Un caso de conciencia
CF- REFLEXIÓ

FUN CASO DE CONCIENCIA
A caso of conscience
(1958)

James Blish

Editorial:
Orbis
(1986)


Col.lecció:
Biblioteca de Ciencia Ficción

Núm:
14

Pàgines:
213

Traductor:
R.A.A

Altres edicions:

1977 Martínez Roca, Superficción
2013 Bibliópolis, Bibliópolis fantástica, 71


Un caso de conciencia  

Haig de reconèixer que aquesta novel.la s’acosta bastant al què buscava tot i que el resultat final hagi esdevingut una mica agredolç. Després d’haver-me submergit en intrigues vaticanes i els contactes extraterrestres amb la lectura de I la serp digué em venia de gust explorar històries on es combinessin les creences religioses actuals en un entorn de ciència-ficció més clàssica. No és una temàtica molt promíscua. Ara mateix només em ve al cap un gran conte de Harrry Harrison, “Las calles de Ascalón”, encara que probablement se m’escapi alguna altra novel·la, però sigui com sigui afrontar el repte de conviure amb races extraterrestres des d’una perspectiva de fermes creences cristianes és una idea que em sedueix per saber fins a quin punt l’autor es mulla. Normalment els autors es decanten més per enfrontar a l’església catòlica a la temàtica alienígena pel fet que la seva doctrina és força més intransigent que altres del seu voltant. I aquest n'és un cas claríssim.

Per això Un caso de conciencia m’anava bé pel meu objectiu. James Blish va escriure aquesta novel·la l’any 1958. L’any següent va guanyar el premi Hugo (un dels primers de fet). I sí, aquí la història té un enfocament religiós, filosòfic i científic com esperava, almenys en el plantejament; no tan en el seu desenvolupament.

La novel·la consta de dues parts molt diferenciades. La primera, al meu entendre, és molt més atractiva que la segona i explora les inquietuds de Ramón Ruiz-Sánchez, un jesuïta peruà de formació científica (biòleg per ser més precisos) que forma part d’una missió amb altres col·legues de diverses disciplines que exploren les possibilitats pràctiques d’un remot planeta on hi viu una raça intel·ligent. La missió consisteix en determinar si el planeta es pot utilitzar com a port espacial per als interessos de la Terra. Cal fer constar que el viatge espacial fa anys que existeix i que s’han colonitzat desenes de planetes i s’han trobat altres formes de vida. Ruiz-Sánchez és científic, curiós i naturalment molt devot. Els alienígenes del planeta Litina semblen completament pacífics i posseeixen un comportament que altera molt al jesuïta: Els litins, d’aspecte reptilià, es regeixen per la lògica, anul·lant les emocions i actuant en conseqüència (us sona això oi?). Posseeixen una civilització prou avançada per disposar de vols aeris però no una tecnologia que els permeti viatjar a l’espai. Tot i que no en tenen cap necessitat aparentment.

Per Ruiz-Sánchez el principal problema que hi detecta és la seva manca de religió, creença o espiritualitat, cosa que l’alarma molt i el fa prendre decisions dràstiques. Fins a quin punt una raça es pot considerar intel·ligent si no posseeix una ànima que els complementi? No és que els litins es pugui confondre amb animals (com passava amb aquella gran novel·la de Robert Silverberg, Regreso a Belzagor), tot i que tenen aspecte de rèptil i se’ls anomenen de forma pejorativa “serps”, un insulta per a res gratuït. Aquests demostren viure en una societat civilitzada i posseir un nivell de tecnologia respectable. Però les implicacions d’aquesta pregunta provocarà que científics es posicionin en dos bàndols i que es profunditzi en unes discussions que sincerament he trobat molt notables.

Però Blish vol donar un tomb a la història i escriu la segona part del llibre amb un altre estil i ja en un altre escenari: La Terra, un planeta que continua mantenint molts dels mals vicis del passat i que s’està convertint en una distopia a passos gegantins. La majoria de la població viu sota terra (a causa de l’accelerada construcció de refugis-ciutats subterrànies per pors a passades guerres nuclears), la inseguretat augmenta a ritme constant i el gran entreteniment de la població, els canals de televisió, tenen un poder molt important en la societat. Blish utilitza tots aquests factors per forçar una crisi amb un lití nascut a la Terra.

No és mala idea a priori però se li veuen les costures; trobo que l’esmentada crisi es desenvolupa de forma massa precipitada i poc creïble. I sí, aquesta segona part decep, especialment per les expectatives que s’havien creat als primers capítols del llibre.

La lectura no crec que sigui molt apte per tots els públics. Si bé és cert que aquesta és fluïda en general (i especialment a la primera part) no menys cert és que a vegades pot resultar avorrida (com el capítol dotze) amb descripcions d’escenes llargues i un pèl tedioses. Potser ha influït una mica la traducció en la qual noto algunes de les expressions utilitzades  un pèl desfasades. Probablement aquest aspecte s’hagi solucionat amb la nova edició que Bibliópolis va publicar el 2013 Pel que fa als personatges, l’únic remarcable és el mateix Ruiz-Sánchez que amb la seva empatia es menja qualsevol altre personatge. Els altres només l’acompanyen i en algunes ocasions són del tot prescindibles.

En definitiva, Un caso de conciencia té una bona sortida amb una trama que aborda amb cura aquest enfrontament entre la raó i la fe analitzant una raça, el comportament de la qual remou les entranyes dels estaments de l’església catòlica. Aquest tret de sortida té implicacions filosòfiques però no es tracten molt a fons ja que a on caldria haver-ho fet – a la segona part- l'autor ha preferit donar un pas diferent sense aprofitar uns fonaments tant ferms com havia construït.

Eloi Puig
24/02/2019

 

Premis:
1959 Hugo  
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.