CORDEGEL
(2021)

Edgar Cotes i
Argelich

Editorial:
SECC
(2021)

Col.lecció:
Concili Fetiller

Núm: ---

Pàgines: 111

Crec que va ser al ressenyar la revista Freakcions 4 on comentava que el relat que allí vaig llegir de l’Edgar Cotes era molt interessant i la idea prometia molt. De fet l’animava a fer un relat més llarg. I dit i fet, ara ens trobem amb aquesta novel·la curta ambientada al mateix univers que aquell conte titulat “Les víbries no parlen” i on es poden veure també aquells personatges desenvolupats en un arc argumental més extens.

Aquesta és la primera novel·la de l’Edgar Cotes. Traductor, corrector i també escriptor. El vam conèixer amb aquell interessant experiment de micro-relats, Els híbrids minvants (2017) però ara l’autor de Balaguer s’ha llançat a la seva primera història d’una certa extensió.

Cordegel és tant el títol de la novel·la com també el sobrenom de la seva única i veritable protagonista: Una dona bàrbara que es juga el físic caçant monstres i que posseeix una personalitat única. El seu caràcter serà un del punts forts de la història perquè no ens enganyem, aquesta aventura que ens porta Edgar Cotes és una excusa per oferir-nos una intensa mirada al fons de Cordegel, al seu tarannà i al seu passat des que fou abandonada pels seus pares al bosc. Però també és un intent de trencar estereotips sobre els herois i la fantasia heroica presentant-nos un personatge bisexual, barroer i poc donat a les subtileses.

Cotes utilitza un llenguatge molt proper, col·loquial, casolà i una prosa en primera persona que posa en boca de Cordegel tot el que pensa i diu. El vocabulari és retorçadament bast i ordinari perquè la noia... és així. Una caça-monstres desencantada amb el món però que no sap dir que no a una bona rebolcada amb la cambrera o pagesa de torn. I es que Cotes afegeix un plus a la seva història. Com a membre del Concili Fetiller, aquest grup d’escriptors que naveguen al voltat de l’Editorial SECC i que desitgen renovar la fantasia èpica i heroica actualitzant-la i tenint molt en compte totes les sensibilitats sexuals, l’autor incorpora elements per visualitzar i també reivindicar el paper de la dona a la fantasia heroica.

Però tornem a la història. Cotes ens planteja una aventura més de Cordegel, que ja fa anys que trota per boscos i camins netejant-los d’éssers indesitjables. En aquest cas, el seu antic mestre, la contractarà per a una feina rutinària en una torre abandonada on cal eliminar uns quants simiots. Aquí entra un altre apunt interessant: L’autor ha introduït en aquest aparent aventura fantàstica animals i éssers propis de la mitologia catalana, un fet característic del Concili Fetiller i que podem gaudir també en aquesta història. Així doncs, entre batalla i batalla, descobrirem el passat de Cordegel a través de diversos flashbacks i també ens assabentarem molt poc a poc de la realitat d’aquest món fantàstic. Obtindrem així un relat del present i passat de la vida de la protagonista mentre investiga un misteri que pot embolcallar la seva pròpia existència i la percepció actual que té del seu món.

Esclar que al començament els personatges i éssers que el poblen ens poden confondre una mica: Sí, tenim animals fantàstics... però també robots. I aquets fet és un dels factors que ens crida més l’atenció del fil argumental. No és el cas, però, dels pobladors dels llogarets i viles per on transcorre l’acció que veuen el fet del tot normal. Això ens fa pensar que alguna cosa ens hem perdut... o que l’autor ens explicarà més endavant.

El lector avesat a la ciència ficció i fantasia probablement elaborarà de seguida una teoria que expliqui els misteris d’aquesta aventura híbrida entre la fantasia i la ciència ficció però també haig de dir que hi ha termes que semblen no encaixar bé en el text i que, almenys a mi, em van treure una mica de la seva lectura. Per exemple, expressions actuals que no semblen que siguin pròpies d’un mon com aquell com ara ‘antisocial’ (que sona anacrònic), també d’altres manllevades del nostre mon com ‘girafa’. Desconec si és un errada de l’autor o si estan inserides de forma voluntària per descol·locar més al lector.

Una aventura, doncs, curiosa i molt entretinguda, especialment pel caràcter imposat a la seva protagonista, però també per l’essència del misteri que envolta els descobriments que va realitzant Cordegel a mesura que avancen els capítols. No només s’haurà de preocupar de simiots i simanyes sinó també de cables i circuits impresos.

Tantmateix, haig de dir que l’autor tanca la novel·la de forma un tan precipitada doncs de cop i volta se’ns explica al lectors (per boca d’un personatge) la resolució de tots els misteris, alguns dels quals són agafats una mica pels pèls. Un acabament, doncs, que crec hauria pogut donar per molt més, amb una longitud més llarga de capítols, estenent adequadament  la història per mantenir l’interès del lector.

Cordegel destaca, doncs, per una banda pel tractament del llenguatge que utilitzar l’autor i per l’altra per un misteri que en un principi ens fa anar de bòlit perquè creiem que estem llegint una cosa que potser no és tan diàfana com sembla. Una novel·la curta, com comentava molt entretinguda  plena de sorpreses.

Eloi Puig
13/11/2021