Les cròniques del concili fetiller: Arcana
FANTASIA- ANTOLOGIA
 

LES CRÒNIQUES DEL CONCILI FETILLER: ARCANA
(2019)

Diversos autors

Editorial:
SECC
(2019)


Col.lecció:
---

Núm:
---

Pàgines:
124





   
Les cròniques del concili fetiller: Arcana

En els darrers anys hem estat veient com poc a poc les editorials catalanes han apostat per publicar cada cop més —i millor— ciència ficció en diverses col·leccions especialitzades o simplement com a part del catàleg general de la mateixa editorial. Però si bé, la ciència-ficció en català s’està posant al dia poc a poc, pel que fa al terror i molt especialment a la fantasia hi ha encara molt camp per recórrer.

Un dels subgèneres més influents de la fantasia és el que a finals dels seixanta i començaments dels setanta es va batejar (Gràcies Fritz Leiber!) com a Espasa i fetilleria, també anomenat sovint com a fantasia heroica. I aquest subgènere, que molts tenim ben present especialment pels personatges que acaparaven la nostra atenció i omplien d’aventures  pàgines i pàgines (Conan, Fafhr i el rater gris, Elric…) en català no es va cultivar mai —i molt menys traduir—.

El Concili fetiller és un grup d’escriptors visionaris motivats que volen reintroduir aquest tipus de literatura a casa nostra. Aquelles històries amb que passàvem llargues tardas de dissabte jugant a rol, amb herois, armes màgiques, monstres malignes i molta, molta aventura desenfadada. Però es clar, posats a homenatjar aquelles històries, potser podríem actualitzar-les i de passada repescar part del nostre patrimoni folklòric que sovint es veu relegat a quatre estereotips, ens diuen els membres del Concili Fetiller.

Aquesta idea, doncs, d’escriure fantasia heroica en el marc de l’espasa i al fetilleria, s’ha adaptat als temps moderns i es dona una especial atenció als personatges femenins forts, la llibertat sexual i als éssers propis de la mitologia catalana. Tenim doncs que aquest grup d’escriptors, capitanejats per l’editora —i també escriptora— Alícia Gili han excavat en els seus records i han materialitzat trames més actuals però sense renunciar a la fantasia i a les claus de tota bona aventura heroica. Personatges que normalment actuen sols i que solen ser de moralitat ambigua,  trames curtes que ens presenten peripècies plenes d’emoció o màgia i éssers fantàstics contra qui lluitar i enaltir el camí de l’heroi… o l’heroïna.

Aquesta petita antologia que tenim a les mans, Les cròniques de concili fetiller: Arcana, estableix unes bases per reivindicar l’espasa i la fetilleria en la nostra llengua. Parlem-ne de si ho aconsegueix: Bona part dels contes que componen aquesta antologia s’han volgut vincular a les llegendes catalanes i a una geografia coneguda. Això per una banda és molt positiu per reactivar l’interès pel folklore fantàstic del nostre país. Per altra banda, però, li treu misteri a l’esperit de descobrir nous mons fantàstics ja que ens trobem —en termes generals— amb espais coneguts. Per entendre’ns, potser si Conan en comptes de passar aventures per Cimmeria ho hagués fet per Mèxic, li hagués tret una mica d’encant. Enteneu per on vaig? Un dels objectius pot xocar paradoxalment amb l’esperit de la fantasia heroica. I potser per això, no tots els contes estan ambientats en terres conegudes.

Per altre banda, com deia, les bases les trobo ben falcades però aquest volum no permet massa a l’autor deixar-se anar amb el teclat… doncs l’espai és petit. Al meu parer són contes massa curts on l’autor no té temps de desenvolupar una personalitat intensa al seu personatge principal. No tenim temps a agafar-li empatia perquè se’ns acaba la història. Potser en aquest cas, el que millor se n’ha sortit és l’Edgar Cotes amb el seu personatge Rhedynn que amb breus pinzellades ja li intuïm un caràcter excepcional.

Sigui com sigui, aquests aportacions tan dispars obren el camí a poder parlar amb total normalitat d’espasa i fetilleria en català. Tot i això al volum hi he detectat un flirteig amb la ciència-ficció en alguns relats, amb els contes de fades i també clarament amb la fantasia èpica més solemne com el relat de Sergi G. Oset cosa que em sembla molt bé, però que no sé si acaba d’encaixar exactament en el present volum.

Abans d’entrar a parlar dels relats cal que ressalti molt l’article “Ràtzia a la fantasia èpica catalana” que ens presenta Arnau Folch, responsable d’un web imprescindible per entendre el nostre folklore fantàstic com és  Llegendàrium. El text ens repassa de forma impecable els orígens de la fantasia èpica i heroica i de com va arrelar a Catalunya. Trobarem un munt d’obres cabdals i d’autors coneguts, tan els que van obrir les portes com Jaume Fuster com els darrers a arribar, com per exemple Carles Vilar. Perfecte com a pròleg.

