonesa), les religions quasi xamàniques, els reductes de cristianisme ortodox i la presència de l’ateisme roig, representat aquí pel baluard soviètic. En definitiva, Starobínets ens presenta una novel·la que conté elements propis de la fantasia i la ciència-ficció, barrejats amb mestria i aprofundint en aquest escenari tan peculiar —i tant desconegut per part nostra— com fou el front oriental rus durat la II Guerra Mundial. A cada pàgina trobem una petita sorpresa fantàstica (fantasmes, mudapells, zombis, bruixeria, malediccions, científics bojos o mentalistes amb grans poders mentals, per posar uns exemples). Però Anna Starobínets li dona coherència a tot plegat de manera que ens sentim perfectament còmodes amb tots aquests inputs que pàgina rere pàgina es van assentant dins el nostre imaginari acceptant-los sense problema. L’autora té molt a explicar en una trama que s’assenta sobre el personatge de Maksim Kronin, un soldat soviètic que escapa d’unes mines on l’han enviat a treballs forçats i que només té com a objectiu buscar la seva dona desapareguda. Kronin superarà obstacles fins arribar al Gual de la Guilla on es desenvolupa el gruix de la narració i on Starobínets té molt a dir-nos L’autora, tanmateix, no té pressa per explicar-nos la història de Kronin i el seu entorn. Se sent a gust amb l’ambientació i els personatges i ens proporciona la informació de manera pausada enganxant-nos a la seva esplèndida narració tot i les ànsies que van creixent dins nostre per saber més de personatges tan increïbles com les guilles mudapells o el comandant soviètic Àristov i els seus poders mentals. El plantejament de l’autora russa és valent: Ens llança a aquesta Manxúria rural que sembla una rèplica d’un western occidental i hi afegeix desenes d’elements pertorbadors amb una elegància suprema. I amb un to que ens deixa, sovint, amb la boca oberta. Per exemple per a en Kronin utilitza la primera persona mentre que per a la resta de personatges la tercera. Però a vegades s’intercalen fragments o capítols narrats en futur que li atorguen un aire experimental. I fins i tot s’atreveix amb la dificultosa segona persona. I això, és diabòlicament atractiu. Perquè a través d’uns capítols curts que ens canvien contínuament d’escena i punt de vista i aquesta prosa que comentava, estableix un ritme metòdic amb entrellucades oníriques mentre penetrem en l’atmosfera de deixadesa d’un poble remot que sembla no importar a ningú. Allí toparem amb una explosió d’idees que ens traslladaran d’aquest estrany western a la més pura aventura mentre la fantasia i la ciència-ficció s’entrellacen entre sí formant una novel·la compacta i sorprenent. M’ha agradat molt el xoc de religions i creences que s’esposen a la novel·la: El xamanisme que es basa en la mitologia local, en contraposició al déu d’occident que adoren els vells creients, i tot plegat confrontat a l’ateisme soviètic. Però també m’agradaria destacar alguns personatges que m’han semblat sublims: No només el nostre protagonista Max Kronin, sinó també per exemple el soldat Ovtxarenko o un dels antagonistes com és el mentalista Àristov. Tots ells tenen un tarannà propi que ajuda a fluir diverses parts de la història. Ja esperes que torni a tocar llegir quelcom d’ells. Potser també cal dir que l’altre antagonista, el nazi Jünger, amb ànsies megalomaníaques no m’ha atret tant, potser perquè el seu objectiu final, estereotipat del tot, m’ha semblat més superflu. I també m’agradaria destacar el paper de les Huli Jing, les mudapells, el seu tarannà misteriós i gris que a vegades ens porta a pensar que son malèfiques mentre que en d’altres semblen transmetre moments de joia i esperança. Starobínets ens acosta aquests personatges mitològics des d’un punt de vista que barreja d’allò ancestral amb el present infame dels anys quaranta, aquella mescla de tradició i elegància del passat mitològic confrontat amb la brutícia ambiental i emotiva que es pot donar en un poble de mala mort just quan s’acaba una gran guerra. Anna Starobínets, doncs, ens ha presentat una novel·la diferent, complexa, de la qual en podrien sortir vàries trames més i amb la que sense cap pressa, ens ha acostat a una realitat històrica a través de la fantasia més fascinant en un poblet indeterminat geogràficament i on les distàncies entre escenaris a vegades semblen ser cosa de pocs minuts i d’altres, semblen allargar-se diversos quilòmetres de manera ambigua. Però un cop entres en aquest joc de contrastos, amb aquella cadència i ritme propis que semblen no anar enlloc però que t’acompanyen i et recolzen sense deixar-te caure mai en cap mena d’apatia, et deixes conduir cap a un final molt correcte que encara que deixi algun que altra porta oberta, ens ofereix un tancament coherent a tanta imaginació. A destacar també la magnífica traducció de Miquel Cabal, seguint a la perfecció els diferents registres dialectals o col·loquials que Starobínets ha posat en boca dels seus personatges i que encara engrandeixen més aquesta sensació rural i d’indret deixat de la mà de déu que és El gual de la Guilla Eloi Puig
|
|
||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||