EL COR COMDEMnat
The Hellbound Heart
(1986)

Clive Barker

Editorial:
Laertes
(2023)

Col.lecció:
L'arcà

Núm: 114

Pàgines: 132

Traductor:
Javier Calvo

l·lustrador:
Raül Grabau

Si als anys vuitanta t’agradava mirar pel·lícules de terror fantàstic estaves molt de sort. Va ser una època increïble, repleta de creativitat i de personatges memorables. Un dia passaves un Malson a Elm Street, un altre dia reies amb la voracitat dels Critters i un altre t’encongies de por amb els aliens. Però si volies vantar-te una mica d’haver vist terror especialment pertorbador hi ha una film que sempre estava en boca de qualsevol: Hellraiser.

Aquella pel·lícula tenia una argument especialment inquietant i va ser dirigida amb molt mestratge per Clive Barker... autor també de la novel·la curta en que es basava l’obra i que avui, per primer cop,  podeu gaudir en català: El cor condemnat. I a més, traduïda per Javier Calvo!

Quan comences a llegir la novel·la és pràcticament impossible desviar la memòria de les imatges que et venen del la pel·lícula (cal dir que l’adaptació, a més, és molt fidedigne i fins i tot millora algun aspecte com la relació de Kristy amb els Cotton ) i per tant temia que l’aclaparadora cascada d’imatges que tinc d’un film que he vist diverses vegades es sobreposés a la part literària.

Però no és així: la novel·la funciona com un rellotge i et demana seguir llegint per saber més sobre la fantàstica premissa en que s’obre la història: Frank Cotton és un home que necessita més d’aquesta vida que li ha tocat viure. No en té prou amb els plaers carnals, ni amb una vida desenfadada plena de disbauxa. No, en Frank ja no té res que el complagui, que l’exciti que l’ompli. En un viatge sent a parlar d’una misteriosa capsa que amaga secrets més enllà de la nostra comprensió. I aquí és on comença la nostra novel·la: amb en Frank Cotton assegut al terra d’un pis, intentant obrir un cub misteriós. I quan l’obre entra a un món que sincerament no s’esperava, un món que el farà fruir de plaer i de dolor però del qual no podrà escapar.

Per qui no hagi vist la pel·lícula i òbviament encara no hagi llegit el llibre no donaré massa explicacions més. Però heu de tenir al cap paraules com Cenobites, sang, ganxos, crits i angoixa. I és que El Cor Comdemnat congrega elements de terror visceral barrejats amb pertorbadores escenes sadomasoquistes. Però curiosament pot arribar a ser molt més angoixant el que passa al nostre món, amb els personatges de Rory, el germà d’en Frank , la Kristy — una amiga que al film passa a ser la filla d’en Rory— però sobretot de la Júlia, la dona d’en Rory que acapara la nostra atenció de manera malaltissa. Seu serà el paper principal en una funció on el desig i el menyspreu predominarà per sobre de l’amor o l’empatia. Perquè la Júlia guarda un secret el record del qual la corcarà per dins transformant-la en una persona capaç de fer qualsevol cosa per assolir el seu objectiu, per molt sacrificat que sigui.

La novel·la de Clive Barker no s’està d’històries i va al gra. Et presenta de cop la premissa i no s’atura en cap moment. Té un ritme constant i intens, i sobretot combina molt bé les escenes colpidores repletes d’acció i sang amb les que ocorren a la penombra, les que inciten a llegir sense saber massa bé el què ocorrerà.

M’ha semblat una història molt rodona tot i que potser manquen més moments amb els cenobites i llurs... procediments, però això no treu que ofereixi una narració notable conduïda per una historia brillant que no tens ganes que s’acabi. El cor condemnat és sobretot original en un plantejament absorbent. I la seva execució és simplement impecable. Com a novel·la curta és realment perfecte. Llegiu-la. Ara. I si no heu vist el film original del 1987... correu a fer-ho.

Un agraïment especial a Laertes i la seva ja completament reviscolada col·lecció de l’Arcà que no paren de sorprendre’ns portant-nos teca de la bona en la nostra llengua.

Eloi Puig
20/10/2023