I per començar, què millor que un relat que s’endinsa en la creació d’una mitologia. Sergi G. Oset ens porta “Plany i sement (Cròniques perdudes de Kahtulié) on se’ns relaten batalles entre déus que s’enfronten per emocions ben humanes, guerres i estralls de proporcions èpiques. Això sí, tot molt concentrat  en poques pàgines. És un exemple de com crear una cosmogonia interessant però que necessita més espai per desenvolupar-se. Oset, a més, utilitza de forma simbòlica l’estructura d’escollir cap on vols anar en la lectura, molt a l’estil dels llibres de Tria la teva aventura dels anys vuitanta. Tot un homenatge.

Sònia Boj ens presenta “Somni d’un solstici d’estiu”, un relat marca de la casa amb grans dosis d'erotisme al voltant d'un aquelarre ubicat sota el Montseny. Introdueix mitologia catalana als temps actuals. Ben narrat i fluït. El final, però, el trobo poc adient, potser la incursió de la tecnologia actual que m’ha semblat per una banda interessant però per l’altra fora de lloc. Tinc un sentiment ambigu.

Noctyluca Vardoger de Sílvia Armangué és una història on destaca el ritme i les descripcions sobre la pèrdua d'una doble (doppëlganger). Però el conte es dirigeix més cap a la moralina. El final una mica anodí.

Potser un dels relats que s’acosta més al que m’esperava trobar és “Última sang” de Ferran d’Armengol. Un conte que explora la recerca d’una arma màgica, del creixement personal del protagonista etc. Potser no és molt original però és un començament molt correcte per forjar quelcom més.

La carn vol carn” d’Edgar Cotes té molt bon ritme i és una història simple narrada de forma molt directa en primera persona. Ens podem fer una idea bàsica però sincera de la guerrera protagonista i ens cau bé de seguida. No és fàcil. El final té en compte elements propis de la ciència-ficció que em porta a recordar un altre relat seu: “Les víbries no parlen”. (Potser ambientat al mateix univers?)

Continuem amb “La rugall de la vall fosca, una entretinguda aventura ambientada en la nostra era contemporània on s’entrelluca una historia de rerefons molt llaminera: una guerra oberta on sembla que ambdós bàndols compten amb la màgia i éssers màgics que hi col·laboren/ lluiten. Un fet que la fa més interessant doncs. Toni Herrero aporta un bon ritme i una trama correcta però que sembla formar part de quelcom mes gran.

El conte de la pelegrina” de David Gómez és un dels relats més ben acabats de l’antologia. Posseeix un aire de faula, de conte de fades i el trobo molt ben construït. És tendre i ben narrat. Pel meu gust, el millor del recull. Paradoxalment no el veig molt com un bon exemple d’espasa i fetilleria.

La setena espasa” és un conte centrat en una arma venerada per tot un clan familiar que representa la llibertat de les seves terres. Un començament que ens retrata una derrota amarga: La caiguda del rei i la pèrdua de l’espasa familiar. Mercè Bagaria ens porta un exemple de conte heroic amb moralina de fons.

Alícia Gili s’aboca directament amb la ciència-ficció amb “Sense perdó”: Un clan protector d'una porta que pot dur la perdició a l’univers, ambientació cyberpunk barrejada amb éssers fantàstics — o amb feines tan curioses com lladres de pensaments o atrapa-somnis— ens dona un relat àgil i força entretingut.

El concili fetiller i l’editorial SECC no s’aturen, doncs, a part de realitzar aquest primer pas per acostar-nos l’espasa i la fetilleria, Les publicacions s’han anant succeint i trobem altres volums antològics com El quest del Concili fetiller: Masmorres, Cartografia del planeta Goblin i també un joc de rol en català: Goblin, el planeta prohibit.


Eloi Puig
21/07/2020

 

Premis:

 

Recerca:
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Relats que conté aquesta antologia:
Ràtzia a la fantasia èpìca catalana (Arnau Folch)
Plany i sement (Cròniques perdudes de Kahtulié) (Sergi G. Oset)
Somni d’un solstici d’estiu (Sònia Boj)
Noctyluca Vardoger (Sílvia Armangué)
Última sang (Ferran d'Armengol)
La carn vol carn (Edgar Cotes)
La rugall de la vall fosca (Toni Herrero)
El conte de la pelegrina (David Gómez)
La setena espasa (Mercè Bagaria)
Sense perdó (Alícia Gili)
Podeu buscar el vostre llibre a: