EMBASSYTOWN
Embassytown
(2011)

China Miéville

Editorial:
Fantascy
(2013)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 446

China Miéville es una debilitat per mi. Des que vaig degustar la seva primera obra traduïda al castellà, La estación de la calle perdido, que segueixo bocabadat de l’esclat d’imaginació i la qualitat literària que aboca en les seves novel·les. És cert que després de la trilogia dedicada a Bas-Lag  m’he saltat un parell de traduccions que encara tinc pendents a la pila, però precisament per aquest motiu, quan em vaig assabentar que el segell Fantascy obria foc amb la seva nova línia editorial precisament amb una novel·la de China Mieville no me'n vaig saber estar, no podia ser que em continués perdent la creativitat d’aquest autor.

Inaugurar una col·lecció amb noms tan coneguts com Miéville o Bacigalupi té molt de mèrit i és una andanada espectacular pels seguidors de la bona ciència-ficció. I Embassytown evidencia que darrera el segell hi ha gent ben assabentada del que es mou per aquests mons del fandom tant estranger com estatal.

Embassytown no decep. Després de llegir-la no puc fer més que continuar aplaudint la genialitat de l’anglès davant nous reptes. Si amb la sèrie de Bas-Lag ja va evidenciar una capacitat única per submergir-nos dins un sentit de la meravella esplendorós, visceral, caòtic i únic, ara toca contenir-se i entregar-nos en safata una història que no renuncia per a res al sentit de la meravella que parlàvem, però sí que aposta per seguir un camí més contingut, més planificat, més dirigit, per esdevenir una de les novel·les més originals dels darrers anys.

Embassytown, la ciutat ambaixada és un post d’avançada en un planeta molt llunyà, als confins de l’univers conegut. Una ciutat colonitzada per una humanitat que s’ha expandit per la galàxia i que ha conegut altres formes de vida i races intel·ligents; una de les quals, els ariekeis, és la raça dominant del planeta. Una raça pacífica amb una particularitat important: És esclava del seu Idioma (així, amb majúscules); la seva capacitat de comunicació és única a l’univers i fins molts anys després del primer contacte, els humans no han trobat la manera d’establir connexió amb ells i comunicar-se a través dels Ambaixadors, humans preparats per poder fer de pont entre ambdues cultures i establir relacions comercials.

Mieville ens ofereix una història digna de la millor ciència-ficció especulativa. No és el primer cop que la llengua o la comunicació són els protagonistes principals d’una història de ciència-ficció: Des de clàssics com La persistencia de la visión de John Varley o les obres de Jordi Solé i Camardons, sempre explorant la comunicació com a via per desenvolupar noves idees, la ciència-ficció en qualsevol dels seus formats ha tingut molt en compte la comunicació. Potser l'obra que m’ha colpit més en aquest aspecte és el conte “La historia de tu vida” de Ted Chiang que dóna el títol a una de les millors antologies de ciència-ficció de tots els temps però Embassytown no es queda curta i també ens ofereix una grandíssima història.

La novel·la està narrada per Avice, una noia que torna al seu planeta natal just en un moment crucial: Durant el relleu d’un nou ambaixador vinguts per primer cop des del planeta mare (no, no m’he equivocat amb la essa de “vinguts”). Un canvi que produirà un efecte demolidor entre les relacions fins ara pacífiques dels Ariekeis (també anomenats Amfitrions) i els humans. L’autor ens trasllada durant la primera meitat del llibre als antecedents del moment actual a través de flashbacks sobre la infantesa i maduresa d’Avice que ens permeten entendre la complexíssima societat muntada a La ciutat ambaixada per poder entendre i comunicar-se amb els Amfitrions. La segona meitat de la novel·la transcorre ja tota en temps present i desenvolupa una crisi mai vista al planeta causada precisament per la comunicació entre espècies.

Com deia, l’argument (que no estriparé més) és sobretot original, la trama addictiva i la resolució impecable; a més la història està farcida de detalls sobre la forma de vida dels Amfitrions i la seva fauna que segueixen el fil de l'obsessió orgànica que té Mieville per les formes de vida que apareixen en les seves obres. L’autor ens planteja una trama argumental in crescendo tot i que potser li manca un pèl d’agressivitat en algun moment, d’emoció; una trama argumental engolida per l'originalitat i la posada en escena del veritable protagonista del llibre: l’Idioma que parlen els Amfitrions i que especula un cop més en noves formes de comunicació i per tant noves formes d’entendre la realitat que ens envolta.

Un gran començament per Fantascy i un nou èxit per Mieville. No us la perdeu!

Eloi Puig, 10/07/2013