La Colonia perdida
CF/ SPACE OPERA

LA COLONIA PERDIDA
The last colony
(2007)

John Scalzi

Editorial:
Minotauro
(2009)


Col.lecció:
Kronos

Núm:
---

Pàgines:
301

Serie:
La vieja guardia /3

Lectures relacionades:
La Vieja Guardia
Las brigadas fantasma

La historia de Zoë



La colonia perdida  

John Scalzi s’està convertint en tot un expert narrador d’space opera. Cert és que per ara només he llegit les novel.les que ha dedicat a la sèrie de La vieja guardia, però totes elles són prou interessants com per que el lector esperi amb interès una nova entrega. Una mica com passa amb la sèrie de Miles Vorkosigan, on les novel.les tenen un escenari comú, uns personatges identificables, però sempre intenten donar-te una visió de l’univers en qüestió des d’un altre angle, o sota uns paràmetres diferents.

La Colonia perdida completa – per ara- la sèrie iniciada a La Vieja guardia i seguida posteriorment per Las brigadas fantasma; i a l’igual que aquestes, té un caràcter propi i independent encara que s’aconsella llegir abans les altres novel.les, tal sols per no perdre’s alguns detalls. La novel.la tanca un cercle iniciat a la nostra vella Terra, un planeta que aparentment no entra en les grans decisions de les races que dominen la galàxia, amb el reclutament voluntari d’un home de 75 anys per fer de soldat que ens va obrir les portes a un univers desconegut pels terraqüis i que ara amb La colonia perdida l’autor torna a posar en el punt de mira.

Deia abans que Scalzi ens explica les coses sota altres paràmetres. Si a La Vieja guardia teníem una introducció a l’univers hiperpoblat de races alienígenes i a les Forces de Defensa Colonials, i a Las Brigadas fantasma l’autor ens introduïa molt hàbilment a la ment d’alguns soldats creats a partir d’ADN de persones mortes, la present novel.la es pren les coses amb més filosofia i ens acosta als problemes de colonització d’un nou planeta, sempre però amb el rerefons de l’univers de les novel.les, que en aquest cas es tradueix en les manipulacions que pateixen els colons per part de la unió Colonial per guanyar batalles –ni que siguin psicològiques- contra el conclave, aquella unió de races alienígenes que pretén aturar l’expansió desmesurada de la humanitat.

Els personatges són els protagonistes de la primera i de la segona novel.la, ara vivint junts i amb la filla, Zoe, adoptada. Potser però la càrrega protagonista cau més en John Perry, el nostre heroi –ara nonagenari- de La Vieja guardia, més que en la seva dona Jane Sagan, que exerceix més de acompanyant. Potser caldria també fer referència a alguns personatges secundaris, més desenvolupats que en altres novel.les com la secretària de Perry o el general alienígena. Uns personatges que aporten el seu gra de sorra a la trama i que són d’agrair per descarregar una mica l’omnipresència de Perry.

A La Colonia perdida no hi trobarem tanta acció com en altres novel.les de la sèrie; sí en canvi molta diplomàcia, política i traïcions que mantenen un nivell de suspens acceptable. També els diàlegs, francs, sense farciments innecessaris són un element a destacar. Són la marca de la casa. La trama gira aquí entorn a com actua el conclave i podrem fer-nos una opinió sobre allò que ja sospitàvem abans sobre la humanitat: que nosaltres som el veritable perill per la galàxia. Tot això en una aventura diferent i entretinguda. És possible que no assoleixi la quota d’originalitat de les seves predecessores però manté un bon nivell narratiu i no es deixa arrossegar pels perills que comporta anar ampliant un univers. Potser trobem a faltar un element que en les altres novel.les sempre hi era, encara que aparentment poc important: els comu, una raça superior a nivell tecnològic i filosòfic a totes les altres que en aquesta novel.la s’ha deixat de banda… potser més endavant l’autor li dedicarà més atenció.

La Colonia perdida segueix la tradició de les bones sèries d’space opera oferint-nos a cada entrega nous detalls però mantenint un mateix patró argumentatiu seguint doncs l’estela d’aquella màxima: “si funciona, no ho toquis”. Si a la Lois McMaster Bujold li va funcionar… perquè a John Scalzi no?

Eloi Puig, 15/06/09

 

Premis:
 
Recerca per seccions:
Ciència-Ficció
Fantasia
Terror
Còmic
Revistes
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: