FANTASIA- ANTOLOGIA

UNA EDAD DIFÍCIL
Переходный возраст
(2012)

Anna Starobinets

Editorial:
Ediciones Nevsky
(2012)


Col.lecció:
Nevsky prospects

Núm:
18

Pàgines:
253



Una edad difícil  

Ara fa poc més d'un any vaig assistir a la Hispacon de Montcada i Reixach (MIRCON) i quan vaig obrir la bossa de regal de benvinguda pels inscrits, la meva cara no podia haver transmès major alegria: un dels llibres de cortesia era d'Anna Starobinets! En aquells moments jo m'estava llegint La glándula de Ícaro de la mateixa autora i també editat per Ediciones Nevsky, i m'estava entusiasmant bastant, de manera que tenir davant meu un altre llibre de l'autora russa em va motivar d'allò més.

A l'igual que La Glándula de Ícaro, Una Edad Difícil és una antologia de contes fantàstics, aquest cop arrossegant a les trames una premissa més colpidora: La nostra família i com podem sentir terror a través d'ella, sigui patint pel que els pot passar o pel que ens poden fer a nosaltres. Starobinets explora camins fantàstics i també de ciència ficció però amb una sòlida base del terror quotidià com mètode per introduir-nos a les seves històries. Són contes amb escenaris propers, coneguts, on qualsevol s'hi pot identificar – per molt que siguin russos- Parlem de ciutats, escoles, línies de metro, parcs... llocs on la imaginació d'Starobinets ens enfronta amb allò que no podem assimilar.

Una edad difícil” és el conte que obre l'antologia i que li dóna nom. És un dels millors relats de l'autora i ens acosta a una realitat familiar monoparental on de cop i vola el fill comença a comportar-se de forma estranya: No sortint al carrer, menjant sucre constantment i atemorint psicològicament a la seva germana bessona. És una història llarga, que abasta diversos anys, és una planificació a llarga termini que ens durà a estremir-nos quan sapiguem el seu final. Potser el fet que hagi hagut de recórrer a un diari personal per poder explicar tots els fets li resta una mica de frescor, però segueix sent una gran història fantàstica.

Seguim amb un altre gran conte: “Vivos”, aquest de caire més intimista amb elements d'intel·ligència artificial que ens fan pensar en alguns episodis de la gran sèrie que és Black Mirror curiosament sota un ambient post-apocalíptic. Una barreja crua però enfocada a les decisions d'una dona, que ha perdut el marit i que el vol recuperar tal com era. La protagonista és una de les poques persones que van quedar vives després de la Revolució. Ara viu en una Moscou immensa amb només un miler d'habitants però on la ciència ha permès petits miracles. Una molt bona història sobre la solitud que desemboca en una magnífic final.

Però potser un dels fets que més pot atemorir a la gent és el de perdre la memòria... o pitjor, el de conservar-la però que tothom et digui que els teus records no són reals. Aquests són alguns dels aspectes que explora “La familia”. El viatge de Dima en tren, entre dues ciutats russes serà el seu petit pas per un infern de records i de paranoies quan a l'arribar a la seva destinació sembla que la seva vida anterior hagi estat un somni. Ara té una altra família a la que ha de cuidar i amb la que s'ha de comprometre. És una història amb forta càrrega psicològica i amb l'ambigüitat pròpia dels somnis – o malsons- però també un repte molt de l'estil de Dick sobre l'estructura de la realitat i les conseqüències de seguir camins que ens allunyen d'ella.

La agencia” és una història també molt fosca, un pèl confusa, que ens obre les portes a la vida d'un sicari que treballa per una misteriosa agència que pot aconseguir tot allò que tu vulguis... sense que es noti. El darrer dels treballs del nostre protagonista serà molt diferent al que ell espera i es veurà involucrat en una trama que l'afecta més del que es pensa.

La grieta” ha estat l'únic conte que no m'ha entrat bé i que no he acabat d'entendre. Massa metafòric pel meu gust. Una història fantàstica a la que no veig la finalitat, una esquerda en l'espai-temps que s'obre quan hi ha una combinació precisa en la forma d'obrir les portes. El trobo poc desenvolupat.

En canvi a “Las reglas” tornem al terror casolà, a l'horror que pot provocar una ment malalta (o condicionada) en l'àmbit familiar: un nen que segueix fil per randa les estrictes regles que una veu l'imposa diàriament: La manera de caminar i aixafar les rajoles, el lloc exacte -al mil·límetre- de com han d'estar col·locades les seves joguines etc... un malson que pot esdevenir quelcom pitjor si no es compleixen les normes, les regles del joc.

El conte més divertit de l'antologia és “La eternidad de Yasha”, una història que juga amb la ironia d'una persona (Yasha) que s'ha mort (no respira, no té pols....) però que continua entre els seus. Naturalment és acomiadat de la feina i la seva família prepara l'enterrament però Yasha no ho veu clar tot plegat. Humor negre i surrealista però amb un final poc acurat.

I finalment “Espero” és un conte curt sobre la nova vida que es crea a la nevera del protagonista a través de la sopa ja putrefacta que fa dies hauria d'haver-se menjat. Un altre cop ens trobem amb un conte divertit i absurd però que té juga precisament amb aquestes premisses per divertir de forma macabra al lector.

Anna Starobinets m'ha demostrat que és una de les millor relataires fantàstiques russes i ja tinc ganes de llegir una primera obra llarga seva per poder comprar-la amb els seus contes. I ja tinc el títol perfecte per posar-m'hi: Refugio 3/9

Eloi Puig, 30/12/15

 

Premis:
Premio Nocte  
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.